Congrés Internacional d'Arquitectura Moderna: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Correccions lingüístiques
m estandarditzant codi encapçalaments i llistes
Línia 99:
En conclusió, aquest CIAM, expandeix estudis comparatius del disseny de les unitats mínimes de vivenda al disseny d’assentaments de vivenda “funcional”. En governs com Holanda, Alemanya i altres. Qüestió de la vivenda en alçada ''versus'' la vivenda de baixa alçada. Le Corbusier i Gropius, la primera May i altres, la segona.
 
==== CIAM IV (1933) ====
[[Atenes]], [[Grècia]]. Publicació de la ''[[Carta d'Atenes]]''
 
Línia 118:
A més, el CIRPAC de Londres, el 1934, comissió encarregada de produir els dos principals documents dels plantejaments de la '''Ciutat Funcional''' després de la guerra, deixant en l’ombra altres contribucions. D'una banda, el volum popular, "''Can our cities survive''?" <ref>{{Ref-llibre|títol=Can our cities survive? : an ABC of urban problems, their analysis, their solutions|url=http://worldcat.org/oclc/220044229|editorial=Kraus Reprint|data=1979|isbn=3-262-00054-X|cognom=Sert, José Luis, 1902-1983.}}</ref> de Sert, 1942, de l'altra, Le Corbusier, La ''[[Carta d'Atenes|Carte d’Athenes]]'' 1943, actuant en la idea motivacional del CIAM que “La veritable pregunta que ha de preocupar el món modern és la vivenda”.<ref>{{Ref-publicació|article=The Athens Charter Le Corbusier Anthony Eardley|url=http://dx.doi.org/10.2307/988885|publicació=Journal of the Society of Architectural Historians|data=1974-10|issn=0037-9808|pàgines=260–261|volum=33|exemplar=3|doi=10.2307/988885|nom=Reyner|cognom=Banham}}</ref> Per tant i en definitiva, el que es duu a terme en el CIAM IV és “Estudiar, definir, analizar y sintetizar, finalmente planificar esa vida y desarrollo de las ciudades modernas, con la finalidad de lograr el máximo bienestar de la colectividad, ha sido el propósito de los congresos internacionales de arquitectura moderna (CIAM).” <ref>{{Ref-llibre|títol=Carta de Atenas, bases del ideario urbanístico del CIAM.|url=http://worldcat.org/oclc/10749237|editorial=Secretaría del Patrimonio Nacional|data=[1959?]|cognom=International Congresses for Modern Architecture.}}</ref>
 
==== CIAM V (1937) ====
Bridgewater, [[Anglaterra]]. Sobre la reconstrucció de les ciutats devastades per la II Guerra Mundial
 
Línia 129:
Arriba la guerra i el CIAM és dut a l’exili des d’Europa, només temps després aquestes idees d’urbanisme serien aplicades, i tot i així, rebrien resultats controertits. La necesstitat urgent de les condicions urbanistiques a [[Polònia]], Syrkus concorda que l’interès del grup holandès per les categories funcionals del treball el transport i la producció de vivenda havien de ser la base pel futur treball del CIAM.
 
==== CIAM VI (1947) ====
[[París]], [[França]]. Sobre l'habitatge i la reconstrucció
 
Línia 138:
L'any 1942 és un any de molt poca activitat dels CIAM. Paul Lester Wiener s’hi associa creant la firma ''Town Planning Associates'', començant a buscar comissions al Brasil. 1943, Sert, Weissmann i Giedion es retroben a Nova York per reiniciar el CIAM. Seria el capítol del Planejament de la Postguerra, resultat d’un seguit de reunions a Nova York. El president nominal, Richard Neutra, dissenyava escoles i vivendes a [[Puerto Rico]]. Emergeixen, d’aquest capítol, poques activitats. Enfocament en la prefabricació i reconstrucció d’una futura Europa de postguerra.
 
==== CIAM VII (1949) ====
[[Bèrgam]], [[Itàlia]]. Sobre l'arquitectura com art
 
És en aquest congrés on es tracta de vincular, altra vegada, la idea d'associar l'arquitectura amb l'art. Provinent d'experiències com ara la d' "''Ornament i delicte''" , d'[[Adolf Loos]], qui defensava que no calia arribar a recarregar les obres d'art fins al punt de l'''[[horror vacui]]'', passant per l'etapa més funcionalista i racionalista de l'arquitectura, es defensa la idea que, el llenguatge simbòlic que pot arribar a tenir la decoració en la concepció dels edificis no és d'importància menor, ni molt menys, oblidada com fins aleshores.
 
==== CIAM VIII (1951) ====
Hoddesdon, [[Anglaterra]] . Sobre el cor de la ciutat
 
A partir de les idees i el lideratge de les discussions del CIRPAC per part de Le Corbusier, aquest congrés se centra en el tema del nucli de la ciutat, que acaba proporcionant una molt bona oportunitat per fomentar diferents punts de vista respecte de la visió de la ciutat en termes generals, deixant de banda els plantejaments funcionalistes que frenaven tot avançament urbanístic.El consens per superar aquesta rigidesa i impossibilitat proporcionades pel funcionalisme, és forjat a través de les formulacions temàtiques genèriques de cada edició dels congressos, de manera que el tema general apareixia més que els treballats en cada comitè.
 
