Constança de Sicília: diferència entre les revisions

'''Constança de Sicília''' ([[Catània]], [[Sicília]] [[1247|1249]]-[[Barcelona]], [[8 d'abril]] de [[1302]])<ref name="Dames, reines, abadesses">{{ref-llibre|cognom=Albertí |nom=Elisenda|títol=Dames, reines, abadesses, 18 personalitats femenines a la Catalunya medieval|url=http://www.albertieditor.cat/ficha.php?id_producto=5874 |editorial=Albertí Editor|data=2007 |pàgines=p. 59-72}}</ref> fou reina consort [[rei d'Aragó|d'Aragó]] i de [[rei de València|València]], [[comte de Barcelona|comtessa de Barcelona]] ([[1276]]-[[1285]]) i [[reina de Sicília]] ([[1282]]-[[1302]]), casada amb el [[Pere el Gran|rei Pere el Gran]]. Proclamada beata per l'[[Església Catòlica|Església catòlica]].<ref>{{ref-llibre|títol=El Jardin Séráfico abierto a todos los fieles , o sea Manual de la venerable orden tercera de penitencia fundada por M. S.P.J. Francisco de Asis, que ofrece á los hermanos terciarios y demás fieles|url=https://books.google.cat/books?id=A1XBVBOHsjIC&pg=PA83|any=1864|editorial=Establecimiento Tipografico de N. Ramirez|pàgines=83–}}</ref><ref name="Coll1738">{{ref-llibre|autor=Jaume Coll|títol=Chronica serafica de la santa provincia de Cathaluña de la regular observancia de nuestro Padre S. Francisco: contiene las centurias de 1200 y 1300|url=https://books.google.cat/books?id=w_vY4X6D314C&pg=PA53|any=1738|editorial=En la imprenta de los Herederos de Juan Pablo|pàgines=53–}}</ref>

 

Filla del rei [[Manfred I de Sicília]] i de [[Beatriu de Savoia i de Borgonya|Beatriu de Savoia]]. Era neta de l'[[emperador]] [[Frederic II d'Alemanya]] per part de pare i del [[comte]] [[Amadeu IV de Savoia]] per part de mare.<ref name="Dames, reines, abadesses"/>

 

Es va casar el [[1262]]<ref name="Dames, reines, abadesses"/> amb l'infant [[Pere el Gran|Pere d'Aragó]], fill del comte rei [[Jaume I el Conqueridor]] i de [[Violant d'Hongria]]. Aquest matrimoni, que segellava l'aliança catalanosiciliana, va servir de palanca per tal d'estendre la influència catalana a la Mediterrània central en detriment dels interessos francesos.

 

Quan el [[1266]] [[Carles I d'Anjou]] arrabassà el tron de Sicília a [[Manfred I de Sicília|Manfred]], els principals caps del gibel·linisme sicilià varen ser acollits a la cort catalana de l'infant Pere i de Constança (els Lauria, els Lancia, els Procida, etc.), que es van convertir en els nous monarques de la [[corona d'Aragó]] el [[1276]].<ref name="Muntaner1860">{{ref-llibre|autor=Ramón Muntaner|títol=Crónica catalana de Ramon Muntaner: texto original, y traducción castellana, acompañada de numerosas notas|url=https://books.google.cat/books?id=LAN7TWp-5w4C&pg=PA36|any=1860|editorial=Jepús|pàgines=36–}}</ref> En produir-se la revolta de les [[Vespres Sicilianes]], el [[1282]], el rei Pere, com a marit de Constança, hereva del regne, va ser proclamat rei pels sicilians i tos dos van ser coronats el [[30 d'agost]] de [[1282]] a la [[catedral]] de [[Palerm]]. El rei Pere encomanà el govern de l'illa a la reina i als infants [[Jaume el Just|Jaume]] i [[Frederic II de Sicília|Frederic]], però Constança va preferir deixar el govern en mans dels seus fills.

 

El dot de Constança de Sicília ascendia a 50.000 unces d'or i estava format per objectes de gran valor, destinats a representar de manera tangible la rica herència cultural i política que Constança aportava al Regne d'Aragó: entre ells hi havia un [[faldistorium]] d'or, el tron en forma de tamboret que era un dels símbols del poder per als sobirans medievals.<ref name=dones>{{ref-llibre|títol=Les reines d'Aragó i Sicília |lloc=Barcelona|editorial=[[Institut Català de les Dones]]|any=2013|url=http://www20.gencat.cat/portal/site/icdones/menuitem.4b491b5fa301c8a439a72641b0c0e1a0/?vgnextoid=c195d923c34ef210VgnVCM2000009b0c1e0aRCRD&vgnextchannel=c195d923c34ef210VgnVCM2000009b0c1e0aRCRD&vgnextfmt=default |consulta=20 de setembre de 2013}}</ref><ref name="Soldevila1995">{{ref-llibre|autor=Ferran Soldevila|títol=Pere el Gran: El regnat fins a l'any 1282|url=https://books.google.cat/books?id=l_WI0BVDGJUC&pg=PA303|any=1995|editorial=Institut d'Estudis Catalans|isbn=978-84-7283-304-3|pàgines=303–}}</ref>

 

El [[1285]] va enviudar i el [[1297]] es va traslladar definitivament a Catalunya. Amb les rendes del testament del seu marit va ordenar la construcció de dos hospitals per a pobres, a Barcelona i València, regentats per [[franciscans]]. Es retirà al [[convent de Santa Clara de Barcelona]], on morí el [[8 d'abril]] de [[1302]],<ref name="Dames, reines, abadesses"/> dia de [[Divendres Sant]].

 

[[Fitxer:Barcelona Cathedral Interior - Royal tombs in the Cathedral of Barcelona - The Queens.jpg|miniatura|esquerra|La seva tomba]]

Va ser soterrada al [[convent de Sant Francesc de Barcelona]]. Quan després de l'incendi i saqueig de [[1835]] va ser enderrocat el convent, les seves restes i les d'altres personatges reials enterrats en aquell convent van ser traslladades primer a l'arxiu municipal i després a la [[catedral de Barcelona]]. La reina [[Isabel II d'Espanya|Isabel II]] finançà la construcció d'uns ossaris, que van ser instal·lats en una capella del claustre de la catedral. Recentment, les restes reials contingudes en aquests ossaris han estat traslladades a l'interior del temple en unes urnes de nova construcció.