Depressió Central: diferència entre les revisions

Els límits de la Depressió Central varien segons si els considerem des del punt de vista del relleu o de la seva gènesi, ja que alguns massissos com ara [[Montserrat]] i [[Sant Llorenç del Munt]], geogràficament situats a la Serralada Prelitoral, estan formats per materials formats a la vegada amb els de la Depressió Central amb la que estan en contacte, dipositats damunt de les roques més antigues del [[Sistema Mediterrani]].

 

La Depressió Central és constituïda per materials del [[terciari]], que es dipositaren en el gran golf marí (i després [[llac]]) que delimitava el massís pirinenc i el massís catalano-balear.<ref name="relleu">MIRÓ, M., DOMINGO, M. ''Medi natural: relleu'' Barcelona, 1986. Ed. Els Llibres de la Frontera. {{ISBN|84-85-709-51-9}}</ref>

D'aquesta fase de [[sedimentació]] marina trobem [[Gres (geologia)|gresos]], [[pedra calcària|calcàries]] i [[marga|margues]] gris-blavenques (aquestes dues últimes allí on la sedimentació és més tranquil·la) i conglomerats (en els grans cons de dejecció dels rius pirinencs i catalano-balears). L'evaporació va produir la concentració de sals ([[sodi|sòdiques]], [[potassi|potàssiques]] i [[guix]]os).

 

Els materials que conformen aquesta unitat de relleu pateixen una lleu [[erosió]] degut a haver-se format amb posterioritat a l'orogènia alpina. Això fa que, juntament amb l'alternança de margues i argiles i gresos, calcàries i conglomerats, el seu paisatge es dibuixi com un tipus de relleu dissimètric en costes, on les capes més dures, desguarnides totalment o parcial de les més tendres per l'erosió, esdevenen extensos planells de pendent suau pel cantó inclinat (cap a l'[[Ebre]]) mentre que pel cantó oposat a la inclinació, la capa dura es resol en un abrupte graó, d'acusat pendent, fins i tot, a vegades, acinglerat ([[Plana de Vic]], [[Conca d'Òdena]] o la [[Segarra]]).