Escopes d'Etòlia: diferència entre les revisions

'''Escopes''' (en [[llatí]] ''Scopas'', ''Skópas''en [[grec antic]] {{polytonic|Σκόπας}} "Skópas") fou un militar [[Etòlia|etoli]].

Era un dels caps principals de la [[Lliga Etòlia]] quan va esclatar la guerra social (l'any [[220 aC]]);. eraEra parent o proper d'[[Aristó d'Etòlia|Aristó]], que llavors era [[estrateg]] de la Lliga, ique el va deixar encarregat dels afers polítics. Després d'una expedició a [[Messènia]] amb poc èxit, el general [[Dorimac]] va demanar ajut a Escopes,. Encara que la Lliga Etòlia no tenia cap motiu per aquesta expedició de guerra, els dos caps van ser prou audaços per emprendre una acció pel seu compte. Escopes va acceptar dirigir una nova expedició a Messènia, lai qualels vados assolar;caps quanla van arrasar. Quan [[Àrat de Sició]], al front de l'exèrcit de la [[Lliga Aquea]], es va dirigir a la zona, els etolis el vavan derrotar a [[Cafies]] (''Caphyae''), i es vavan retirar sense problemes.

Això va provocar la guerra oberta entre els aqueus (aliats del rei [[Filip V de Macedònia]]) i els etolis. Escopes fouva escollitser comnomenat estrateg de la Lliga Etòlia ([[219 aC]]) i fou encarregat de dirigir la guerra; que ell mateix havia provocat. A la primavera del [[219 aC]] va enviar el [[regne de Macedònia]] i va assolar la comarca de [[Piera]] ocupant ''Dium'' ([[Dion)]] que founo destruïdanomés mentreva destruir, sinó que va saquejar i cremar el seu famós temple foude saquejat;[[Zeus]]. alAl fer aquesta expedició va descuidar la defensa d'Etòlia i Filip V va poder obtenir alguns triomfs a la part d'[[Acarnània]], segons diu [[Polibi]].

El [[218 aC]] l'estrateg de la lliga fouva ser Dorimac que el va enviar al front d'una força mercenària per ajudar a [[Elis]], però les operacions d'aquest any i els següents no han quedat registrades

El [[210 aC]] cooperava amb Leví en el setge d'[[Anticira]], que després de ser ocupada fouva ser entrega a la Lliga Etòlia pels romans, segons [[Titus Livi]].

Després de la pau que va posar fi a la guerra social, els etolis van romandre ocupats per lluites civils i per arranjar la situació, causada principalment pels deutes que ofegaven a la gent, Escopes i Dorimac forenvan ser nomenats per reformar la constitució (l'any [[204 aC]]);. capCap dels dos nomenats tenia capacitat com a reformador;, i Escopes havia acceptat el càrrec per motius d'ambició personal. Escopes, al ser desautoritzat, se'n va anar a [[Alexandria]], on el ministre [[Agàtocles (ministre)|Agàtocles]], regent de [[Ptolemeu V Epífanes]] el va nomenar cap de l'exèrcit egipci a [[Celesíria]], per fer front als projectes ambiciosos d'[[Antíoc el gran]].

Inicialment va tenir èxit i va sotmetre [[Judea]], però després fouva ser derrotat per [[Antíoc IIIa ella Gran]][[batalla ade [[PaniumPanion]] i es va haver de tancar darrere les muralles de [[Sidó]] on finalment es va haver de rendir per la fam (un intent de fer aixecar el setge per un exèrcit egipci de socors no va reeixir).

Tot i aquest fracàs va romandrecontinuar entenint el favor de la cort egípcia i el [[200 aC]] fouel enviatvan enviar a Grècia amb una gran suma de diners per reclutar mercenaris, tasca que va acomplir amb eficàcia i va portar sis mil soldats a Egipte, molts d'ells etolis. La confiança en el suport d'aquests soldats, les seves habilitats i la riquesa acumulada, el van decidir a aspirar a la direcció dels afers d'Egipte que volia agafar per la força;. descobertsDescoberts els seus plans, el ministre [[Aristòmenes d'Acarnània]] va enviar contra ell una tropa que el va arrestar per sorpresa;. portatPortat davant el consell del jove rei fouva ser condemnat a mort i executat a la presó a la nit (següent, l'any [[196 aC]]. Segons Polibi havia merescut aquest destí per la immensa rapacitat mostrada mentre va ser a Egipte.<ref>[https://quod.lib.umich.edu/m/moa/acl3129.0003.001/761?page=root;rgn=full+text;size=100;view=image Scopas] a: [[William Smith (lexicògraf)|William Smith]] (editor), ''[[A Dictionary of Greek and Roman Biography and Mythology]]''. Vol. III Boston: Little, Brown & Comp., 1867, p.753-754</ref>

{{ORDENA:Escopes D'Etolia}} <!--ORDENA generat per bot-->