Fadli: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Plantilla: |
m Tipografia |
||
Línia 3:
'''Fadli''' (o '''Fadhli''') fou un territori tribal al [[Iemen]] que ocupa a grans trets la regió natural de l'[[Abyan]], i avui forma la [[governació d'Abyan]].
La seva superfície era de 4.000
La part occidental és l'Abyan propi, i és un terreny fèrtil i pla, amb població sedentària; a l'est les estepes i muntanyes on la població és nòmada. L'Abyan està format pel Wadi Bana i el Wadi Hasan, i les seves aigües es reparteixen entre els fadlis i els yafis del Baix Yafa, sota control d'un comitè mixt. El fadli havien construït un canal al segle XIX que portava l'aigua a Fadli des del Wadi Bana en territori del Baix Yafa; degut a això l'aprofitament conjunt amb els yafis va portar a un conflicte entre els dos territoris que va durar molts anys.
Línia 9:
L'economia està basada en el cotó del que Fadli produïa el [[1963]] més de cinc mil tones; també produïa fruites i llegums que s'exportaven principalment a la colònia d'Aden; també es produïen cereals i els productes pròpies dels ramats. La pesca també era important. L'estat ingressava 250000 lliures per any. La justícia estava basada en la ''[[xara (llei islàmica)|xara]]'' i el dret ancestral (''urf'') però després del [[1959]] es van crear una espècie de jutjats de pau pels conflictes menors. L'estat tenia un alt tribunal amb dret d'apel·lació, i era competent en matèries constitucionals. A l'estat hi havia una vintena d'escoles primàries, dues de les quals eren per noies, les primeres de la [[Federació d'Aràbia del Sud]] fora de les que existien a l'[[estat d'Aden]] abans colònia d'Aden.
Les tribus de la regió es van confederar al {{segle|XVII}} i van escollir un sultà que va tenir residència durant segles a Shukra, un port de la costa a uns 60
L'[[11 de febrer]] de [[1959]] fou membre fundador de la [[Federació d'Emirats Àrabs del Sud]] i el sultà va rebre una cartera ministerial. El [[21 de desembre]] de 1962 els britànics van deposar al sultà Abd Allah ben Uthman i el van substituir pel naib (que de fet ja era el verdader sultà), el seu fill Ahmad ben Abd Allah. Aquest es va dotar d'un consell d'estat amb tretze membres representant a les tribus, els pescadors, els pagesos i els comerciants. El juny de [[1963]] el consell d'estat va votar una ordenança que establia que s'elegirien dotze diputats, quatre per les regions sedentàries occidentals, vuit per les nòmades orientals; aquest dotze electes junt amb cinc membres ''ex-officio'', i els tretze membres del consell, formarien un cos legislatiu. El febrer de [[1964]] el sultà Ahmad ben Abd Allah, davant el que passava al país, va abandonar la federació exigint la independència, però el [[9 de juliol]] fou deposat i substituït pel seu germà Nasir, que va reingressar a la federació ràpidament.
| |||