Jamància: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
elimino terme sense referències Etiqueta: editor de codi 2017 |
o '''camància'''<ref name=gec/> (el deixo com a sinònim com fa la GEC) |
||
Línia 1:
{{Millorar redacció|data=2015}}
{{Infotaula esdeveniment}}
La '''Jamància'''<ref name=gec>{{gec|0034292|la Jamància}}</ref> o '''camància'''<ref name=gec/> fou una revolta [[Partit progressista|progressista]] que tingué lloc a [[Barcelona]] entre setembre i el novembre de [[1843]], contra el govern de [[Joaquín María López]], que havia incomplert els acords amb la '''Junta Central''' per al derrocament del govern d'Espartero, produïda unes setmanes abans i la violació de diverses disposicions en la [[constitució de 1837]]. El nom de jamància (del [[Romaní (llengua)|romaní]] ''khamar'', menjar) al·ludia despectivament als membres dels batallons de voluntaris (batallons de la brusa) que probablement s'hi havien apuntat per menjar de franc i cobrar els cinc [[ral]]s diaris de paga. Fou la darrera de les [[bullangues]] produïdes a [[Barcelona]] entre el [[1836]] al [[1843]]. La Jamància representà el primer aixecament nítidament popular contra l'Estat [[liberalisme|liberal]] a Espanya. La rendició comportà la submissió definitiva de [[Barcelona]] al [[govern espanyol]] i la fi d'una oposició organitzada a la centralització de les decisions polítiques endegada pel [[Partit Moderat]].
La revolta va començar el [[13 d'agost]] i anava adreçada contra el govern. Després de la caiguda del govern d'Espartero i la institució d'un nou govern encapçalat per Joaquín María López, es girà contra el govern de Madrid i la Junta Suprema va fer una crida a convocar Corts constituents. Això provocaria la insurrecció centralista iniciada formalment l'1 de setembre a Barcelona, replicada en diversos llocs de Catalunya i algunes províncies d'Espanya, que conduí a la intervenció militar que comportà el bombardeig de la ciutat, especialment des del [[castell de Montjuïc]] i des de la [[Ciutadella de Barcelona|Ciutadella]], dirigit pel [[brigadier]] [[Joan Prim i Prats|Prim]] i centrat contra les [[drassanes de Barcelona|drassanes]] i les [[muralla medieval i moderna de Barcelona|muralles]],<ref>Estanislau Roca, ''[http://books.google.cat/books?id=mKoyM1mREuwC&pg=PA55&dq=bombardeig+barcelona+1843+prim&hl=ca&ei=t_8eTZWLN8HNswaPtdzcDA&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=5&ved=0CDkQ6AEwBA#v=onepage&q&f=false Montjuïc, la muntanya de la ciutat]'', p.55</ref> el qual obligà la Junta Suprema a capitular davant el capità general, [[Laureano Sanz]], el [[19 de novembre]].
| |||