Benzè: diferència entre les revisions

S'utilitza per a substàncies intermediàries en la fabricació de medicaments, colorants i altres composts orgànics, cuir artificial, linòleum, vernís, i laca i com a solvent d'ús molt generalitzat.

 

La paraula "benzè" deriva històricament del [[benjuí]], una resina aromàtica originària del sud-est d'Àsia i coneguda pels farmacèutics europeus i perfumistes des del {{segle|XV}}. "Benjuí" en si és una corrupció de l'expressió àrab "Luban Jawi", o "encens de Java". Per sublimació del benjuí es va obtenir una substància àcida, l'[[àcid benzoic]]. Els hidrocarburs derivats de l'àcid benzoic per tant va adquirir el nom de benzina, benzol o benzè.<ref name=rocke>

{{ref-publicació|cognom=A. J. Rocke |nom= |article=Hypothesis and Experiment in the Early Development of Kekule's Benzene Theory |publicació=Annals of Science |volum=42 |exemplar=4 |data=1985 |pàgines=355–81 |id={{DOI|10.1080/00033798500200411}} }}</ref>

El 1845, [[Charles Mansfield]], treballant sota la direcció d'[[August Wilhelm von Hofmann]], va aïllar el benzè del quitrà d'hulla. Quatre anys més tard, Mansfield va començar la primera producció a escala industrial de benzè, basat en el mètode del quitrà d'hulla. A poc a poc entre els químics es va desenvolupar la sensació que una sèrie de productes relacionats amb el benzè representaven una família de substàncies químiques. El 1855 August Wilhelm Hofmann va utilitzar la paraula "[[aromaticitat]]" per designar aquesta relació famíliar, degut a la propietat característica de molts dels seus membres de tindre una forta olor.

 

Es poden produir traces de benzè en la combustió incompleta de materials rics en carboni. També es produeix en els volcans, els incendis forestals i és un component del fum de la cigarreta. El benzè és un dels principals productes de combustió en la crema del [[PVC]] (clorur de polivinil).

 

Quatre processos químics contribueixen a la producció industrial del benzè : [[reformat catalític]], hidrodealquilació de toluè, desproporció del toluè, i [[craqueig]] al vapor. D'acord amb el perfil toxicològic del benzè publicat per l'[[ATSDR]], entre 1978 i 1981, el reformat catalític representa aproximadament el 44-50% de la producció total de benzè dels EUA.

 

En el reformat catalític, una barreja d'hidrocarburs amb punts d'ebullició entre 60 a 200&nbsp;°C es barreja amb el gas d'hidrogen i després s'exposen a un clorur de platí catalitzador bifuncional o clorur de reni a 500-525&nbsp;°C i pressions que van des de 8 fins a 50 atm. En aquestes condicions, els hidrocarburs [[Hidrocarbur alifàtic|alifàtics]] formen anells i perden hidrogen transformant-se en hidrocarburs aromàtics. Els productes aromàtics de la reacció se separen de la mescla de reacció (o reformat) mitjançant l'extracció amb una sèrie de solvents, com el [[dietilenglicol]] o el [[sulfola]], i el benzè se separa dels altres compostos aromàtics de la destil·lació. L'etapa d'extracció dels compostos aromàtics del reformat està dissenyat per produir compostos aromàtics amb més components no aromàtics. L'anomenat procés BTX (benzè, toluè, xilè) consisteix en etapes d'extracció i de destil·lació. Un d'aquests processos utilitzat per la companyia [[UOP LLC|UOP]] ha estat llicenciat per a altres productors amb el nom de procés d'UDEX.

 

Això és sovint anomenat "el propòsit" metodologia per produir benzè, comparada amb la TB convencionals (benzè-toluè-xileno) processos.

 

El craqueig amb vapor és un procés emprat principalment per a la producció d'[[etilè]] i altres [[alquens]] a partir d'[[hidrocarbur alifàtic|hidrocarburs alifàtics]]. Depenent de la matèria primera utilitzada per produir les olefines, el craqueig amb vapor pot produir com a subproducte un líquid ric en benzè anomenat gasolina de piròlisi o pygas. La gasolina de piròlisi pot ser barrejada amb altres hidrocarburs com un additiu de la gasolina, o destil·lada (en el procés BTX) per separar-la en els seus components, entre ells el benzè.