Batalla de l'Orbieu: diferència entre les revisions

La '''batalla de l'Orbieu''' (batalla de l'Orbiu o de l'Orbion) fou un enfrontament militar entre musulmans i francs a [[Septimània]] el [[793]] tradicionalment a la vora de l'Orbieu prop de l'[[abadia de la Grassa]], però probablement en realitat al lloc de [[Viladanha]]<ref>{{en}} Michael A. Newth, ''[http://books.google.cat/books?id=43BD6dq9RAIC&lpg=PA476&dq=narbonne%20793&hl=ca&pg=PA476#v=onepage&q=narbonne%20793&f=false Heroes of the French epic: a selection of chansons de geste]''</ref> (aleshores ''Vallis Aquitanica'') en la ruta ordinària entre [[Narbona]] i [[Carcassona]] al punt on passa l'[[Orbieu]],<ref> el riu corria uns 40 km per la diòcesi de Narbona </ref> ja que el camí per l'abadia de la Grassa era més llarg i més difícil i tallat per moltes muntanyes. El mes i dia de la batalla no són assenyalats pels historiadors contemporanis.

 

Hixam I, potser en revenja per l'ocupació de [[Girona]], va decidir envair [[Septimània]]. Quan va saber la sortida de [[Lluís el Pietós]] cap a Itàlia<ref>Se sap que va passar el Nadal del [[792]] amb el seu germà a [[Ravenna]] i va combatre fins al març al sud de la península, passant després a [[Baviera]] amb [[Carlemany]] on va restar fins al hivern del [[793]] al [[794]] </ref> va enviar un exèrcit sota el general [[Abd-al-Màlik ibn Abd-al-Wàhid ibn Mughith]]. Aquest va [[Setge de Girona (793)|assolar Girona]] (''Djerunda'') i el nord de Catalunya i va creuar els Pirineus dirigint-se cap a Narbona de la que va [[Setge de Narbona (793)|cremar els ravals]] i va assolar tots el territoris propers, fent gran nombre de presoners; llavors es va dirigir cap a [[Carcassona]] però al pas del petit riu Orbieu (occità Orbiu) es va trobar amb el duc d'Aquitània i comte de Tolosa [[Guillem I el Sant]] ([[Guillem de Gel·lona]]) acampat a l'altre costat del riu en posició de batalla. Probablement el duc havia tingut notícies de l'expedició i havia reunit les forces sota el seu comandament<ref> com a duc tenia el comandament de les forces d'[[Aquitània]] i autoritat sobre els comtes als que podia ordenar la mobilització de les milícies dels seus governs </ref> i les dels comtes de les demarcacions de frontera.<ref> els comtes de les zones frontereres eren anomenat marquesos per "marca" o frontera, però estrictament marqués en aquest temps segurament només es podria aplicar al propi Guillem ja que la resta eren comtes subordinats </ref>

 

Els dos exèrcits es van observar breument i aviat es van enfrontar en combat obert. La iniciativa fou de Guillem i els musulmans van aguantar el primer embat i van rebutjar als atacants; aquests es van defensar per un temps però van acabar completament derrotats; els caps de l'exèrcit franc van haver de fugir; Guillem fou l'únic que va restar al lloc fins que van haver marxat tots els comtes i grans oficials que l'acompanyaven i quasi totes les tropes; es diu que fins i tot matat a uns dels oficials de l'exèrcit musulmà i hauria fet prodigis de valentia, però davant el nombre de l'enemic va haver de fugir com la resta.

 

Abd-al-Malik va retornar a Còrdova carregat de botí i la cinquena part que va correspondre a l'emir va pujar a 45.000 dinars.<ref>[[Ibn Idhari]], ''[[Al-Bayan al-Mughrib]]''</ref> Alguns dels captius d'aquesta expedició es creu que formaren després una guàrdia personal de l'emir.

 

{{referències}}