Biga de la Passió: diferència entre les revisions

Les bigues pel fet que presentin poca superfície per la seva pintura, acostumen a estar relacionades amb la [[il·luminació (pintura)|il·luminació]] de [[manuscrit]]s com és la Biga de la Passió. Normalment el motiu [[iconografia|iconogràfic]] més habitual emprat d'aquests elements era la ''[[Maiestas Domini]]'', però la Biga de la Passió té un cicle bastant inèdit en la producció pictòrica d'època romànica catalana. A la Biga de Sant Miquel de Cruïlles de final del segle XII, conservada al Mnac, s'ofereix també, una representació molt poc habitual, d'una processó de monjos.{{sfn|Barral i Altet|1998|pp=129-131}}

 

[[Fitxer:Liber feudorum maior.jpg|miniatura|Una de les il·lustracions del ''Liber feudorum maior'' que representa al rei [[Alfons II d'Aragó]] el Cast i al compilador [[Ramon de Caldes (jurista)]].]]

Encara que l'autor és anònim, estudis realitzats han permès relacionar aquesta obra amb els cartularis ''Liber feudorum maior'' i el ''Liber Feudorum Ceritanae'' de l'[[Arxiu de la Corona d'Aragó]]. Per encàrrec del rei [[Alfons II d'Aragó|Alfons II d'Aragó el Cast]], el jurista i degà de la [[catedral de Barcelona]] [[Ramon de Caldes]] ordenà el dipòsit documental dels comtes de Barcelona i rei d'Aragó. Entre el 1194 i el 1193 destrià els documents vàlids per als drets de la corona i els féu copiar en el ''Liber feudorum maior'', compilant gairebé mil escriptures amb magnífiques miniatures,<ref>{{GEC|0013517|Ramon de Caldes|consulta=30 de juliol de 2012}}</ref> i va ser acabat l'encàrrec sota el regnat de [[Pere el Catòlic]] mort el 1213.{{sfn|Alcoy|1993|p=169}}

La característica principal del mestre de la biga és la facilitat als canvis de la mida de les figures, que es copsa amb claredat en l'escala dels caps -més grans les de primer terme- estant això amb el que aconsegueix la profunditat de les escenes, una altra de les seves característiques és el tractaments de les robes amb els plecs arrodonits per donar volum als personatges com les d'en [[Josep d'Arimatea|Josep]] i [[sant Nicodem]], a les vestidures de les dones, les túniques i mantells oculten els seus cabells i les formes corpòries. Les seves composicions demostren una ferma capacitat per a la narració dels episodis on el color és una de les parts principals.{{sfn|Alcoy|1993|p=170}}

 

[[Fitxer:Prendiment de Crist.jpg|miniatura|Escena primera de la Detenció de Crist, amb ancoratge.]]

[[Fitxer:Grup de las Tres Maries.jpg|miniatura|Escena darrere del Grup de les Tres Maries, també s'hi veu l'ancoratge.]]