Domenico Ghirlandaio: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Suprimida Categoria:Florentins; Afegida Categoria:Pintors florentins usant HotCat
m estandarditzant codi encapçalaments i llistes
Línia 12:
L'any [[1480]], Ghirlandaio va pintar un ''Sant Jeroni'' i altres frescos a l'església d'Ognissanti, a Florència, incloent-hi un ''Últim Sopar'' a mida natural per al refectori. Del voltant de 1480, correspon també el [[fresc]] sobre l{{'}}''Últim Sopar'' al refectori del [[Museu Nacional de Sant Marc|convent de Sant Marc]]. Entre [[1481]] i [[1485]] va treballar en els frescos de la sala del Rellotge (també coneguda com la ''sala dels Lliris'') del [[Palazzo Vecchio]]. Hi va pintar una ''Apoteosi de sant Zenobi'', obra «metafísica», amb moltes estructures arquitectòniques, medallons amb herois de l'antiga Roma i altres detalls interessants que creen una perspectiva sorprenent de gran dignitat arquitectònica.
 
== El treball a Roma i San Gimignano ==
Mentre es trobava ocupat a Florència, va ser convocat a [[Roma]] pel papa [[Sixt IV]] per a pintar la [[capella Sixtina]], on va arribar l'any [[1483]]. A la Sixtina va executar, probablement abans de [[1484]], el fresc amb ''Crist nomenant Pere i Andreu com a apòstols seus'', obra d'excel·lent factura i molt interessant per la seua metòdica definició, la qual, això no obstant, pateix d'un pobre colorit. El paisatge del fons, en particular, és clarament superior a qualsevol altre que es puga trobar entre les obres de la [[capella Brancacci]], fets per [[Masaccio]] i els seus col·laboradors, i que per cert van ser atentament estudiats per Ghirlandaio. Durant la seua estada a Roma va fer altres treballs, malauradament perduts.
 
Abans de [[1485]], va fer els frescos de la capella de Santa Fina (que això no obstant poden datar-se a l'entorn de [[1475]]), a la ciutat toscana de [[San Gimignano]]. La mateixa poesia que porta a les més extremes conseqüències els ensenyaments de Masaccio hi ateny fites insuperables, sobretot en l'escena de la santa moribunda i en la del seu funeral, mentre que poden considerar-se gairebé obres accessòries les escenes que representen els miracles de la santa. [[Sebastiano Mainardi]] va col·laborar amb ell tant a Roma com a San Gimignano, i quedà tan satisfet el Ghirlandaio del seu treball que li va permetre que es casara amb la seua germana.
 
== Retorn i fama a Florència ==
[[Fitxer:Santa Maria Novella.jpg|miniatura|''Santa Maria Novella'']]
Va tornar a Florència i va emprendre diverses obres a l'església de [[Santa Trinita]] i a l'església de [[Santa Maria Novella]], que confirmarien la seua fama. Els frescos de la capella Sassetti a Santa Trinita són sis episodis de la vida de [[Sant Francesc d'Assís|sant Francesc]] junt amb alguns temes clàssics, datats el [[1485]]. Els tres episodis principals són: ''Sant Francesc rebent del papa [[Honori III]] l'aprovació de la regla del seu orde'', ''La seua mort i exèquies i la resurrecció per intercessió del sant d'un infant de la família Spini, que hi havia mort en caure des d'una finestra''. Al primer treball, hi ha un retrat de [[Llorenç el Magnífic]] i en el tercer un autoretrat del pintor, que introduiria també en una de les obres per a Santa Maria Novella i en l’''Adoració dels Reis Mags'' de l'Hospital dels Innocents. El [[retaule]] de la capella Sassetti, ''L'Adoració dels pastors'', es conserva avui dia a la Galeria de l'Acadèmia de Florència. Immediatament després d'haver acabat aquesta obra, se li va sol·licitar que renovara els frescos del cor de Santa Maria Novella. Aquest cor era part de la capella de la família Ricci, però les famílies Tomabuoni i Tornaquinci, ara molt més riques que aquesta, es van fer càrrec dels costos de la restauració amb algunes condicions, com ara l'obligació de conservar-hi els escuts dels Ricci, la qual cosa va donar lloc a una sèrie d'incidents. Aquests frescos, als quals van contribuir diversos ajudants, estan disposats en quatre cicles al llarg dels murs i tenen com a tema les vides de la Mare de Déu i de Joan el Baptista. Afegit al seu interès artístic, aquestes obres són particularment interessants pels nombrosos retrats de gran valor històric intrínsec i també pel seu valor tècnic per l'especial habilitat de Ghirlandaio amb el retrat.
Línia 29:
Ghirlandaio no es va dedicar massa al nu; una de les obres d'aquest tipus, el ''Vulcà i els seus ajudants que forgen els llamps'', va ser pintat per al Spedaletto, però (com tantes d'altres citades per [[Giorgio Vasari|Vasari]]) es troba actualment perduda. Dos dels seus retrats es conserven a la [[National Gallery de Londres]]. Hi ha també alguns mosaics produïts abans de 1491, dels quals el més cèlebre és l’''Anunciació'' exposada sobre una de les entrades de la catedral de Florència.
 
== Darrers anys ==
Domenico Ghirlandaio va morir de [[pesta]] l'[[11 de gener]] de [[1494]], i va ser sepultat a l'església de [[Santa Maria Novella]]. Al llarg de la seua vida, es va casar dues vegades i va deixar sis fills, dels quals tres barons i tres femelles. Va tenir una llarga i honorable línia de descendència, que va arribar fins al {{segle|XVII|s}}, quan l'últim membre del seu llinatge va abraçar la vida monàstica. És probable que Domenico morira en la pobresa, i totes les dades que es coneixen de la seua vida semblen indicar que va ser un home gentil, honorable, conscienciós i de notable diligència.
 
== Consideracions sobre la seva pintura ==
[[Fitxer:Domenico Ghirlandaio 003.jpg|miniatura|''Vell amb el seu nét'', [[Museu del Louvre]] de París]]
És un retrat inscrit a l'escola florentina del ''Quattrocento'' amb una tècnica de la perspectiva molt elaborada i un excel·lent esquema compositiu. La finestra oberta i el paisatge de fons és un recurs habitual en els pintors de l'escola florentina.