Illa Eglinton: diferència entre les revisions

L'Illa Eglinton és una de les illes del grup d'[[Illes de la Reina Elisabet]]. Es troba a la part septentrional de l'[[Estret de McClure]], entre l'[[Illa de Melville (Canadà)|illa Melville]], a l'est, de qui la separa les aigües del [[canal Kenett]], de 22  km d'amplada - i de l'[[illa del Príncep Patrick]], a l'oest, separada per les aigües del [[canal Crozier]], de 23  km d'amplada. A l'altre costat de l'estret de McClure, al sud-oest, es troba la costa nord-oriental d'[[illa de Banks]], a uns 130  km de distància.

Amb una superfície de 1.541  km², és la 13a illa per grandària de l'arxipèlag d'illes de la Reina Isabel i la 38a del Canadà. L'illa té una forma bastant rectangular, estrenyent-se a l'extrem nord. En direcció SW-NE, fa uns 73  km de llargada, i la seva amplada màxima és d'uns 28  km i la mínima de 9  km.

L'Illa Eglinton va ser descoberta el 1853 pels exploradors [[Francis Leopold McClintock]] i [[George Mecham]], en un viatge en trineu d'anada i tornada de més de 2.100  km en què també van descobrir l'[[illa del Príncep Patrick]]. Formaven part de l'expedició a l'àrtic de Sir [[Edward Belcher]] (1852-1854), quan el seu vaixell va quedar atrapat pel gel a la riba d'illa Melville.