Jordi Matas Dalmases: diferència entre les revisions
Creació de l'article de Jordi Matas Dalmases |
(Cap diferència)
|
Revisió del 08:48, 25 set 2020
Jordi Matas Dalmases és professor universitari i catedràtic de Ciència Política de la Universitat de Barcelona[1].
Foto: Xènia Fuentes | |
Biografia | |
---|---|
Naixement | 1962 (61/62 anys) Barcelona |
President Associació Catalana de Ciència Política | |
2021 – 2023 | |
Vicerector Universitat de Barcelona | |
2021 – 2023 | |
Dades personals | |
Formació | Universitat Autònoma de Barcelona - doctorat, llicenciatura en Ciències Polítiques (–1994) Universitat de Barcelona - ciències polítiques (–1988) |
Activitat | |
Camp de treball | Govern de coalició |
Ocupació | professor d'universitat, politòleg |
Ocupador | Universitat de Barcelona |
Membre de | Sindicatura Electoral de Catalunya (president) (2017–2017) Comissió de Control de les Consultes Populars no Referendàries (2014–2016) |
Premis | |
Estudis
Va estudiar Dret a la Universitat de Barcelona i s’hi llicencià l’any 1988. També va estudiar Ciències Polítiques i Sociologia a la Universitat Autònoma de Barcelona i s’hi llicencià el 1989. Es va doctorar en Ciència Política i de l’Administració a la Universitat de Barcelona el 1994 i va ser el primer doctor en Ciència Política d’aquesta Universitat.
Especialització
S’ha especialitzat en l’estudi dels governs de coalició, de l’elitisme polític, de les estructures polítiques de les administracions i del sistema polític de Catalunya. Ha participat en diversos projectes col·lectius d’investigació relacionats amb aquests camps de recerca. Ha participat com a investigador en el Government Department de la London School of Economics and Political Science i en el Departament de Ciència Política de la Université de Montréal.
Càrrecs
Càrrecs universitaris
Ha ocupat diversos càrrecs a la Universitat de Barcelona, com ara el de vicerector (2001-2008) i el de secretari general (2002-2004). També ha estat president de la Junta Electoral Permanent de la mateixa Universitat (2001-2008), president de la Comissió de Política Lingüística (2001-2008), director de l’Escola d’Idiomes Moderns (2004-2008), president del Comitè Editorial d’Edicions i Publicacions (2004-2008), director del Departament de Dret Constitucional i Ciència Política (2012-2016) i cap d’estudis del grau de Gestió i Administració Pública (2001). Actualment, és membre del Claustre Universitari, coordinador de l’àrea de Ciència Política i director de l’Observatori dels Governs de Coalició de la Universitat de Barcelona[2].
Altres càrrecs
Ha estat director del Mestratge en Funció Directiva de l’Escola d’Administració Pública de Catalunya (2004-2005) i ha presidit diverses comissions de la Xarxa Vives d’Universitats (entre el 2001 i el 2008). Actualment és el president del Consell Rector del Centre d’Estudis d’Opinió (CEO) de la Generalitat de Catalunya[3], membre del Consell Rector de l’Escola d’Administració Pública de la Generalitat de Catalunya i membre de la Comissió Acadèmica de l’Institut de Ciències Polítiques i Socials (des del juny del 2001).
Encàrrecs polítics
Va ser el president de la Comissió de Control de la consulta sobre el futur polític de Catalunya del 9 de novembre del 2014 i també va presidir la Sindicatura Electoral del referèndum d’autodeterminació de Catalunya de l’1 d’octubre del 2017, l’òrgan que havia de vetllar per la transparència, l’objectivitat i l’exercici dels drets electorals. Igual que els altres membres de la Sindicatura, està processat per haver acceptat aquest encàrrec del Parlament de Catalunya. La Fiscalia li demana una pena de dos anys i nou mesos de presó, multa i inhabilitació pels delictes de desobediència i d’usurpació de funcions[4][5]. El judici tindrà lloc els dies 4 i 5 de novembre del 2020.
Trajectòria articulista
Va ser articulista d’El País durant set anys (des del novembre del 2010 fins al novembre del 2017, quan ho va deixar perquè li van censurar un article). Ara publica al diari digital La República, i des del 2009 participa en programes d’opinió política a Catalunya Ràdio.
Llibres publicats
- Let’s Govern Together! (Tirant Lo Blanch, 2020)
- Opinión política (Edicions Universitat de Barcelona, 2017)
- La formación de un gobierno de coalición. (Tirant Lo Blanch, 2015)
- Los consejeros de los gobiernos de Jordi Pujol (1980-2003) (Tirant Lo Blanch, 2014)
- The internal enlargement of the European Union. (Et altri. Centre Maurits Coppieters, 2010)
- El control político de la Administración (Editor. Institut de Ciències Polítiques i Socials, 2001).
- Coaliciones Políticas y Gobernabilidad. (Editor. Institut de Ciències Polítiques i Socials, 2000)
- El sistema polític de Catalunya. (Editor juntament amb Miquel Caminal. Tecnos, 1998)
- Els alts càrrecs: política i administració a la Generalitat de Catalunya. (Escola d’Administració Pública de Catalunya, 1995)
Referències
- ↑ «JORDI MATAS DALMASES. Facultat de Dret (UB)». Facultat de Dret. [Consulta: 25 setembre 2020].
- ↑ «OGC. Observatori dels Governs de Coalició (@OGC_UB) / Twitter». [Consulta: 25 setembre 2020].
- ↑ Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya. «ACORD GOV/19/2019, de 5 de febrer, pel qual es nomena el senyor Jordi Matas Dalmases president del Consell Rector del Centre d'Estudis d'Opinió.», 07-02-2019. [Consulta: 25 setembre 2020].
- ↑ Telenotícies migdia TV3. «Petició de presó per a la Sindicatura Electoral de l'1-O: Jordi Matas diu que no van cometre cap delicte». TV3, 26-10-2018. [Consulta: 25 setembre 2020].
- ↑ Els matins de TV3. «Jordi Matas: "El criteri jurídic encara l'estem buscant"». TV3, 29-10-2018. [Consulta: 25 setembre 2020].
Enllaços externs
- Síndics de l’1 d’octubre, absolució! Pàgina en suport als membres de la Sindicatura Electoral de l’1-O processats.
- «Després de l’1-O, el treball entre els independentistes i els comuns és importantíssim», entrevista a Crític (3 d’octubre del 2017)
- «Governs de coalició», intervenció de Jordi Matas al programa Els spin doctors de Catalunya Ràdio (24 d’abril del 2017)
- Recull d'articles de Jordi Matas Dalmases, a El País Plantilla:ES
- Recull d'articles de Jordi Matas Dalmases, a La República