==== CIAM IX (1953) ====
[[Ais de Provença]], [[França]]. Publicació de la ''[[Carta d'habitació]].''
 
Línia 157:
“''Ma sul piano strettamente metodologico essa è ben lontana dal prospettare una relazione spaziale e compositiva del moderno insediamento residenziale''”. Però, en el pla estretament metodològic, aquesta és ben llunyana de projectar una relació espacial i compositiva del modern insediament residencial”.<ref>{{Ref-llibre|títol=La Vivienda racional : ponencias de los congresos CIAM 1929-1930|url=http://worldcat.org/oclc/803122976|editorial=Gustavo Gili|data=DL 1973|isbn=84-252-0755-X|cognom=International Congress for Modern Architecture (2n : 1929 : Frankfurt am Main)}}</ref>
 
==== CIAM X (1956) ====
[[Dubrovnik]], [[República Federal Socialista de Iugoslàvia|Iugoslàvia]]. Sobre l' hàbitat.
 
Línia 173:
El document utilitza com a referència '''Patrick Geddes,''' un urbanista anglès del s. XIX, negligent pel CIAM.<ref>{{Ref-publicació|article=Os educadores e o cotidiano escolar. Campinas, SP: Papirus, 2000|url=http://dx.doi.org/10.5585/eccos.v2i2.233|publicació=EccoS – Revista Científica|data=2008-01-04|issn=1983-9278|pàgines=139–142|volum=2|exemplar=2|doi=10.5585/eccos.v2i2.233|nom=Ivanise|cognom=Monfredini}}</ref>
 
==== CIAM XI (1959) ====
[[Otterlo]], [[Països Baixos|Holanda]]. Dissolució del CIAM i formació del [[Team X]]
 
Línia 195:
== Bibliografia ==
* Antigüedad Del Castillo- Olivares, Mª Dolores; Nieto Alcaide, Víctor i Tusell Garcia, Genoveva (2016): "El Siglo XX: la vanguardia fragmentada", Madrid, Editorial Universitaria Ramón Areces.
* Aymonino, Carlo (1971): "''L’abitazione razionale'': Atti dei congressi CIAM 1929-1930", Marsilio.
* Benevolo, Leonardo (2000): "Historia de la arquitectura moderna", Barcelona, Gustavo Gili.
* Calduch Cervera, Joan (2000): "Temas de composición arquitectónica''",'' Alicante, Club Universitario.
* Castilho Barone, Ana Cláudia (2002) : " Team X: Arquitectura como crítica''"''. Sao Paulo: Annablume. {{ISBN|85-7419-273-2}}
* Coleman, Nathaniel (2005) : "Utopias and Architecture''".'' Routledge Londres i Nova York ISBN 041570085X
* Colomina, Beatriz (2010): "Privacidad y publicidad: la arquitectura moderna como medio de comunicación", Cendeac.
* Colquhoun, Alan (2005): " La arquitectura moderna. Una historia desapasionada", Barcelona, Gustavo Gili.
* De Terán, Fernando (1978): "Planeamiento urbano en la España contemporánea: historia de un proceso imposible", Madrid, Alianza.
* Dorfles, Gillo (1967): "La Arquitectura Moderna''"'', Oriol Boigas.
* Dr Katrina Gulliver, Dr Heléna Tóth (2014): "Cityscapes in History: Creating the Urban Experience", Katrina Gulliver (University of New South Wales, Australia) Heléna Tóth (Ludwig Maximilian University, Alemanya.
* Ferrándiz Gabriel, Javier (1999):" Apolo y Dionisos: el temperamento en la arquitectura moderna", Edicions UPC.
* Filler, Martin (2012): "La arquitectura moderna y sus creadores", Trayectos, Alba.
* Holston, James (1989): "The Modernist City: An Anthropological Critique of Brasilia", The University of Chicago Press, Chicago and London.
* J.R. Curtis, William (2008): "La arquitectura moderna desde 1900", London, Phaidon Press Limited.
* Mark M. Jarzombek, Vikramaditya Prakash (2017): "A Global History of Architecture"'','' John Wiley and Sons, New Jersey.
* Mumford, Eric Paul (2000): "The CIAM discourse on urbanism, 1928-1960", Cambridge, Mass.: MIT Press, ISBN 0585296146
* Norberg- Schulz, Christian (2009, reimpressió): " Los principios de la arquitectura moderna: Sobre la nueva tradición del s. XX", Estudios Universitarios de Arquitectura 7, Editorial Reverté.
* Le Corbusier ( 27 desembre 1973) : "[[Carta d'Atenes]] " , Grossman Publishers.
* Schwawrzer, M (1997): "''CIAM, City at the end of History'', Autonomy and ideology : positioning an avant-garde in America", Monacelli, New York.
* Sharr, Adam (2020): "Arquitectura moderna: Una breve introducción", Madrid, Alianza.
* Stanek, Lukasz (2014): " The Team 10: Revisionist Architecture in Real Existing ", Museum Under Construction (Book 9), Museum of Modern Art in Warsaw.
* Tournikiotis, Panayotis (2014): "La historiografia de la arquitectura moderna", Reverte.
*