Crioprotecció: diferència entre les revisions

La '''crioprotecció'''<ref>{{TERMCAT|crioprotecció}}</ref> (en [[anglès]]: ''cryopreservation'', ''cryoconservation'') és un procés on les cèl·lules biològiques de tot un [[Teixit (biologia)|teixit]] es conserven per refredament fins a [[temperatures]] per sota dels 0 °C, típicament de 77 [[kelvin|K]] o, cosa equivalent, de −196 °C (el punt d'ebullició del [[nitrogen líquid]]). A aquestes temperatures tan baixes qualsevol activitat biològica, incloent les de les reaccions bioquímiques que podrien portar la [[mort cel·lular]] estan efectivament aturades. Tanmateix quan les solucions crioprotectores no es fan servir, les cèl·lules que són conservades tenen sovint danys durant la congelació o l'escalfament a la [[temperatura d'una habitació]].

 

L'emmagatzemament criogènic a temperatures molt baixes es presumeix que proporcionen una longevitat indefinida, si és que no ho és prop de l'infinit, a les cèl·lules, encara que la durada de la longevitat real és difícil de provar. En experiments fets amb [[llavor]]s seques els investigadors van trobar una gran variabilitat en el deteriorament de les mostres mantingudes a diferents temperatures de congelació fins i tot entre les temperatures més baixes. Les temperatures per sota del [[punt de transició vítria]] (Tg) de les solucions de [[poliol]]s en aigua (al voltant de - 136 °C) sembla que es troben dins del rang en el qual l'activitat del metabolisme molt substancialment disminueix, i - 196 °C (fase líquida del nitrogen líquid) és la temperatura preferida per l'emmagatzemament d'[[espècimen]]s importants. En moltes ocasions es fan servir aparells de refrigeració similars als domèstics però es requereix les temperatures del nitrogen líquid ultra fred a -196 °C per conservar amb èxit les estructures biològiques més complexes que fan que s'aturi virtualment tota activitat biològica.