Batalla de les Forques Caudines: diferència entre les revisions

La '''batalla de les Forques Caudines''' fou un enfrontament armat que va tenir lloc l'any [[321 aC]], entre els exèrcits [[antiga Roma|romans]] i [[samnites]], en el context de la [[Segona Guerra Samnita]].

 

La [[Segona Guerra Samnita]] va esclatar el [[326 aC]] perquè els samnites ajudaven els [[Grècia antiga|grecs]] de [[Palaèpolis]] i [[Nàpols|Neàpolis]] contra els romans, que havien entrat en guerra contra aquestes ciutats. La ciutat de [[Nola]] era aliada de Samni i va permetre l'establiment d'una guarnició samnita, però això no va impedir la conquesta romana de Palaèpolis, i Neàpolis [[Captura de Neapolis|es va haver de sotmetre]] al darrer moment. Els samnites foren derrotats a Imbrino.

 

Roma es va aliar llavors amb els [[lucans]] i [[apulis]], i encara que els primers van deixar l'aliança ben poc després convençuts pels tarentins, la dels apulis fou una aliança duradora. Els [[estrateg]]s romans proposaven dues tàctiques: una que consistia a fer la guerra a la frontera de Samni a la [[Campània]] i avançar progressivament, i una segona que volia fer la guerra a la [[Pulla]] en ajut dels aliats i contra les ciutats que romanien fidels a l'aliança amb els samnites; els frentans suposadament s'havien ja separat dels samnites i eren neutrals. Després de les primeres victòries romanes a la vall del ''[[Volturnus]]'' dels cònsols [[Quint Fabi Màxim Rul·lià]] i [[Luci Papiri Cursor Mugil·là]] els samnites van demanar la pau i es va ajustar una [[treva]] d'un any ([[324 aC]]). Però el [[323 aC]] la guerra es va reprendre. [[Aule Corneli Arvina]] va obtenir una victòria notable el [[322 aC]] i els samnites van demanar la pau, però no foren atesos.

 

En el congost entre les localitats d'Arpaya i Montesarchio, denominat Forques Caudines (''Furculae Caudinae''), anomenat així per la proximitat a la ciutat de ''Caudium'' (a l'Est de [[Capua]]) i situada en territori samnita, l'exèrcit samnita envoltà dues [[Legió romana|legions]] de l'exèrcit romà (comandat pel [[cònsol romà|cònsol]] Espuri Postumi Albí), i en permeté la retirada en condicions humiliants, com el lliurament d'ostatges capturats, el desarmament dels legionaris i el pas sota dues llances samnites clavades a terra, que obligaven els romans a inclinar-se per a travessar-les. Aquest fet se l'anomenà ''el pas sota el [[jou]]'' i va originar l'expressió ''passar pel jou'' o ''passar per les forques caudines'', que significa haver d'acceptar irremeiablement una situació deshonrosa).