Constitució: diferència entre les revisions

Fins a la fi del {{segle|XVIII|s}}, l'organització política dels estats era regida gairebé completament pels costums, sobretot als estats [[monarquia|monàrquics]], encara que hi havia regles de devolució d'un monarca. Aquesta forma ha desaparegut progressivament al mateix temps que ho ha fet la [[monarquia absoluta]]. De fet, els segles XVIII i {{Romanes|XIX}} corresponen a èpoques de renovació política i, en conseqüència, constitucional. Les constitucions no escrites no són reflexives -és a dir, no procedeixen d'una elecció ni d'un raonament constitucional. Són, a més, imprecises i poc detallades i per tant comporten problemes de claredat i de seguretat jurídica. A més a més, no són democràtiques, ja que llur elaboració no procedeix del poble. Actualment, el [[Regne Unit]] és l'únic dels estats occidentals que no ha aprovat cap constitució escrita.<ref>{{ref-llibre|cognom=Clavero |nom=Bartolomé |títol=Historia del derecho |editorial=Universidad de Salamanca |lloc=Salamanca |data=1994 |isbn=8474817749}}</ref>

 

'''Dustur''' o '''Destur''' és una paraula àrab moderna que vol dir "constitució". Gairebé tots els països musulmans disposen d'una constitució escrita o "dustur", encara que alguns es basen en l'[[alcorà]] com a font del dret. A [[Tunísia]] el partit nacionalista fundat per [[Habib Burguiba]] va agafar el nom de Destur. Més tard fou el [[Nou Destur]].<ref>{{Ref-llibre|cognom=Tibi |nom=Bassam |títol=Islam's predicament with modernity: religious reform and cultural change |url=http://books.google.cat/books?id=42RoeELST1gC&pg=PA103&dq=dustur+constitution&hl=ca&sa=X&ei=Mof7TsClEc6ChQfR7ZXdBA&ved=0CDQQ6AEwAQ#v=onepage&q=dustur%20constitution&f=false |llengua=anglès |editorial=Taylor & Francis |data=2009 |pàgines=p.103 |isbn=0415484723}}</ref>

 

== Història ==

[[Fitxer:Hammurabi.jpg|miniatura|Estela d'Hammurabi]]

[[Fitxer:Aristotle's constitutions diagram.png|miniatura|Diagrama que il·lustra la classificació de Constitucions segons [[Aristòtil]].]]

Les excavacions [[arqueologia|arqueològiques]] al territori actual de l'[[Iraq]], dutes a terme per [[Ernest de Sarzec]] el [[1877]] van trobar evidències de l'existència del codi més antic de justícia que es coneix, promulgat pel rei [[sumèria|sumeri]] [[Urukagina]] de [[Lagash]] prop del 2300 aC. Encara que no s'ha descobert el document original, se sap que conferia drets als seus ciutadans i potser és el prototip primitiu de les lleis de govern. Per exemple, atorgava exempcions d'[[impost]]os a les vídues i els orfes i protegia els pobres de la [[usura]] dels rics. En èpoques posteriors, els governs van començar a utilitzar alguns codis escrits especials per a governar. El document més antic que es coneix sembla que és el [[Codi d'Ur-Nammu]] d'[[Ur]], prop del 2050 aC. Alguns dels codis més coneguts d'aquesta època són el [[Codi d'Hammurabi]] de [[Babilònia]] el Codi [[Imperi Hitita|Hitita]], el Codi [[Assíria|Assiri]], la [[Llei Mosaica]] i els manaments de [[Cir II el Gran|Cir el Gran de Pèrsia]].<ref>{{ref-llibre|cognom=Senac |nom=Mercedes E. |títol=Las reformas sociales de Urukagina |llengua=castellà |editorial=Universidad Católica Argentina|data=1986 |pàgines=|isbn=}}</ref>

 

El 621 aC, l'escriba [[Dracó d'Atenes]] va escriure les lleis de la ciutat-estat d'[[Atenes]]. Aquest codi, per exemple, ja desenvolupava drets i deures dels ciutadans, així com establia el grau de sanció com per exemple abolir la [[pena de mort]] per a qualsevol ofensa. El 594 aC, [[Soló]], el governant d'Atenes, va crear una nova constitució que alleugerava les càrregues dels treballadors, així com regulava que la classe governant aconseguís aquest estatus per mitjà de la riquesa i no pas per naixement. [[Clístenes]] també va reformar la constitució atenesa el 508 aC i pel caràcter de les seves reformes, és considerat sovint com el començament de la [[democràcia]].

