Campanya de la Vall del Milo: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Tipografia |
m estandarditzant codi encapçalaments i llistes |
||
Línia 2:
La '''Campanya de la Vall del Milo''' foren una sèrie d'operacions militars realitzades pel comandant superior del [[Territori del Sudan Francès]] (abans [[Territori de l'Alt Senegal]]) contra [[Samori Turé]] del [[Wassulu]] durant la primavera del 1891.
== Luita contra Samori a la Vall del Milo ==
=== Preparatius ===
Després de la conquesta de [[Kaarta]] i sufocada la revolta del [[Baninko]] a [[Imperi Bambara|Ségou]], el tinent coronel Archinard es va girar contra Samori que en els darrers mesos havia desplegat gran activitat. Aprofitant la guerra de França amb els [[tuculors]] l'almamy va reorganitzar el seu exèrcit i va aconseguir fusells de tir ràpid (proveïts pels anglesos de [[Sierra Leone]]). Durant la conquesta francesa de [[Nioro]], Samori va estar a la vora del Níger esperant intervenir si els francesos eren derrotats. El gener de 1891 una partida de sofes dirigida per Bilali, lloctinent de Samori, va saquejar Kokounia i va assaltar Douladougou, al [[Tamisso]]; però enfrontat a la missió que dirigia aleshores el capità Brosselard-Faidherbe, Bilali va haver de creuar el [[riu Lolo]] (límit de les possessions franceses) i retornar al seu territori.
Després de la caiguda de Nioro, Samori va decidir atacar la ''tata'' de [[Kinian]]. Archinard va decidir apoderar-se de Kankan, al cor del [[Wassulu]], i arrasar [[Bissandougou]] i [[Niako]], les seves capitals. A mitjan març Samori era a Niako; els francesos li van atribuir la intenció de saquejar [[Kangaba]], i amb aquesta excusa van iniciar la campanya el 10 de març marxant a [[Siguiri]] precedit per un escamot de [[spahis]] dirigit per Laperrine; va arribar a Siguiri el 28 de març on va formar una columna que va quedar formada així:
* L'estat major amb el capità Klobb (cap) i el tinent Hardiviller.
* La Cavalleria amb un escamot de spahis sota els tinents Laperrine i Compagnon.
* Artilleria sota el capità Besançon, amb el tinent Renauld i el capità Guittard.
* Infanteria amb tres companyies de tiradors regulars de 140 homes cadascuna amb el capità Arlabosse, el tinent Laverrie, un sotstinent indígena; el capità Hugueny, el tinent Biétrix, el sotstinent Orsat; capità Barbecot; tinent Lauzanne; sotstinent Crémieux.
* Tiradors auxiliars, amb la companyia Vigy del tinent Baudot; i la companyia Morin, del sotstinent Mangin; un destacament de 50 milicians de Siguiri sota el capità Mahmadou-Racine.
* Service de Sanitat amb els doctors Colomb, Rouch, Quennec i Grall; i un veterinari.
* Comboi, 75 vehicles i un grup de treballadors.
En total prop de 800 combatents, 676 animals i 1000 portadors.
=== Conquesta de Kankan ===
El 30 de març la columna va travessar el [[Tankisso]] en piragües. Samori no en sabia res. Els francesos van remuntar el Níger fins a Niantoukoro on van travessar el riu i van penetrar al [[Baté]], ja en territori enemic baixant per la riba esquerra del [[riu Milo|Milo]] par Dialibacoro, Fodécaria, Nafadié i Diangana, sent arreu ben rebuts per les poblacions. Al assabentar-se l'almamy va enviar ràpidament al seu fill Saranké-Mory cap a [[Kankan]]; ell mateix, temerós d'anar massa lluny, va passar a [[Dabadougou]] (al sud-est de Kankan), per després retrocedir fins a Dianamaréya, cremant totes les poblacions que va trobar i obligant als habitants a seguir-lo.
Línia 31:
A Kankan, el tinent coronel Archinard va patir un accés de febre biliosa i va encarregar al capità Hugueny la tasca de constituir una columna volant per perseguir als ''sofes'' amb rapidesa. El capità Hugueny tenia a les seves ordres:
* Els spahis
* La secció de 80 mm
* Tres companyies de tiradors: la 6ª (capità Arlabosse), la 7ª, i els auxiliars del tinent Vigy;
* Un comboi, escortat pels milicians del capità Mahmadou-Racine;
* A l'estat-major queden afectats el capità Besançon, el tinent Hardiviller, els doctors Grall i Rouch.
El 7 d'abril la petita tropa va passar el riu Milo per un gué i es va dirigir al sud cap a [[Dabadougou]] on va arribar a temps per apagar l'incendi iniciat pocs minuts abans pels cavallers de Saranké-Mory. L'endemà la població de Kankan, unes quatre mil persones, va retornar a la ciutat. El mateix 8 d'abril el capità Hugueny va ser aturat davant Oulandougou par la rereguarda enemiga; aquesta va haver de retrocedir davant l'empenta dels sipahis i la 7ª companyia, però es va reorganitzar més lluny i va defensar cada lloc mentre entre 1200 i 1500 homes s'instal·laven al rierol de Kokouna, paral·lel a la ruta en una posició ben coberta i amb Samori al darrere amb la reserva.
