Diferència entre revisions de la pàgina «Gerió»

57 bytes afegits ,  fa 8 mesos
m
desambiguació
m (Correccions lingüístiques)
m (desambiguació)
{{infotaula personatge}}
[[Fitxer:Heracles Geryon Louvre F55.jpg|miniatura| Heracles contra Gerió. Cara A d'una àmfora àtica de figures negres, vers 640 aC.
]]'''Gerió''' (o '''Guerió''', del grec  Γηρυών) és un [[Gegant (mitologia)|gegant]] alat de la [[mitologia grega]] format per tres cossos humans sencers units per la cintura, fill de [[Crisàor]] i [[CalírroeCal·lírroe (filla d'Oceà)|Cal·lírroe]]. Vivia més enllà de les [[columnes d'Hèrcules]], a l'illa [[Eritia]] (actualment la Isla de León, San Fernando, Cadis). Era l'amo d'un [[gos]] de dos caps, germà del ca [[Cèrber]], que es deia ''[[Ortre]]''.
 
Va ser mort per [[Hèracles]] quan, després d'una de les seves missions, aquest li va robar el ramat de bous i vaques vermelles. Gerió el va perseguir a la recerca de la seva venjança, però quan el sobrevolava el va matar en disparar-li una [[sageta]] enverinada amb la [[sang]] de l'[[Hidra de Lerna|hidra]].
 
==Origen==
Quan el sol aconsegueix la constel·lació de [[Constel·lació dels Bessons|Bessons]], es troba amb la [[Cotxer|constel·lació Auriga]]. Moltes creences antigues associaven el camí diari del sol pel cel amb el déu Sol ([[Hèlios]]) conduint un ardent carro, i d'aquesta forma, aquí, el camí anual del sol (el seu trànsit) aconsegueix el seu carro (Auriga). Posteriorment, la mitologia grega va considerar que el sol usava una copa per creuar el cel.
 
En aquesta regió del cel, hi ha també un vast espai sense estels fàcilment visibles (ara ocupades per les modernes constel·lacions de [[Constel·lació del Linx|Linx]] i [[Camelopardalis]]), que els antics grecs descrivien com un desert. Una història basada en aquesta regió del cel requereix, per tant, un vast desert, i n'era el més conegut pels grecs antics el de [[Líbia]]. No obstant això, en estar aquesta zona desèrtica lluny de moltes constel·lacions en aquesta regió del cel, situar-hi una història requeria algú que el creués fins a la seva localització principal. Com que l'Auriga és la constel·lació més propera des del començament del trànsit del sol fins a la vora de l'espai buit, un carro solar (més tard, convertit en copa) es converteix en la forma de creuar el desert.
La [[Via Làctia]] va ser batejada així pels grecs antics perquè sembla una taca de llet creuant el cel. Alguns, no obstant això, eren capaços de destriar alguns estels individuals en aquesta, i així va passar a semblar un vast ramat de vaques, la llet de les quals omplia els seus buits. L'estel Capella, que és part de l'Auriga, era coneguda pels grecs com l'«estel del pastor» (ja que alguns consideraven que l'Auriga era un pastor conduint un carro, incloent-hi aquest, mentre portava una cabra penjada de l'espatlla esquerra). Capella està molt a prop, encara que fora, de la Via Làctia i, com a tal, considerada com un pastor, sembla estar arriant-la.
 
En [[Bessons]], la constel·lació [[Canis Major]] (el ‘gran gos’) queda al costat de la Via Làctia. El cap de la constel·lació mira contra direcció al sol. No obstant això, a l'altre extrem de la constel·lació (on estaria la cua) queda l'estrella [[Sírius]], considerada maligna per moltes mitologies antigues a causa del seu pampallugueig i vermellor, que era considerada també un gos («estrella gos»), per associació amb la constel·lació. Així, la constel·lació tenia dos caps, l'un el normal i un altre, Sírius, a l'altre extrem.
 
Més a prop del sol que Canis Major, i també guardant la Via Làctia en aquesta zona del seu trànsit, de manera semblant a Canis Major i Capella, està [[Orió (constel·lació)|Orió]], el gegant. Tradicionalment, [[Orió (mitologia)|Orió]] és considerat un únic gegant, però és igualment possible distingir-hi tres cossos complets separats, units per la cintura, com es descrivia a Gerió, particularment en aparèixer les cames en direccions força diferents, i dibuixos alternatius de la constel·lació (que tenen en compte estels lleugerament més febles que els diagrames bàsics), solen mostrar tres en lloc de dos braços, i en comparteixen el segon i tercer la mateixa espatlla dreta.
36.968

modificacions