 

[[Aristòtil]] (prop del 350 aC) va ser un dels primers escriptors de la història a distingir entre la llei ordinària i la llei constitucional, establint així els conceptes de "constitució" i "[[constitucionalisme]]". Va realitzar una classificació de les diferents [[formes de govern]] constitucionals. La definició més bàsica fou per descriure que una constitució era l''''organització dels càrrecs d'un estat'''. Posteriorment, en la seva obra de la [[Constitució d'Atenes]], la [[Política (Aristótil)|Política]]" i l'[[Ètica a Nicòmac]]", Aristòtil va explorar i analitzar les diverses formes constitucionals existents fins aquell moment, especialment les que hi havia a Atenes i [[Esparta]]. Les conclusions de la seva anàlisi el portaren a classificar les constitucions en ''bones'' i ''dolentes'', arribant a defensar que el millor sistema constitucional era el que establia un sistema mixt, amb elements monàrquics, aristocràtics i democràtics. També va establir les diferències entre classes de ciutadans: Els ''ciutadans'' que eren aquells que podien participar i gaudir dels privilegis de l'estat, els ''no-ciutadans'' i els ''esclaus''.

 

Els romans van codificar les seves lleis el [[449 aC]] en la [[constitució de les dotze taules]]. Eren un conjunt de lleis, les esmenes de les quals s'anaven afegint amb el pas del temps. La llei romana no es va unificar fins a la creació del [[Codi Teodosià]], el 438 dC. Més tard, l'[[Imperi Romà d'Orient]] va promulgar el [[Codi Justinià]] el 534 dC.<ref name="dretub">{{ref-llibre|cognom=Turull i Rubinat |nom=Max |títol=Història del dret espanyol |url=http://books.google.cat/books?id=M2Ucemxw5qMC&printsec=frontcover&dq=inauthor:%22Max+Turull+Rubinat+Universitat+Oberta+de+Catalunya%22&hl=ca&sa=X&ei=Au4zT82mB9KDhQekwdj6AQ&ved=0CD0Q6AEwAA#v=onepage&q&f=false |editorial=Universitat Oberta de Catalunya |lloc=Barcelona |data=2000 |isbn=848328244X}}</ref>

 

La majoria dels pobles germànics que van envair l'[[imperi Romà d'occident]] també van codificar llurs pròpies lleis. Una de les primeres lleis germàniques a ser escrites va ser el Codi Visigot d'[[Euric]] (471 dC), seguit de les [[lleis burgúndies]], que establien codis diferents per als pobles germànics i els romans, el [[Pacte Alaman]], i les [[lleis sàliques dels francs]], totes tres escrites poc després del 500 dC. El 506, el [[Breviari d'Alaric]] o "''Lex Romana''" d'[[Alaric II]] dels visigots, va adoptar i consolidar el Codi Teodosià amb altres lleis romanes. Altres constitucions de l'època inclouen l'[[Edicte de Rotari]] dels [[llombards]] (643), el [[Codi de Recesvint]] o ''Lex Visigothorum'' (654), i el [[codi dels frisis]] (785).

