Cònsol romà: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m neteja i estandardització de codi
m estandarditzant codi encapçalaments i llistes
Línia 2:
El '''cònsol''' (en [[llatí]], ''consul'') era el [[Magistratures romanes|magistrat]] suprem de la [[República de Roma]]. El càrrec era anual i col·legiat, amb dos cònsols cada any. Els estava encomanada la direcció de l'estat i, especialment, de l'exèrcit en campanya. Eren magistrats amb ''[[imperium]]'' (poder executiu) i magistrats epònims, és a dir, donaven nom a l'any.
 
== Orígens ==
Abolida la [[Regne de Roma|monarquia]] ([[509 aC]]), la tradició afirma que les funcions del rei van ser ocupades per dos magistrats anuals, anomenats col·legues (''Consules'', literalment «els que caminen junts») amb iguals plens poders cadascun. Nogensmenys, la investigació actual considera que la figura del cònsol només es formà lentament després de l'expulsió dels reis. Inicialment es va mantenir un càrrec de ''[[rex sacrorum]]'' en l'àmbit exclusivament religiós i les tasques polítiques i militars passaren a un magistrat anomenat ''magister populi''.
 
Línia 11:
El concepte de la '''doble magistratura''' podria derivar de la ciutat de [[Cartago]] on existia un col·legi de ''sufetes'' o jutges d'actuació conjunta, o de la Itàlia central on col·legis de ''middices'' exercien el poder conjuntament entre [[sabins]] i [[samnites]].
 
== Funcions ==
Inicialment els reis disposaven del dret de fer cultivar les seves terres mitjançant prestacions imposades als ciutadans, i els no ciutadans eren de fet [[client (Roma)|clients]] dels monarques; però aquests dos drets van desaparèixer, i ja no foren posseïts pels cònsols. En matèria judicial, en els delictes que comportaven multes fortes o penes corporals, el rei havia de jutjar a l'acusat, i decidia si tindria dret a apel·lació i a l'indult. La ''[[lex Valeria de provocatione]]'' ([[509 aC]], 245 [[Ab urbe condita|AUC]]) obligava als cònsols a concedir l'apel·lació a tot condemnat amb penes corporals o amb la pena capital, llevat que la sentència hagués estat dictada per tribunals militars. Més tard (cap al [[451 aC]], 303 AUC) l'obligació es va estendre a les multes fortes.
 
Línia 36:
* Del [[153 aC]] en endavant, a les calendes de gener
 
== Cònsol sufecte ==
Si es donava el cas que un cònsol moria o es veia obligat a deixar el seu càrrec abans d'acabar-se el període del seu mandat de dotze mesos, no es tornaven a fer eleccions sinó que era substituït pel tercer candidat que havia obtingut més vots en les darreres votacions. El cònsol restant feia l'elecció per designació directa. L'expressió llatina ''consul suffectus'', està formada pel participi passat del verb ''sufficere'',que vol dir «reemplaçar, substituir». Aquest cònsol entrava en funcions immediatament, tenia els mateixos privilegis i les mateixes potestats que el cònsol al qui substituïa i cessava del càrrec en el mateix moment que hauria cessat aquell; per tant el cònsol sufecte no donava el nom a l'any polític, cosa que sí que passava amb els cònsols ordinaris.<ref>Anette Flobert, "Tite-Live", 1999, {{ISBN|2080708406}}, p. 290, nota 304</ref>
 
== Llista de cònsols romans ==
* [[Llista de cònsols romans de la República]] (fins al 33 aC)