Català ribagorçà: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Eliminant redirecció de plantilla
m estandarditzant codi encapçalaments i llistes
Línia 80:
 
== Lèxic ==
* Abatallar: Colpejar els arbres fruiters pera fer caure la fruita.
* Aïllar: Respirar fort amb moviment d'illades.
* An: any
* Antosta: Envà.
* Atànyer: assolir, aconseguir
* Arrullar: Fer córrer una cosa costa avall.
* Arregussar (o arrebussar en alguna part): Arremangar.
* Atorellar: Reunir la llenya tallada al bosc i posar-la a punt de carregador.
* Astí: Adv. de lloc (llatí: Istic).
* Baleia: Escombra de ramatge per l'era.
* Bergada: bertrol, aparell per a pescar.
* Biraga: Herba dolenta (cogula).
* Botxar-se: Moure's, cambiar de lloc. (Del francès, Bouger, segons Saroïandy).
* Borrusques: Fraccions petites d*una cosa.
* Brenca: Gens (negació).
* Canada: Espècie de càntir de fusta per a aigua.
* Canaula: Cèrcol de fusta per a alligar els bous a la menjadora.
* Canistrell: Cistella que usen els pescadors per a posar-hi el peix.
* Cantal: tros de pedra que es tira amb la mà.
* Carrada: Enfilall, reguitzell.
* Cascull: Clofolla o crosta superior de les nous, ametlles, etc.
* Casse: roure
* Cipelles: Calçat primitiu consistent en unes soles de fusta lligades al peu amb corretges.
* Coda: cua
* Codolat: Empedrat de còdols, pedres de riera.
* Collada: Bastó de fusta que es posa al coll per a portar les ferrades.
* Cornal: D'extrem de la taula, la punta del mocador (del llatí Cornu).
* Croca: Una osca feta a un bastó amb gavinet.
* Cotxo: gos (cf. ''cutxu'' en [[alguerès]])
* Cuera: sarró de cuiro que usen els pastors.
* Dejús o Dejòs: davall, sota (pron. detxüs/ditxòs)
* Dinca ací, dinca allà (Alta Ribagorça "aragonesa"): fins aquí, fins allà.
* Eixartell: Aixada petita per a arrencar herba.
* Eixemonit: Llest, viu, espavilat.
* Engelebrit o gelebrit: Enrampat de fret, balb.
* Emburnyegat: Una cosa que no e's desenrotlla per defecte de naturalesa.
* Engervellit (o engerbellit): congelat
* Enta, enda: vers, cap a
* Esconsar: amagar
* Esconsar-se: ensopegar-se, succeir casualment
* Escuns: casualitat
* Escamort: brases a mig apagar que cauen del tronc encès; un tros de sutge encès que cau de la xemeneia.
* Fall: Esquerda, o escletxa (del llatí: fàllere).
* Faueny: fogony, Ventet calent que fon la neu.
* Farrada: ferrada, espècie de galleda de fusta.
* Ficós: Un tros de fusta clavat a la paret.
* Foraviar-se: extraviar-se.
* Forrolls: llar, ferros verticals plantats en les cuines de pagès
* Faringoles: cireretes del pastor.
* Forrolla: pala per a treure cendra del foc.
* Gargotar: fer galls una olla en bullir.
* Garbarse: Abraonar-se, lluitar cos a cos.
* Grífio: Pèl eriçat pel fred; les bèsties, tenir el pèl grífio.
* Grívia: Aparador de fusta posat sobre la menjadora i que conté l'herba que es dona a les bèsties.
* Isto, ista, istos, istas: aquest, aquesta, este, esta.
* Jordons: Gerds, gerdons
* Llau: angle o canal en forma d'aresta còncava que fan les muntanyes.
* Llera: tartera
* Lustra: Llicorella, pedra de pissarra.
* Lleute: Llevat.
* Llavei: allau: massa de neu despresa de les altes muntanyes
* Llinat: Teulada.
* Mascard, a: bou o vaca de dos colors.
* Mantornar: Segona llaurada que es fa al camp abans de la sembra.
* Martells: Maduixes.
* Menestrar: Escudellar la sopa.
* Milloc: Blat de moro, panís.
* Naric: Caramellós, que parla amb el nas.
* Nyapir: Ganyolar dels gossos boterins.
* Olva: Detritus que resta de l'herba al fons del paller.
* Orc: Cosa lletja, escandalosa, lloc o bauma o abisme ferosos (del llatí Orcus).
* Ortera: Plata gran de terra cuita (del cast. Hortera)
* Palmar: Lloc del menjador on s'estutja la vaixella; prestatge, empostada (vindria del llatí Palam).
* Parres: Caps de bestiar dolent que resten a la muntanya per no poder seguir el ramat.
* Penard o penart?: Tallant per a triturar la carn.
* Peu ranquet (caminar a ") : Caminar amb un peu sol.
* Pitxell: Mesura pel vi equivalent a dos porrons.
* Pial: Peüc.
* Pino i pina: Diminutiu que usen els petits per a dir: padrí i padrina.
* Podreix (podreig??): fang que es fa pels carrers quan plou després de nevar.
* Per conte: Modisme que vol sigificar que una cosa es fa o e's diu en broma.
* Pulça: puça
* Ratxa: cugula
* Rai: Tramada (almadia en castellà).
* Raumar: Remugar.
* Recosirar (recossirar?): Escorcollar.
* Reboll: Lluc; rebrot de l'arbre.
* Rebordenc: Plançó migrat que creix a la soca de l'arbre.
* Releu o relleu?: sobres del menjar (del llatí Relictum).
* Rull: tronch o cos de l'arbre tallat.
* Sestellí: sutge de la xemeneia, estalzí.
* Somicar: Plorar a poc a poc, sospirar.
* Sirga: soga molt llarga.
* Toma: tros de roba o pedàs que es cus a una peça per a adobar-la.
* Torterol: turmell.
* Terreny: tros de terra seca voltat de neu.
* Torrodà: pardal, teuladí.
* Trèmol: arbre blanc, albera.
* Tribana: barrina.
* Tribol: sostre, trespol.
* Torroll: pinyol de la fruita.
* Varga: munt d'herba en forma de piràmide que es deixa apilotada en el prat, semblant als pallers d'Urgell.
* Vèrtic: ert, gelat.
 
== Exemple de ribagorçà ==