 

Al [[Japó]], el [[604]] es va escriure una constitució de disset articles, aparentment pel príncep [[Shōtoku]], que és un dels exemples constitucionals més antics de la història política de l'[[Àsia]]. El document, influenciat pels ensenyaments [[budisme|budistes]], s'enfocava més en l'ètica i moral social que no pas en les institucions de govern ''per se''. Una altra constitució de l'Àsia és la [[Constitució de Medina]] ({{Lang|ar|صحیفة المدینه}}, afat al-Madna), un document religiós promulgat per [[Mahoma]] el [[622]] que constituïa un acord formal entre Muhammad i tot les tribus significatives i famílies de la ciutat de Yathrib (més tard coneguda com a Medina), incloent-hi [[musulmans]], [[jueus]], i [[paganisme|pagans]].<ref name="medina">{{ref-llibre|cognom=Alubudi |nom=Jasim |títol=Introducción al Islam |editorial=Visión Libros |lloc=Madrid |data=2005 |isbn=84-9770-807-5}}</ref>

 

A [[Anglaterra]], el rei [[Enric I d'Anglaterra|Enric I]] va promulgar la [[carta de les llibertats]] l'any [[1100]] que regulava com havien de ser les relacions entre el rei el clergat i la noblesa. Aquest concepte es redefiniria amb la signatura de la [[Carta Magna]] feta per [[Joan sense terra]], cinquè fill mascle d'Enric I, el [[1215]]. L'article més important d'aquest document, relacionat amb el ''habeas corpus'', establia que el rei no podia encarcerar, exiliar o matar ningú sense cap procés judicial. Encara que aquest article era un contracte exclusiu entre la noblesa i el rei, el concepte es va estendre amb el temps per incloure-hi tot el poble, la qual cosa va dur a la creació de la [[monarquia constitucional]], amb un balanç de poder entre la monarquia i la noblesa i la [[Cambra dels Comuns del Regne Unit|Cambra dels Comuns]]. En l'actualitat, la formulació de l'''[[habeas corpus]]'' es troba recollida en diferents constitucions modernes, entre elles l'espanyola.<ref name="constitucio" />

 

La constitució escrita més antiga i encara vigent és la de [[San Marino]]. El ''[[leges marini republicae sancti statutae]]'', escrit en [[llatí]], era un document de sis llibres. El primer, que contenia 62 articles, establia els concilis, les corts i els diversos càrrecs executius i els assignava responsabilitats. La resta dels llibres incloïen els codis criminals i civils, així com els procediments judicials. Es va escriure el [[1600]], basat en el ''[[statuti comunali]]'' de 1300.<ref name="sm" />

 

[[Fitxer:1914 Panoramic View of Iroquois.jpg|miniatura|Foto col·lectiva d'iroquesos]]

Al continent americà, un dels primers textos amb format constitucional fou la constitució iroquesa. Sembla que els [[Confederació Iroquesa|iroquesos]] tenen els seus orígens al [[Canadà]] en alguna data anterior a l'any 1000, des d'on anirien baixant fins a l'actual [[Nova York]]. Sembla que aquest poble era format per cinc tribus, normalment enfrontades entre elles, fins que l'any [[1142]] un eclipsi solar fou interpretat per un dels seus caps com un missatge d'un gran esperit perquè s'unissin i abandonessin les armes. Fou aleshores, quan realitzaren una constitució amb 117 articles, coneguda com la gran llei de la pau. El poder del poble, s'estructurà per un consell de representants de la població i és considerat el segon parlament democràtic més antic del món postclàssic, ja que el primer seria el format pels [[víkings]] d'[[Islàndia]] conegut com a [[Althing]]. Sembla que la constitució iroquesa, influí en la confecció de la Constitució dels Estats Units.<ref name="iroquis">{{ref-llibre|cognom = Clifton |nom= J.A|títol=The Invented Indian: cultural fictions and government policies |editorial = Transaction Publishers |lloc = New Brunswick, NJ|any = 1990 |url = http://books.google.ca/books?id=ARbVmr941TsC&pg=PA107#v=onepage&q&f=false 107–128 | capítol = The United States Constitution and the Iroquois League |isbn = 1-56000-745-1 |consulta=24 de novembre de 2010}}</ref>

 

