Dinastia Jin (265-420): diferència entre les revisions

[[Fitxer:Seven Sages of the Bamboo Grove.jpg|miniatura|esquerra|''[[Set Savis de l'Arbreda de Bambú]]'', una pintura d'una tomba de la Dinastia Jin Oriental a [[Nanjing]], ara localitzada en el Museu Provincial de [[Shaanxi]].]]

 

El clan [[Sima (cognom)|Sima]] va ser inicialment un clan subordinat de la dinastia [[Cao Wei|Wei]], però la influència i el poder del clan va créixer enormement després de l'[[Incident a les Tombes Gaoping|incident a les tombes Gaoping]] del 249. En 265, Sima Yan va forçar a l'emperador [[Cao Huan]] de Wei a abdicar el tron en favor seu, acabant amb la dinastia Wei i començant la de Jin (com Emperador Wu). Ell va anomenar la seva dinastia en referència a l'[[Jin (estat xinès)|estat de Jin]] del període de [[Primaveres i Tardors]] que una vegada va governar en el comtat Wen a Henei (en l'actualitat [[Comtat Wen (Henan)]]) on hi havia la residència del clan Sima. En el 280, els Jin va conquerir [[Wu Oriental]] i van unificar la Xina, però els conflictes interns, la corrupció, i l'agitació política ràpidament van debilitar la dinastia, i la unificació va durar només deu anys. Després de l'arribada del segon emperador de Jin, l'emperador Hui, diversos prínceps imperials van tractar de prendre el poder en la devastadora [[Guerra dels Vuit Prínceps]]. Va seguir l'[[aixecament Wu Hu]], durant el qual un gran nombre de refugiats que van fugir cap al sud, mentre que el nord va ser ocupat per diverses tribus nòmades. Açò va marcar el final de la dinastia Jin Occidental en el 316, quan la cort Jin fou evacuada a la regió al sud del [[riu Huai]], i el començament de la dinastia Jin Oriental i el període dels [[Setze Regnes]].<ref>{{Ref-llibre|cognom=Schirokauer|nom=Conrad|títol=Breve historia de la civilización china|url=|edició=|llengua=castellà|data=2006|editorial=Bellaterra|lloc=Barcelona|pàgines=121|isbn=978-84-7290-555-9|cognom2=Brown|nom2=Miranda}}</ref>