Diferència entre revisions de la pàgina «Conformació»

m
estandarditzant codi encapçalaments i llistes
m (neteja i estandardització de codi)
m (estandarditzant codi encapçalaments i llistes)
 
S'anomena '''conformació''', és a dir ''forma real'', a cadascun dels arranjaments geomètrics dels [[àtoms]] d'una [[molècula]] en l'espai, que poden interconvertir-se per rotació, més o menys lliure, d'uns grups atòmics respecte als altres entorn d'un enllaç simple, pres com a eix.
 
== Evolució històrica ==
A principis del segle XX els químics orgànics admetien que els àtoms podien girar lliurement al voltant dels enllaços simples. La lliure rotació dels enllaços s'atribueix al químic holandès [[Jacobus Henricus van 't Hoff]] i és una conseqüència de la seva teoria dels carbonis amb enllaços tetraèdrics. Si no existís la possibilitat de la lliure rotació dels àtoms entorn dels enllaços que els uneixen com eixos, les molècules que tinguessin quatre cadenes no ramificades enllaçades sota un angle tetraèdric, haurien de presentar-se en formes espacialment asimètriques. Com que no s'observaven aquest tipus d'isòmers es deduí que per força els àtoms podien girar lliurement.<ref name=Klages>{{citar llibre |cognom=Klages |nom=F. |títol=Tratado de Química Orgánica. Tomo II |llengua=castellà |edició=1ª |editorial=Reverté |lloc=Barcelona |any=1969 |isbn=8429173110 }}</ref>
[[Fitxer:Ethan.ogg|miniatura|Moviments de l'età]]
1.944.717

modificacions