La promulgació de la constitució federal nord-americana, promulgada l'any [[1787]] a la ciutat de [[Filadèlfia]] i ratificada pels diferents estats entre aquell any i el [[1790]] i la constitució [[Revolució francesa|revolucionària]] francesa del [[1791]] marquen l'inici del període constitucional clàssic, que es prolongà fins al [[1848]]; aquests texts constitucionals, són un clar reflex de l'augment del poder [[burgesia|burgés]] que les inspira o les reclama, i que per tant responen a la definició continguda a l'article 16 de la [[Declaració dels Drets de l'Home i del Ciutadà]] on es proclama la [[divisió de poders]] i es garanteix els drets individuals ([[llibertat]], [[igualtat civil]] i [[Propietat privada|propietat]]). Durant el {{segle|XIX|s}} foren promulgades la majoria de constitucions de les [[monarquia parlamentària|monarquies parlamentàries]], algunes de les quals, esmenades, encara vigeixen com la [[Suècia|sueca]] de [[1809]], la [[noruega]] de [[1814]] o la [[Bèlgica|belga]] de [[1831]].

 

A partir del [[1848]] comença un període de lenta democratització dels texts constitucionals. Exemples d'aquest fet és la instauració del [[sufragi universal]] a [[França]] l'any [[1848]], o en els sistemes bicamerals les atribucions de la cambra alta es reduïren en favor de la cambra baixa, etc. Cal destacar, per exemple, les constitucions de la [[Segona República francesa]] ([[1848]]) i de l'[[Espanya|espanyola]] del [[1869]], les revisions de diverses constitucions, o les esmenes de la [[constitució dels Estats Units]]. Alguns texts constitucionals [[Europa|europeus]] del període d'entreguerres eixamplaven la base electoral (concessió del vot a la dona, etc.), tractaven de donar estabilitat als governs, explicitaven i garantien els drets socials del ciutadà i atorgaven a l'estat el paper de rector de l'economia. Són les que es coneixen com a constitucions liberals, com el cas d'[[Alemanya]], anomenada de la [[República de Weimar]] ([[1919]]), la de la [[Grècia|república grega]] de [[1927]] o la de la [[Segona República espanyola]] de [[1931]]. Però, al mateix temps, l'ascensió de [[feixisme]] suprimiren les constitucions italianes l'any [[1922]], l'alemanya el 1933, i l'espanyola i la grega l'any [[1936]], tot i que l'espanyola no fou abolida del tot fins al final de la [[Guerra civil espanyola]] l'any [[1939]]. Les monarquies constitucionals es continuaren regint per les constitucions del {{segle|XIX}}, i França i [[Anglaterra]] mantingueren els mateixos texts constitucionals. A la [[Unió Soviètica]], les diverses constitucions foren establertes per tal de regular la dictadura del [[proletariat]]. Després de la [[Segona Guerra Mundial]] es refermaren els principis [[democràcia|democràtics]], la qual cosa comportà la revisió de les lleis fonamentals de molts estats de règim parlamentari i l'adopció de constitucions per aquells altres que fins aleshores havien estat regits per autocràcies.<ref name=gec>{{GEC|0093266|constitució}}</ref>

 

Al moment en què les tribus comencen a viure en ciutats i estableixen nacions, moltes d'aquestes s'estructuren segons diversos estils com l'[[autocràcia]], el costum oral, la tirania que [[governava per decret]] o per mer caprici personal. Aquesta disbauxa, porta a alguns pensadors a prendre la posició que el que importava no era tant el disseny d'institucions governamentals i/o administratives com el caràcter dels governants. Aquesta visió és compartida en les teories de [[Plató]], [[Aristòtil]], [[Ciceró]] i [[Plutarc de Queronea|Plutarc]], qui examinaria els dissenys de govern des d'un punt de vista legal i històric.<ref name="greek">{{ref-llibre|cognom=Fuller |nom=A.G. |títol=History of Greek Philosophy |url=http://books.google.cat/books?id=ihW1zAiXI2gC&printsec=frontcover&hl=ca#v=onepage&q&f=false |editorial=Forgotten Books |lloc=New York City | llengua=anglès}}</ref>

 

