Bernícia: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m neteja i estandardització de codi |
m estandarditzant codi encapçalaments i llistes |
||
Línia 47:
'''Bernícia''' fou un regne [[anglosaxó]] establert pels [[angles]] al voltant del segle VI dC al nord-est del que avui és [[Anglaterra]]. Feia frontera al nord amb els [[pictes]], a l'oest amb els [[britons]] i al sud amb el regne de [[Deira (Regne anglosaxó)|Deira]]. Es va formar en gran part amb colons provinents de Deira després de l'any 500 que van ocupar un territori habitat en part per britons. L'extensió inicial era una franja entre el riu Forth i el riu Tees; a començaments del segle VII es va unir amb Deira per formar el regne de [[Northúmbria]] i en els anys següents es va expandir considerablement.
== Origen britó ==
Sembla que existí un regne britó anterior a la Bernícia anglosaxona anomenat ''[[Bryneich]]'' o ''Brynaich'', segons les fonts. Aquesta teoria es basa en el fet que en la ''[[Historia Brittonum]]'' atribuïda a [[Nennius]] la paraula que es fa servir per referir-se a Bernícia és ''Bryneich'' i que en alguns poemes escrits en gal·lès antic es fan servir les paraules ''Bryneich'' o ''Brynaich'' amb el mateix sentit. D'aquí es dedueix que potser l'origen del mot Bernícia sigui ''Bernicca'', que en gal·lès significaria "terra de camins de muntanyes".{{sfn|Jackson|1951|p=701–705}}{{sfn|Rollason|2003|p=81}} La conquesta del regne britó hauria finalitzat completament pels volts de l'any [[604]], que hauria establint els límits de Bernícia com a estat nou.
== Regne anglosaxó ==
{{vegeu lliure|[[Llista de reis de Bernícia|Vegeu la cronologia dels reis de Bernícia]]}}
La història de Bernícia com a regne anglosaxó és ben curta. Existeixen indicis de dos reis, [[Esa de Bernícia|Esa]] i [[Eoppa de Bernícia|Eoppa]], pare i fill, que haurien regnat entre el [[500]] i el [[547]], essent el primer el considerat fundador del regne, però del primer rei del qual es té informació fidedigna és [[Ida de Bernícia|Ida]], fill de Eoppa, coronat l'any 547.<ref>''Historia Brittonum'', capítol 56</ref>
|