Corts de Barcelona (1632): diferència entre les revisions

Els consellers de la ciutat de Barcelona exigien que li fos reconegut el privilegi de no descobrir-se davant de la presència reial. Aquest privilegi només ho tenien els [[Gran d'Espanya|Grans d'Espanya]]. En diverses ocasions ja ho havien posat en pràctica i ara reclamaven el seu reconeixement. Coneixedor l'equip reial del fet que aquest punt es plantejaria a les Corts, va idear un estratagema per tal de neutralitzar-los. A l'acte de jurament del cardenal-infant només el duc de Cardona tenia aquest privilegi. Com a persona fidel al rei va ser convençut que es descobrís durant l'acte. En fer-ho, va condicionar als consellers que, seguint l'exemple, també es varen descobrir. La ciutat va interpretar amb indignació l'acció pusil·lànime dels seus consellers. El [[conseller en cap]], el doctor [[Bernat Sala]], va convocar d'urgència el [[Consell de Cent]] que va decidir cercar uns antecedents que poguessin justificar la seva acció respecte a altres situacions en què havien estat coberts. Quan varen trobar una forma d'explicar la seva actitud de forma singular, varen presentar un dissentiment recordant-li a Olivares que ''"aquest privilegi és la nina dels ulls de la ciutat"''. La corona no estava disposada a transigir i les Corts estaven cancel·lades.<ref name="elliott"/>

 

Un cop les corts es varen tornar a bloquejar, el [[comte-duc d'Olivares]] mira de trobar una solució perquè no vol renunciar a la [[Unió d'Armes]]. El comte-duc convoca al [[lloctinent de Catalunya|virrei]], el [[Dalmau III de Queralt|comte de Santa Coloma]], a [[Madrid]] per traçar un pla per posar fi a aquesta situació. Decideixen que la propera convocatòria seria a [[Montblanc]], escollida pel seu difícil accés, i es determina fer-les el [[15 d'abril]] de [[1640]]. Olivares no volia que es tornés a repetir un espectacle com el de les dues anteriors. Va escriure-li al virrei ''"Lo de las cortes es negocio que no conviene tratar en ellas de más que del remedio del gobierno sin plegarias"''. La idea [[absolutista]] de la corona i del comte-duc, responsable de les mesures de canvi, significaven tirar endavant un programa que reduiria el poder de les corts, assimilant-les a les [[corts castellanes]] i obtenir una aportació més gran dels catalans a les necessitats militars.