Dol en el judaisme: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Etiquetes: Edita des de mòbil edició a través de l'aplicació mòbil Android app edit |
m estandarditzant codi encapçalaments i llistes |
||
Línia 51:
''Beneït sou Vos, Senyor, Déu nostre, Rei del Món, que sou el jutge veritable.''
== Erecció d'una làpida ==
És un antic costum entre els [[jueus]], que es remunta a l'època dels Patriarques, la d'erigir una [[làpida]] a la capçalera de la tomba com un acte de reverència i respecte a la persona morta, de manera que no sigui oblidada i que seu lloc de descans definitiu no sigui profanat.<ref name="jabadargentina"/>
* En algunes comunitats s'acostuma a no erigir la làpida fins a un any després de l'enterrament. Una de les raons per aquesta demora és que durant el primer any els morts són recordats diàriament pels dolguts i no es requereix una làpida. No obstant això, no existeixen regles referents a aquest tema i és correcte des del punt de vista religiós col·locar la làpida en la primera oportunitat possible. A [[Israel]], és freqüent la pràctica de col·locar la làpida poc després del període de dol de trenta dies (shloshim).
* És important distingir entre el requisit d'erigir una làpida, que és un costum tradicional, i el descobriment de la làpida, acompanyat per un servei i un ritual especials. El servei de descobriment no té cap fonament en la [[halacà|llei jueva]] i constitueix més aviat una innovació contemporània. Tot i que aquest servei proporciona una ocasió per retre un tribut addicional i un senyal de respecte per a una persona de valor, cap família s'ha de sentir obligada des del punt de vista religiós a realitzar un servei formal de descobriment d'una làpida. N'hi ha prou erigir una làpida adequada i visitar la tomba en forma privada.
== Període de dol ==
La [[halacà|llei jueva]] considera tres períodes successius de dol després de l'enterrament, cadascun dels quals és observat progressivament amb menor intensitat.
Línia 63:
El primer període es denomina "Shivà", que significa "7", i es refereix al període de [[dol]] sever de set dies que segueix a l'enterrament.<ref name="judaismohoy"/>
* Shivà s'observa pels següents parents: pare, mare, esposa (espòs), fill, filla, germà o germana.
* La forma més adequada per a una família d'observar la shivá és fer-ho tots junts a la llar de la persona morta. Tanmateix, això no és obligatori i els membres d'una família poden observar la shivá en qualsevol altre lloc de la seva conveniència, fins i tot per separat en els seus respectius domicilis, si així ho exigeixen les circumstàncies.
* Pràctiques observades durant la shivà:
* Les persones en dol no se sentin en cadires d'alçada normal, sinó en banquetes baixos. Tamborets o banquetes poden servir per a aquesta finalitat. Algunes persones segueixen la pràctica de treure els coixins de les butaques o dels sofà, per seure en el marc més baix. Això està permès. (Les famílies [[sefardites]] segueixen la pràctica més antiga de seure a terra.) D'aquesta pràctica deriva l'expressió "seure a shivà", encara que no cal que les persones en dol estiguin realment assegudes tot el temps.
* Els parents de dol no usen sabates de cuir. En el seu lloc poden utilitzar calçat de tela, de goma o sabatilles.
* Els parents homes de dol no s'afaiten ni es tallen els cabells; les dones en dol no s'apliquen cosmètics.
* Els parents de dol no han de treballar. Pot consultar al [[rabí]] local per a les excepcions, ja que hi ha circumstàncies atenuants en 'casos individuals.
* S'ha d'evitar tot plaer:
* No cal banyar-se o rentar-se per plaer, encara que està permès fer-ho per raons d'higiene, a fi d'evitar una severa incomoditat.
* S'han d'evitar les relacions sexuals. No cal vestir roba nova o acabada de rentar. No cal dedicar a l'estudi de la Torà, amb l'excepció d'aquells llibres o capítols que fan referència a les disposicions de dol, i de llibres com ara [[Job]], [[Lamentacions]] i parts de [[Jeremies]] que es refereixen al dolor i a l'angoixa.
* El període de Shivà finalitza el matí del setè dia després de les oracions matinals. El dia de l'enterrament es considera com el primer dia de Shivà.
