Interrex: diferència entre les revisions

La magistratura d' interrex s'hauria instituït a la mort de [[Ròmul i Rem|Ròmul]] quan el [[senat romà]] va voler assolir la sobirania en lloc d'elegir un rei; llavors el senat estava format per cent membres i dividit en deu decúries i de cadascuna es va nomenar un [[senador romà|senador]]; els deu senadors escollit foren anomenats ''interreges'' i cadascun va tenir el poder suprem per espai de cinc dies; el període sense rei es va dir ''interregnum''. Els interreges van acordar que s'havia d'escollir un rei i que ferien una proposta al senat; la cúria podia aprovar o rebutjar el candidat; el candidat proposat fou acceptat i al escollit els interreges li van conferir l'''imperium''.

Durant la [[república romana|república]] el càrrec d'interrex es va utilitzar sovint; era un magistrat temporal encarregat de celebrar els comicis en absència dels cònsols quan aquestos estaven absents, generalment per guerres. El càrrec només durava cinc dies igual que com en el període monàrquic; el comicis generalment no els podia celebrar el primer interrex sinó normalment el segon o el tercer (fins i tot es coneix un cas en que fou el catorzè i un que fou l'onzè). Els comicis per la primera elecció de cònsols a la república foren dirigits per [[Espuri Lucreci Triciptí|Espuri Lucreci]] com a interrex; fins al [[482 aC]] foren elegits pel senat format exclusivament per [[patrici romà|patricis]] i no podien ser elegits plebeus[[plebeu]]s; més tard es va crear la figura dels [[tribuns de la plebs]], que generalment es van oposar al nomenament d'interrex que sempre eren patricis. Es van nomenar ''interreges'' fins a la [[segona guerra púnica]].