De mica en mica, les diferents aportacions que han anat fent els diferents autors han portat a una classificació de tres tipus de constitucions. La primera seria l'anomenada ''constitució de natura'' que n'inclou tot del que s'anomenava [[llei natural]], la segona seria la ''constitució de la societat'', que engloba la tradició oral i el que comunament s'entén com regles a favor de la societat formada per un contracte social previ al que estableixi un govern i que inclouria elements com la fabricació de decisions per convencions públiques anomenades per avís públic i dirigides per regles establertes de procediment. Aquest concepte seria semblant al que en dret jurídic espanyol es coneix com el concepte de costum que n'esdevé una [[Fonts del dret a l'ordenament jurídic espanyol|font directe subsidiària]] segons el que especifica el mateix [[Codi civil espanyol|codi civil]],<ref name="codicivil">{{ref-web|url=http://civil.udg.es/normacivil/estatal/cc/indexcc.htm |títol=Código Civil español |consulta=25 febrer 2012 | editor=Universitat de Girona | llengua=castellà}}</ref> i finalment una ''constitució de govern''.

 

El teòric polític italià [[Giovanni Sartori]], va anotar a través de la seva obra, l'existència de constitucions nacionals que són una façana per a fonts autoritàries de poder. Molts d'ells, són documents que expressen respecte per la declaració universal dels [[drets Humans|drets humans]] o estableix una magistratura independent o una separació de poders. La principal diferència en aquest cas és que aquests reconeixements constitucionals es poden ignorar quan el govern es veu amenaçat, o mai posar-se a pràctica. Un exemple extrem era la [[Constitució soviètica]] que en paper donava suport a [[llibertat de reunió|llibertat d'assemblea]] i [[llibertat d'expressió]], però tanmateix, els ciutadans que transgredien els límits establerts pel govern, eren empresonats ràpidament. L'exemple demostra que les proteccions i beneficis d'una constitució es proporcionen en el fons no mitjançant els seus termes escrits sinó a través de la deferència per part del govern i de la societat als seus principis.<ref>{{Ref-llibre|cognom=Sartori |nom=Giovanni | títol=Ingeniería Constitucional Comparada: Una Investigación de Estructuras, Incentivos y Resultados | editorial=Fondo de Cultura Económica |lloc=México |data=2003 |isbn=968-16-6780-8}}</ref>

 

A l'[[estat espanyol]] l'actual constitució és la màxima [[Legislació|llei]] escrita de l'[[Norma jurídica|ordenament jurídic]]. En ella es regulen els [[Drets i deures fonamentals de la Constitució Espanyola|deures i drets fonamentals]] dels ciutadans, la forma i estructura de l'estat. La '''Constitució Espanyola''' actual fou aprovada en el [[Referèndum per a la ratificació de la Constitució espanyola de 1978|referèndum del 6 de desembre de 1978]] i és la novena que té l'estat. Una de les particularitats que té la Constitució, és la diferència entre llei ordinària i [[llei orgànica]], dotant aquesta última de la capacitat per a regular matèries que no poden ser regulades mitjançant una [[llei ordinària]], establint-se una relació entre ambdues lleis una relació d'índole material, resultant que no poden immiscir-se l'una en els àmbits d'actuació de l'altra. Aquesta idea serà el punt de partida per a considerar quin tipus de llei haurà de ser la prevalent per a un cas determinat i no una suposada jerarquia entre ambdós tipus de llei. Com ha assenyalat el [[Tribunal Constitucional d'Espanya|Tribunal Constitucional]] de forma reiterada, l'atribució de rang de llei orgànica a determinats preceptes d'una llei no ha de dur-se més enllà dels casos especialment determinats en l'article 81 de la Constitució, perquè, segons reiterada doctrina d'aquest Tribunal, constituïx una excepció al règim general de les majories parlamentàries, base del sistema democràtic, que només pot admetre's en els casos expressament prevists pel citat precepte constitucional. Existeix, també, una diferència entre ambdues en el seu tràmit parlamentari, ja que les lleis orgàniques han de ser aprovades per [[majoria absoluta]] del [[Congrés dels Diputats]], mentre que les ordinàries per [[majoria simple]].<ref name="adams">{{Ref-llibre|cognom=Varis |nom=Autors |títol=Cossos Especials A i B | editorial=Adams |lloc=Barcelona |data=2010 |isbn=}}</ref>