* Si el setè dia cau en [[Sàbat]], tots els aspectes públics de la shivá finalitzen immediatament abans d'aquest, deixant temps només per a l'adequada preparació del Shabat. La difosa idea que la shivà conclou al migdia d'un divendres o d'una vigília de festivitat, no té cap fonament en la [[halacà|llei jueva]].
* Si el Shabat coincideix amb un dia entremig de Shivà, se suspenen les pràctiques de [[dol]] públic relacionades amb la shivà durant el [[Sàbat]], però es reprenen quan aquest finalitza. No obstant això, es té en compte el [[Sàbat]] per al càlcul dels set dies.
* Si alguna de les festivitats [[Bíblia|bíbliques]] interromp la shivà, aquesta es dóna per finalitzada completament i ja no es reprèn després de la mateixa.
* Si un funeral té lloc durant la [[Pasqua jueva]] o durant la setmana de [[Sukkot]], s'observa la shivà, però aquesta només comença quan conclou la festivitat. A la [[Diàspora]], l'últim dia de la festivitat es compta com el primer dia de Shivà.
* [[Purim]] i [[Hanukkà]] no es compten com a festivitats que donen per acabat el dol, tot i que les persones en dol poden assistir a la [[sinagoga]] per a la lectura de la Meguilà en Purim.
* Si va existir un retard en tenir notícies de la mort del parent, perquè una persona estava absent o vivia en una ciutat diferent, la persona en dol comença a observar totes les pràctiques del duel des del moment en què rep la notícia.
* Si la resta de la família es troba encara en el període de Xivà a la ciutat on va tenir lloc la mort o l'enterrament, la persona pot unir-se a ells i finalitzar el duel al mateix temps que la resta.
* Si no és possible unir-se a la família, o si jà va transcórrer la setmana de Shivà, es compta com el primer dia de shivà el dia en què es va rebre la notícia.
* Si les notícies de la mort del parent es rep després que van passar trenta dies de la mort, no s'observa shivà. Els deutors s'ha de treure les sabates i seure durant una hora en un banc baix, indicant una observança simbòlica.
* Quan el mort és un parent també s'ha esquinçar un vestit.
=== Shloshim ===
El segon període es denomina ''Shloshim'', que significa "trenta" i es refereix al període que s'estén des de la fi de la shivà fins al dia trentè després de l'enterrament.<ref name="judaismohoy"/>
* Durant aquest període està prohibit assistir a festes, i també està prohibit contraure [[matrimoni]], afaitar-se o tallar-se el cabell. Aquest segon període acaba el duel per a tots els parents, excepte per a la mare o el pare.
* El període de shloshim conclou en el matí del dia trenta. El dia de l'enterrament és comptat com el primer dia.
* Si durant el període de shloshim ocorre alguna de les festivitats importants, es considera el [[dol]] com a finalitzat. Les seves restriccions especials no es renoven després de la festivitat.
=== Avelut ===
Línia 113:
== Bibliografia ==
* Brener, Anne, Mourning and Mitzvah: A Guided Journal for Walking the Mourner’s Path Through Grief to Healing, Jewish Lights Publishing, 1993.
* Diamant, Anita, Saying Kaddish: How to Comfort the Dying, Bury the Dead, and Mourn as a Jew. Schocken Books, 1999.
* Goodman, Arnold M., A Plain Pine Box: A Return to Simple Jewish Funerals and Eternal Traditions, Ktav Publishing House, 2003.
* Kolatch, Alfred J., The Jewish Mourners Book of Why, Jonathan David Publishers, 1993.
* Kelman, Stuart, Chesed Shel Emet: Guidelines for Taharah, EKS Publishing Co, 2003.
* Lamm, Maurice The Jewish Way in Death and Dying, Jonathan David Publishers, 2000.
* Riemer, Jack, So That Your Values Live On – Ethical Wills and How to Prepare Them, Jewish Lights Publishing, 1991.
* Riemer, Jack, Jewish Insights on Death and Mourning, Syracuse University Press, 2002.
* Syme, Daniel B. and Sonsino, Rifat, What Happens After I Die? Jewish Views of Life After Death, URJ Press, 1990.
* Wolfson, Ron, A Time to Mourn, A Time to Comfort: A Guide to Jewish Bereavement and Comfort, Jewish Lights Publishing, Woodstock, Vermont. 1996.
* Wolpe, David, Making Loss Matter - Creating Meaning in Difficult Times, Penguin, 1999.
== Enllaços externs ==
| |||