Diputació del General de Catalunya: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Enllaços a Google Llibres en català
m estandarditzant codi encapçalaments i llistes
Línia 20:
En guanyar autogovern durant la [[Segona República Espanyola]] amb l'[[Estatut de Núria]] es decidí dotar del nom de [[Generalitat de Catalunya]] per a denominar les noves institucions d'autogovern catalanes i prosseguir la numeració dels seus presidents.
 
== Antecedents ==
Les Diputacions del General foren inicialment unes comissions temporals que tenien l'encàrrec de recaptar el [[tribut]] establert en el ''[[pactum]]'' entre la terra i el rei durant unes [[Corts Catalanes|Corts]]. Fou en les [[Corts de Montsó (1289)]] quan per primera volta es designà una Diputació del General a fi de recaptar el subsidi al rei i pagar als creditors el deute reial tal com s'havia pactat en les Corts.<ref>{{Ref-llibre |cognom=Sánchez de Movellán Torent |nom=Isabel |títol=La Diputació del General de Catalunya: 1413-1479 |url=http://books.google.cat/books?id=ZOn5mac3WOcC&pg=PA466&dq=diputaci%C3%B3+del+general+1289&hl=ca&sa=X&ei=kobiUd2DJ-He7AaS_ICoBQ&ved=0CDsQ6AEwAg#v=onepage&q=diputaci%C3%B3%20del%20general%201289&f=false |llengua= |editorial=Institut d'Estudis Catalans |data=2004 |pàgines=466 |isbn=8472837505}}</ref> Aquestes comissions economicofinanceres que actuaven com a delegació de les Corts es dissolien en acabar la funció recaptadora.
 
== Naixement per la guerra ==
{{AP|Guerra dels dos Peres|Corts Catalanes}}
El [[1356]] esclatà la [[Guerra dels dos Peres]] entre la [[Corona d'Aragó]] governada per [[Pere el Cerimoniós]], i la [[Corona de Castella]] governada per [[Pere I de Castella]]. Pere el Cerimoniós va haver de fer front a una llarga i dura guerra llevant armades per mantenir les posicions de la corona a la Mediterrània, principalment a Sardenya, i organitzar al final del regnat la defensa de Catalunya davant les amenaces de les companyies mercenàries procedents de França. El caràcter omnipresent de la guerra es traduí en contínues mobilitzacions generals i en la necessitat d'aixecar o reformar les muralles de les ciutats. Les noves tàctiques bèl·liques difoses a la segona meitat del {{segle|XIV|s}} exigien un equipament militar més complex i sofisticat i el recurs cada cop més freqüent a l'artilleria. Tot plegat féu incrementar enormement les despeses relacionades amb la nova forma de fer la guerra del {{segle|XIV|s}}, despeses que no podien ser cobertes amb els recursos patrimonials de la monarquia del [[Casal d'Aragó]] generat basant-se en les tributacions dels habitants de les terres del reialenc. Es feia necessari bastir un sistema fiscal, desconegut fins aleshores, que gravés a tots els súbdits fossin de la jurisdicció que fossin.
Línia 31:
El conflicte bèl·lic féu que les [[Corts de Barcelona-Vilafranca-Cervera (1358)|Corts Generals de Catalunya]] de [[1358]]-[[1359]] fossin obertes a [[Barcelona]], continuades a [[Vilafranca del Penedès]] i closes a [[Cervera]]. En aquesta darrera es pactà un important donatiu al rei per tal de finançar la guerra contra Castella. Així mateix es pactà la designació de 12 diputats, 4 per cada braç, i els respectius [[oïdors de comptes]], a fi de formar la Diputació del General del Principat de Catalunya com a representació dels tres braços que s'havien reunit en les Corts. Aquesta comissió però, esdevingué permanent a fi de recaptar el donatiu a Catalunya i gestionar el [[deute públic]]reial a llarg termini sense la intervenció ni del sobirà ni dels seus oficials reials. La comissió permanent, la Diputació del General de Catalunya, estava sota l'autoritat del diputat eclesiàstic, a qui es considerava el [[President de la Generalitat de Catalunya|President de la Generalitat]]; el primer fou [[Berenguer de Cruïlles]], [[bisbe de Girona]].
 
== Desenvolupament ==
{{AP|Guerra civil catalana|Guerra dels Segadors|Guerra de Successió Espanyola}}
[[Fitxer:Sistema constitucional català.jpg|miniatura|Esquema del sistema constitucional català.]]
Línia 39:
A les seves inicials funcions econòmicadministratives s'hi afegí l'execució de les decisions pactades en les [[Corts Catalanes]], vetllar perquè les [[Constitucions catalanes]] i altres lleis de Catalunya fossin respectades pel rei i els seus oficials, i publicar o interpretar els acords pactats en les Corts. Aquest creixent protagonisme de la Diputació del General amb jurisdicció política, judicial i militar, culminà durant [[Guerra civil catalana]] ([[1462]]-[[1472]]) quan la institució s'enfrontà militarment contra el rei de la [[dinastia Trastàmara]] [[Joan II d'Aragó]]. La guerra acabà quan finalment el monarca ratificà l'existència de la Diputació del General. A partir d'aleshores es produí un notori redreç i desplegament de l'administració. Es consolidà una institució nascuda de les guerres exteriors i confirmada amb les guerres interiors que buscava solucions a partir dels acords pactats en Corts. Al {{segle|XVII}} novament la Generalitat de Catalunya desencadenà la guerra quan davant el creixent autoritarisme monàrquic del període de [[1593]]-[[1652]], el projectes centralista del valido [[comte duc d'Olivares]] conculcant les [[Constitucions catalanes]] culminà amb la [[Guerra dels Segadors]]. La guerra deturà novament els projectes autoritaris de la monarquia, però suposà una regressió per a l'àmbit competencial de la institució.
 
== Composició ==
La Diputació del General estava governada per sis membres, dos representants de cadascun dels tres [[junta de braços|braços]]:
* Un Diputat Eclesiàstic i un oïdor de comptes eclesiàstic