Línia 49:
L'almamy veient als francesos retrocedir va intentar llavors fustigar-los arreu. Més enllà de Sana el capità va preparar una emboscada als sofes que va tenir èxit i va dispersar a les forces enemigues. L'11 d'abril, després d'un canvi de trets, el destacament va creuar a Dabadougou, a la companyia Morin, vinguda de Kankan al seu davant i aquesta va cobrir la seva marxa cap a Kankan on totes les tropes van quedar concentrades. El ''sofes'' van evacuar la regió entre Kankan i [[Kouroussa]], i la població que havia abandonat els seus poblats va anar retornant progressivament.
=== Cercle de Kankan ===
Archinard va decidir que [[Kankan]] constituiria el centre d'un nou cercle que inclouria els llocs de [[Kouroussa]], [[Siguiri]] i [[Niagassola]]. El capità Besançon en fou nomenat resident o administrador assistit pel sotstinent Mangin, el capità Guittard i els doctors Grall i Quennec. La guarnició la formaven dos companyies de tiradors, dos seccions dels obusos i més tard un canó i una peça de tir ràpid; forces que es consideraven suficients en qualsevol cas. L'antic cap del territori, Dayes, fou retornat a la direcció de la població sota control del resident. El control de Kankan va assegurar la submissió del [[Baté]] i del [[Torong]], va crear una base de resistència contra Samori i com que les províncies de [[Sankaran]], [[Kouranko]] i [[Toukoro]] estaven en lluita contra l'almamy, aquest pràcticament havia perdut el control de l'alt Níger
El 13 d'abril Archinard va retornar a Siguiri; a Nafadié va deixar un grup de tiradors per preservar del pillatge a les localitats veïnes; à Fodécaria, al saber que una banda de sofes havia atacat Koila, va enviar al capità Klobb amb els spahis i dues companyies; quan aquest es va acostar els sofes van fugir. Samori hauria donat ordres als seus caps de saquejar les poblacions del Baté que no li havien estat lleials, mentre ell restava segur a [[Sanankoro]].
=== Combats a la zona de Kankan ===
El 20 d'abril el tinent-coronel Archinard va creuar el Níger a Baladougou i, el mateix dia, va arribar a Siguiri on es va aturar per aprovisionar per la hivernada a les guarnicions de Kankan, Kouroussa i Siguiri. La posició de Niagasola havia estat suprimida, i tots els vehicules disponibles es van posar en camí per portar queviures i municions a Siguiri; la 7ª companyia va sortir cap a Kankan, escortant un convoi de piragües plenes de queviures; la secció de 65 mm esdevinguda inútil, fou enviada a [[Kita]]; els spahis de Laperrine s'encarregarien de vigilar el Niger cap a Sansando; alguns amb el tinent Compagnon, van anar a Dinguiray.
Línia 76:
verrie, de Vivans i Biétrix) i la secció de Mangin foren designats per eliminar aquest lloc. Van franquejar el Milo en piragües i el capità Arlabosse va atacar Ourembaya el 22 de maig al matí i va dispersar als ''sofes'' que van fugir cap a Oulandougou. Després d'una curta persecució el destacament va retornar a Kankan i els sofes no van tardar a reaparèixer fustigant a la rereguarda prop de Faradougou; atacats a la baioneta par les seccions Mangin i Biétrix, van evacuar la posició després de nombroses pèrdues.
=== Operacions a Oulada, Baleya i Sankaran ===
Totes les iniciatives de Samori quedaven aturades de Kouroussa a Kankan fins a Siguiri i necessitant provisions per les seves tropes, Samori va llençar als soldats cap al sud fixant com a objectius l'[[Oulada]] i [[Baleya]] on la posició de [[Banko]] havia estat suprimida; esperava no haver d'enfrontar als francesos; a més podia comptar amb el suport del cap Soriba, retirat al [[Futa Djalon]], i en les bandes del seu lloctinent Bilali que operaven als límits de Futa Djalon feia tres anys; aquestes bandes estaven formades per malcontents que després de la caiguda d'Ahmadou Tall miraven al [[Dinguiray]] com la seva propietat; Bilali de fet aspirava a dominar aquesta província.
Línia 90:
Tots aquests enfrontaments van obligar als ''sofes'' a evacuar l'Oulada, Baleya i Sankaran on pensaven passar la hivernada
== Conquesta de Dinguiray ==
A la caiguda de Nioro, [[Dinguiray]] va esdevenir un estat independent; Archinard va considerar necessari regular la situació d'aquest territori tuculor on regnava Aguibou. Per això, a finals d'abril, va cridar al rei a Kita i li va enviar una escorta de spahis manada pel tinent Compagnon. Aguibou va arribar a Kita a mitjan maig. Allí el rei tuculor va reconèixer els seus errors passats, va reclamar la seva fidelitat a França i va acceptar signar l'acte per la qual reconeixia a Dinguiray com a territori francès. Aguibou va restar al front de la província sota control d'un resident francès que fou el tinent Maritz; aquest va rebre instruccions de prendre possessió del país i controlar l'Oulada i Baleya a més de vigilar les relacions de Samory amb [[Futa Djalon]]. Després d'això Archinard va retornar a Kayes. Alli va deixar el govern interí al comandant de batalló Herbin i els primers mesos de juliol va embarcar cap a França
| |||