Decret de l'Incendi del Reichstag: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Bot arregla errors de l'editor visual
m estandarditzant codi encapçalaments i llistes
Línia 1:
El '''Decret de l'Incendi del Reichstag''' del [[28 de febrer]] de [[1933]] (en [[alemany]], ''Reichstagsbrandverordnung;'' oficialment anomenat '''Decret del President del Reich per a la Protecció del Poble i de l'Estat''': ''Verordnung des Reichspräsidenten zum Schutz von Volk und Staat,'' en alemany) signat pel [[President del Reich Alemany (1919-1945)|President alemany]], el mariscal [[Paul von Hindenburg]], a instàncies d'[[Adolf Hitler]], [[Canceller d'Alemanya|canceller]] des del 30 de gener. L'esmentat decret era la resposta immediata a l'incendi del [[Reichstag]]. En funció d'aquest decret se suspenien els articles 114, 115, 117, 118, 123, 124 i 153 de la [[Constitució de Weimar]]. Es restringien el dret a la llibertat personal, opinió, premsa, organització i assemblees, comunicacions postals, telegràfiques i telefòniques, i les garanties per escorcolls domiciliaris i ordres o confiscacions, i es restringia la propietat. Els drets civils bàsics a la [[República de Weimar]] quedaven suspesos.
 
== Antecedents ==
{{article principal|Incendi del Reichstag}}
La situació política alemanya s'havia tornat molt complexa: Els partits de dretes volien crear una dictadura a Alemanya, i el [[NSDAP]] es convertia en el partit més votat, amb el 37% en les eleccions del [[31 de juliol]] de [[1932]], i el Partit Nazi va iniciar converses amb els partits de Von Papen i el Partit de Centre, per assumir el càrrec de Canceller, cosa que el President [[Paul von Hindenburg|Von Hindenburg]] va rebutjar, i es van convocar noves eleccions quan el canceller [[Franz von Papen]] va perdre una moció de confiança en l'única sessió de la legislatura.
Línia 9:
L'incendi del Richstag, un moment crucial en la història de l'[[Tercer Reich|Alemanya Nazi]] va començar a 9:14 de la tarda del [[27 de febrer]] de [[1933]], quan els bombers de Berlin van rebre l'alarma informant que el [[Reichstag]] estava en flames. El foc semblava que havia començat en diversos punts, i quan la policia va arribar va haver una explosió que va incendiar la cambra de diputats. La policia va trobar [[Marinus van der Lubbe]], un comunista revolucionari holandès sense feina dins de l'edifici, i els líders nazis es van decidir a culpar al [[III Internacional|Komintern]] de l'incendi.
 
== Conseqüències ==
L'endemà de l'incendi es va publicar el D'acord amb el ''Decret de l'Incendi del Reichstag'', i el [[KPD]] (Partit Comunista Alemany) i altres partits es van il·legalitzar, i els funcionaris i diputats comunistes van ser arrestats i enviats a [[camps de concentració]] o morts, escapçant l'organització. Lentament, només el [[NSDAP]] i les seves organitzacions satèl·lits romangueren legals al nou sistema.