Diferència entre revisions de la pàgina «Comtat de Winterthur»

m
estandarditzant codi encapçalaments i llistes
m (Estandardització d'encapçalaments)
m (estandarditzant codi encapçalaments i llistes)
La ciutat de ''Vitudurum'' fou destruïda en l'alta edat mitjana (potser al segle V) però va sorgir una nova població gairebé al mateix lloc probablement al segle VI o VII; la seva posició estratègica entre el Tösstal i les planes la va fer prospera i sota els carolingis es va fundar una església al segle IX. La primera menció escrita de la ciutat és del 919 amb el nom de Niederwinterthur mentre la part de la ciutat amb l'església era Oberwinterthur; els dos assentaments mantenien certa rivalitat. Els historiadors no es posen d'acord en la successió d'esdeveniments i hi ha dues teories principals:
 
* La primera i més antiga diu que els senyors locals van veure els seus dominis confiscats per l'emperador el 1030 que els va infeudar als [[comtat d'Ebersberg|comtes d'Ebersberg]] dels quals va passar per matrimoni als [[comtat d'Achalm|comtes d'Achalm]] i d'aquestos va passar a una branca dels udalríquides que eren [[comtat de Maden|comtes de Maden]] i es titulaven [[comtat de Gröningen|comtes de Gröningen]] i comtes de Winterthur, i es van extingir amb Adelaida.
 
* La teoria més moderna diu que una casa senyorial d'origen udalríquida, amb dominis a Kyburg i Winterthur, va enllaçar amb els [[comtat de Nellenburg|comtes de Nellenburg]], una branca dels Udalrics que van agafar llavors el nom de Winterthur; extingits els Nellenburg la parenta més propera seria Adelaida, que va fer valer els seus drets i el seu marit Hartman i els seus descendents haurien pres possessió entre 1100 i 1150 de part de l'herència en perjudici dels altres pretendents, com Adalbert de Mörsburg, els [[comtat de Veringen|comtes de Veringen]] o el [[bisbe de Constança]].
 
En la segona teoria Winterthur apareix en mans d'Adalbert I fill d'Udalric II (VII) tronc dels [[comtat de Bregenz|comtes de Bregenz]]. Adalbert de Winterthur s'esmenta com a mort el [[8 de setembre]] de [[1030]] i va deixar un fill de nom Werner I, que fou, des de vers 1024, advocat o defensor (protector) de [[Kaufungen]]; el 1027, a la mort del comte Dodicó, va rebre els dominis [[comtat de Maden|comtals a Maden]] al [[Lahngau]] i [[Neckergau]] al nord del Hessen que li foren concedits per [[Conrad II del Sacre Imperi Romanogermànic|Conrad II]] al que fou lleial, que eren força importants i als que es va dedicar. Fou el porta estendard de l'emperador, càrrec hereditari en la seva família (''primicerius et more signifer regis'') al que anava lligat el castell de Gröningen o Grueningen, i que va exercir sota [[Enric III del Sacre Imperi Romanogermànic|Enric III]] (1028-1053). Hauria heretat Winterthur a Suàbia del seu pare el 1030 i reunit dominis a Hessengau i Suàbia. En la campanya imperial contra [[Bretislav I de Bohèmia]] va caure en una emboscada i va morir en batalla el [[23 d'agost]] de [[1040]] junt al seu fill Luitfrid i altres nobles i soldats. Estava casat amb Irmgarda possible filla d'Eberard IV de Nellenburg (segons ''Europäische Stammtafeln'', germana del comte Eppó o Eberard, de la casa dels comtes de Nellenburg) i va tenir quatre fills: Adalbert (II) (+1053) que el va succeir al '''comtat de Winterthur''' a [[Turgòvia]]; Luitfrid, mort combatent junt amb el seu pare (1040); Herman (+1065), abat d'[[Einsiedeln]], i Werner II que el va succeir a Maden i [[Neckargau]] residint als castell d'Oberburg a Gudensberg. El 1052 els germans Adalbert II i Werner II van anar a Itàlia i els dos van morir en batalla a [[Civitate]], a la [[Pulla]], el [[18 de juny]] de [[1053]] contra els normands; els dos germans dirigien 600 soldats alemanys (de Suàbia) els únics contingents no italians de l'exèrcit del Papa [[Lleó IX]] (del que eren parents) que fou derrotat pels normands. Werner II fou el pare almenys de Werner III, [[comtat de Maden|comte de Maden]]; era menor d'edat quan el pare va morir i a Maden va exercir la regència la seva mare i el seu parent Eberard IV de Nellenburg (cosí del seu pare) va esdevenir (temporalment ?) comte al Neckergau. Seria llavors que Winterthur va passar al comtat de Nellenburg. Extingits els Nellenburg amb la mort del comte Eberard VI (II) el 1169 l'herència va passar a Matilde de Mörsberg (morta abans de 1180) filla i hereva d'Adalbert de Mörsberg i casada amb Adalbert I de Dillingen, fill de Hartman I de Dillingen i d'Adelaida de Winterthur; així Adalbert reunia per Winterthur els drets de Nellenburg i de la branca col·lateral de Mörsberg i a més els d'Adelaida de Winterthur que devia ser descendent (una néta) d'Adalbert II de Winterthur. De la unió de tots aquestos territoris (Nellenburg, Mörsberg, Winterthur i Dillingen) es va crear el comtat que fou anomenat [[comtat de Kyburg]] pel castell de [[Kyburg]] que pertanyia als antics comtes de Winterthur. Una variant d'aquesta teoria considera que Adalbert II va tenir successors a Winterthur (el ''Casus Monasterii Petrishusensis'' la fa filla de Liutfred que no pot ser el germa d'Udalric VI de la branca de comtes de Bregenz, i germana d'Adalbert (III?) i doncs seria filla de Luitfred (II), un fill d'Adalbert II, i hauria heretat després del govern del seu pare i potser del seu germà). Luitfred no hauria perdut el comtat que hauria transmes al seu fill Adalbert III o a Adelaida i aquesta a Hartman I de Dilligen o al seu fill Adalbert I de Dillingen.
 
== Referències ==
* Article de la wikipèdia en alemany "Winterthur"
* [http://fmg.ac/Projects/MedLands/SWABIAN%20NOBILITY.htm#WernerIdied1040B Genealogia]
* Diccionari Històric de Suïssa, article "Comtes de Kyburg"
 
 
2.183.100

modificacions