Enrique Irazoqui Levi: diferència entre les revisions

Tot i la seva manca d’experiència al cinema, Irazoqui es va convertir en el Crist de la pel·lícula ''[[L'evangeli segons sant Mateu|Il Vangelo secondo Matteo]]'' (Passió segons Mateu). Per a molts, la pel·lícula de Pasolini és una de les que mostra millor la vida de Jesús. El jove no tenia vocació d’actor, però l’èxit de la pel·lícula li va obrir les portes a un nou món i, posteriorment, també va participar en diverses altres pel·lícules, entre les quals ''Noche de vino tinto'' (1966), de [[José María Nunes]], i ''Dante no es unicamente severo'' (1967), de [[Jacinto_Esteva_Grewe|Jacinto Esteva]] i [[Joaquim_Jordà_i_Català|Joaquim Jordà]].

Deixant el cinema, es [[Estats Units d'Amèrica|va]] traslladar als [[Estats Units d'Amèrica|Estats Units]] per estudiar-hi literatura. Amb aquesta finalitat, va presentar cartes de recomanació [[Simone de Beauvoir|de]] Pasolini, [[Jean-Paul Sartre]] i [[Simone de Beauvoir]], entre d’altres. Així, va ser professor de literatura als EUA, [[Mèxic]] i [[Granada]] (Espanya). Va gaudir de diversos torneigs enfocats als escacs entre jugadors i màquines, inclòs el campió del món [[Vladímir Kràmnik|Vladimir Kramnik]] del 2002 i el joc per ordinador Deep Fritz . <ref name="Berria">{{Citation|url=https://www.berria.eus/albisteak/186990/pasoliniren-kristo-hil-da.htm}}</ref>

En els seus darrers anys, va tornar al cinema i va ''protagonitzar ''A la soledat'' (2008) i ''Cenestesia'' (inèdit). <ref name="Berria">{{Citation|url=https://www.berria.eus/albisteak/186990/pasoliniren-kristo-hil-da.htm}}</ref>