Illa d'Ellef Ringnes: diferència entre les revisions

L'illa s'estén entre les illes d'[[illa d'Amund Ringnes|Amund Ringnes]] a l'est, de la qual el separa l'[[estret de Hassel]], i [[illa de Borden|Borden]] a l'oest i té una extensió d'11.295  km², cosa que la converteix en la 69a [[llista d'illes per àrea|illa més gran del món]] i la setzena del Canadà. A la costa oest de l'illa s'aixeca l'estació meteorològica d'Isachsen, que estigué habitada fins a la seva automatització l'any [[1989]]. La màxima altitud és de 260 m.

Ellef Ringnes fou l'última massa terrestre en ser visitada per l'errant [[Pol nord magnètic]]. L'abril i el maig de [[1994]], Larry Newitt, de la Comissió Geològica del Canadà, i Charles Barton, de l'Organització Australiana de Recerca Geològica, van dur a terme una investigació per determinar la posició mitjana del Pol Nord magnètic d'aleshores. Van establir un observatori magnètic temporal a l'illa de Lougheed, propera al que creien la posició del pol. Van determinar que la posició mitjana del Pol Nord magnètic el 1994 se situava a la península de Noice, al sud-oest de l'illa d'Ellef Ringnes, a 78,3° N 104,0° O. El pol es va desplaçar de l'illa aquell mateix any i actualment es troba a uns 400  km al NNO.<ref>{{ref-web|url= http://gsc.nrcan.gc.ca/geomag/nmp/northpole_e.php|títol= Geomagnetism. North Magnetic Pole