Calendari romà: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m neteja i estandardització de codi
m estandarditzant codi encapçalaments i llistes
Línia 4:
Als romans, des d'antic, els va preocupar comptar el temps, especialment el cicle anual. En temps arcaics, quan encara no coneixien l'alfabet que més endavant van fer servir per [[numeració romana|numerar]] els anys o qualsevol altra cosa, comptaven els anys clavant un clau a la paret de fusta d'un temple, probablement el de la deessa del destí [[Fortuna (mitologia)|Fortuna]]. Aquest clau era un dels atributs de ''[[Ananke|Necessitas]]'' perquè el compte del temps era vist com a una necessitat indefugible.<ref>[[Horaci]], ''Carmen'' I.35, 17, 18; 3.24, 6, 6</ref> Aquest ritual s'anomenava ''{{lleng|la|clavum fingere}}'' i més endavant, en temps de la república, es va traslladar al temple de [[temple de Júpiter Capitolí|tríada capitolina]], en l'altar dedicat a [[Minerva]] la deessa de la saviesa, que els havia conferit el do de saber comptar. Per tant, per saber els anys que havien passat només calia anar al temple i comptar els claus de la paret.<ref>[[Titus Livi]], ''Ab Urbe condita'' VII.3</ref>{{sfn|Brennan|2000|p=21}}
 
== L'any i els mesos ==
En establir-se l'[[any]] (de ''annus'' = anell, cicle) li van fixar una durada de 10 mesos, però més tard, per influència grega, es va passar a l'any de 12 mesos, amb 368 dies i un quart d'un altre, amb mesos de 30 i 29 dies alternativament, i cada dos anys un any amb 13 mesos, ajustant-se progressivament el sistema suprimint o agregant dies. Així es va establir un any que començava a la [[primavera]] (en el mes dedicat a [[Mart (mitologia)|Mart]], és a dir el mes ''Martius'' = març), després seguia el mes que s'obre (''Aprilis'' = abril), el del creixement (''Majus'' = maig) i la de la florida (''Junius'' = juny). Després els mesos seguien per ordre del cinquè al desè: ''Quinctilis'' (juliol), ''Sextilis'' (agost), September (''setembre''), ''October'' (octubre), ''November'' (novembre) i ''December'' (desembre); seguia el mes d'obertura dels treballs agrícoles (''Januarius'' = gener) i el mes de les purificacions (''Februarius'' = febrer). Si s'afegia un altre mes, aquest no tenia nom però se l'anomenava ''Mercedonius'' per estar consagrat a la paga.
 
A cada període de cinc anys se li deia [[lustre]] a causa que es feien sacrificis l'any després de la revisió del cens (''[[lustrum]]'') que era cada cinc anys.
 
== Divisió dels mesos ==
Amb els progressius reajustaments es van fixar mesos de 31 dies (març, maig, juliol i octubre), de 28 dies (febrer, que cada quatre anys tènia 29 dies) i de 29 dies (els altres), intercalant-se un mes de 27 dies cada dos anys. Així, el primer i el tercer any del cicle tenien 355 dies cadascun; el segon any 383 dies; i el quart any 382 dies, és a dir, en total 1474 dies. Cada mes es dividia en setmanes d'entre 4 i 9 dies; la segona i quarta setmana del mes eren de 8 dies, la tercera de 9 dies menys el febrer que eren 8 i en l'intercalar que eren 7) i la primera setmana era de 6 dies en els mesos de 31 i de 4 en els altres. L'anunci de la durada de la primera setmana es deia anunci de les Calendes i a les setmanes de nou dies el novè dia es deia Nonae o Nones; el primer dia de la tercera setmana se li deia Idus o Ides.
 
