Esquí aquàtic: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m neteja i estandardització de codi
m Tipografia
Línia 20:
===Eslàlom===
Primerament, el competidor, arrossegat pel barca, passa a través de les portes d'entrada de la pista d'eslàlom, formades per 2 boies, en les quals s'ha de passar pel mig de totes dues. Seguidament, ha de passar al voltant i per la part exterior de les 6 boies que formen el camp d'eslàlom i procedeix a passar a través de les portes finals en posició d'esquiador (constituint una passada). L'esquiada finalitza quan falli una boia o porta.
Per afegir dificultat a la cursa, la barca va augmentant progressivament la velocitat fins a aconseguir la velocitat màxima de la categoria a la qual pertany l'esquiador. Un cop aconseguida la màxima velocitat, la corda es va escurçant. La velocitat màxima per al cas dels homes és de 58  km/h, i de les dones 55  km/h.
 
La curda d'arrossegament mesura 18,25 m a l'inici de la prova i es va escurçant a les següents llargàries: 16 m, 14,25 m, 13 m, 12 m, 11,25 m, 10,75 m, 10,25 m, 9,75m.
Línia 26:
Cal tenir en compte que des del passadís de la llanxa, on va lligada la corda, fins a la boia, hi ha 11,50 m de distància, la qual cosa significa que cada vegada que s'escurça la corda la dificultat és més gran per assolir les boies.
 
El rècord del món actual el té l'esquiador nord-americà Chris Parrish, amb 2 boies a 9,75m i 58  km/h. Significa que per assolir la boia ha hagut d'estirar 1,75 sobre l'aigua i tornar a aixecar per arribar fins a la segona boia. A Espanya el rècord el sosté Ivan Morros, amb 3 boies a 10,25 i 58  km/h.
 
===Figures===
Línia 33:
En aquesta modalitat, també es fa una part de la passada fent corda-peu, que consisteix a fer el màxim nombre d'acrobàcies amb el peu lligat al ''palonier'' i sense utilitzar les mans. Aquest mètode és summament perillós perquè en cas de caure, el peu es pot quedar lligat al ''palonier'' i l'impuls de la barca pot produir greus danys a l'esquiador. Per això sempre hi ha una persona a la qual està lligada la corda per deixar-la anar en cas de caiguda.
 
L'esquí emprat en aquesta modalitat és de base plana. Els cantells són angulats i permeten una mobilitat més gran. L'esquí, a diferència del d'eslàlom i dels de salts, no té quilla a la part inferior. Així poden lliscar per la superfície en totes direccions i sentits. La longitud de la corda i la velocitat són escollides a gust de l'esquiador en funció de la seva comoditat per fer les figures. En general, la millor distància és entre 12 i 14 m, i la velocitat, entre 28 i 34  km/h.
 
Actualment, el rècord del món el sosté des de 2005 el francès Nicolas Li Forestier, amb 12.400 punts. A Espanya, el rècord el sosté Lluís Noguera, amb 8510 punts.
Línia 42:
La disciplina de salts es fa amb dos esquís de poc més de 2 m d'alçada i entre 25 i 30 cm d'amplada. Per realitzar el salt, l'esquiador ha de recórrer un passadís de [[Boia|boies]] situat al lateral de la rampa i en un moment donat ha de creuar dos cops a gran velocitat el deixant de la barca per tal d'assolir més velocitat i, en acabar la segona creuada, saltar immediatament per la rampa.
 
La velocitat màxima de la barca és de 57  km/h en homes i 54  km/h en dones. La mesura de la corda és la mateixa per tothom, amb 23 m de longitud. Aquesta velocitat, sumada a l'obtinguda amb l'impuls de les creuades, pot fer que l'esquiador arribi als 120-130  km/h, i qualsevol error podria comportar l'impacte de l'esquiador contra l'aigua que, a aquestes velocitats, seria com xocar contra el terra.
 
El rècord del món el té Freddy Krueger (no confondre amb el personatge de cinema) amb 246 peus (75,1 m). A Espanya, el rècord el té Guillermo Moreno de Carlos, amb 67,1 m.