Convent de Sant Domènec (Puigcerdà): diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Plantilla
m estandarditzant codi encapçalaments i llistes
Línia 19:
Actualment, després d'una remodelació del 2001, les dependències conventuals allotgen avui dia la [[Biblioteca Comtat de Cerdanya]],<ref name="Freixes"/> l'[[Arxiu Comarcal de la Cerdanya]] (ACCE), l'[[Institut d'Estudis Ceretans]] i el [[Casal d'Avis Sant Domènec de Puigcerdà]].<ref>{{ref-web|url=http://www.monestirs.cat/monst/cerd/ce15dome.htm|títol=Monestirs de Catalunya|}}</ref>
 
== Arquitectura ==
El temple segueix el model del temple mendicant de nau única, amb capelles laterals entre els [[contraforts]]. Té una sola nau de dimensions tals que donen idea de la importància demogràfica de la vall. Fa 16 metres d'amplada i 34 de llargada.
 
Línia 28:
L'interès major de l'exterior és la façana principal, molt modificada. Al {{segle|XX}} s'hi va traslladar un portal de l'antiga església de Santa Maria, la destruïda durant la guerra civil, de marbre vermell d'Isòvol. De la porta principal, del XV, se'n pot destacar el sòcol, molt desenvolupat, present al llarg de tota la façana, que inclou decoració de motius vegetals.
 
== Pintures murals ==
La tercera capella del costat de l'evangeli conté pintures murals datades entre 1320 i 1340. Són un exemple de la [[pintura gòtica lineal de tradició francesa]], inspirades en una vidriera de la [[catedral de Carcassona]]. El tema és la vida de sant Pere i l'Al·legoria de la Creu (''Lignum vitae'').
 
Aquestes pintures foren traslladades a Barcelona per ser restaurades i posteriorment es van conservar a l'edifici [[Fontana d'Or]] de [[Girona]] durant anys. Als vuitanta retornaren a la vila. Un altre fragment roman al [[Museu Nacional d'Art de Catalunya]].<ref name="Freixes"/>
 
== L'esplendor del convent ==
A l'Arxiu Comarcal de la Cerdanya s'hi conserva una còpia d'un manuscrit de [[Joan Trigall]] que és un testimoni de l'esplendor que conservava l'edifici el 1603:<ref name="Freixes"/>