Línia 26:
|}
(¹)excepte febrer i el mes intercalar
== Els noms dels dies ==
=== Dies amb nom ===
* '''Calendes''': Era el primer dia del mes. Es creu que originalment era el dia que indicava l'inici de la [[lluna nova]]. Segons algunes propostes etimològiques, podria derivar de l'expressió ''kalo Iuno Covella'' o ''kalo Iuno Novella'', que voldria dir respectivament, "Jo t'invoco, Juno de la cova" (el primer temple de [[Juno]] era una simple cova) i "Jo t'invoco, la nova Juno", que eren les frases emprades pel [[Pontífex romà|pontífex]] per anunciar la lluna nova cada primer de mes al turó capitolí al recinte de la ''curia calabra''.<ref>{{ref-llibre|cognom=[[Marc Terenci Varró|Varró]]|títol=De Lingua latina, VI|pàgines=27}}</ref>{{sfn|Rüpke|2011|p=24-25}}
* '''Nonae''': Es creu que originalment marcava el dia de la lluna creixent, és a dir, el dia a mig camí entre la lluna nova i la lluna plena. La Nonae o nones es localitzava comptant vuit dies abans de l'"Idus" i solia caure al voltant del dia quinze o disset del mes, depenent de la llargada del mes i de la posició de l'"Idus". ''Nonae'' deriva de la paraula llatina ''novem'' («novè»), perquè si es pren l'"Idus" com a dia 1, el dia abans seria el dia 2 i així el ''Nonae'' que és vuit dies abans seria el dia 9 del compte.
* '''Idus''': Es creu que originàriament marcava el dia del començament de la lluna plena. Coincidia amb el dia 13è en els mesos de 29 dies, o amb el 15è en els mesos de març, maig, juliol i octubre, que eren els mesos de 31 dies.
 
=== Identificació dels dies ===
A partir d'aquests dies amb nom, s'identificaven la resta de dies, per exemple:
* Es podia fer servir l'expressió "5 dies abans de la Nonae" per a referir-se al segon o al sisè dia del mes.
* Es podia fer servir l'expressió "7 dies abans de l'Idus", per a referir-se al vuitè o al catorzè dia del mes.
 
=== Abreviacions ===
En els documents, per a fixar una data s'empraven abreviacions. Alguns exemples:
* Prid. Id. Mart. : Que cal interpretar com Prid. (=precedent, dies previs a), Id. (Idus), Mart (mes de març); és a dir el 14 de març.
Línia 48:
*a.d. VIII Id. Oct. = 8 d'octubre
*a.d. XVII Kal. Nov. = 16 d'octubre
=== Caràcter dels dies ===
Cada dia del calendari romà anava marcat amb una lletra que indicava el caràcter amb què era considerat, que eren les següents:{{sfn|Scullard|1981|p=44–45}}
* '''F''' (''fastus''), dies en els quals era acceptable iniciar una acció legal, també anomenats ''dies fasti'', derivat del terme ''fas''(permetre), és a dir, «dies en què està permès fer sense ofendre els déus» i més endavant va passar a designar els dies en què estava permès fer celebracions o [[fasti|fasti sacri]].
Línia 58:
* '''EN''' (''endotercissus'', una forma arcaica del terme ''intercissus'', que es podria traduir per «tallat pel mig»), indicava els dies que eren ''nefasti'' pel matí, quan se solien preparar els sacrificis, així com pel vespre, quan es realitzaven els sacrificis, però que no eren considerats ''nefasti'' al migdia.
 
== Diferències amb el calendari grec ==
El calendari solar grec comptava 365 dies i mig, mentre el llatí comptava 368 dies i tres quarts d'un altre. Per adaptar-se a aquesta situació i al cicle àtic de vuit anys, en lloc d'afegir 59 dies cada quatre anys es van afegir 90 dies cada vuit anys. El mes de febrer de 29 dies va ser reduït a 24 dies (i quan febrer tenia tan sols 28 dies va passar a tenir-ne 23), de manera que l'any solar romà va passar a tenir 366 dies i un quart d'un altre.