Draga Mašin: diferència entre les revisions

'''Draginja "Draga" Obrenović''' ({{mida|80%|{{Lang-sr-Cyrl|Драгиња "Драга" Обреновић}}}}; 11 de setembre de 1864 – {{Calendari Julià|11 de juny|1903|30 de maig}}), anteriorment '''Mašin''' (Машин),{{efn|El seu nom de soltera era '''Lunjevica''' (Луњевица). Normalment se la coneixia i encara se l'anomena com a '''Draga Mašin''' (Драга Машин),<ref name="Jovanović1936">{{ref-llibre|autor=Slobodan Jovanović|títol=Sabrana dela: Vlada Aleksandra Obrenovića|url=https://books.google.cat/books?id=Xfo1AAAAMAAJ|any=1936|editorial=G. Kon|pàgina=12|citació=Исто тако краљ је узалуд означавао у прокламацији Драгу њеним девојачким именом Луњевице; за цео Бео- град она је била и остала не Драга Луњевица, него Драга Машин, — и то име Машин вукло је за собом не само ...}}</ref> pel seu primer matrimoni amb Svetozar Mašin.}} fou la reina consort del [[Alexandre I de Sèrbia|rei Alexandre Obrenović]] del [[Regne de Sèrbia]]. Havia estat [[dama de companyia]] de la mare d'Alexandre, la reina [[Natalia Obrenović|Natalija]].

 

[[Fitxer:Draga mlada.jpg|miniatura|esquerra|Draga Mašin en la seva joventut (data desconeguda)]]

''Draga'' ([[:en:wikt:драга#Noun 2|que volia dir "estimada"]]) era la quarta filla de Panta Lunjevica, un alt funcionari serbi, i la seva dona Anđelija (''née'' Koljević). Draga era la sisena de set germans. Tenia dos germans, Nikola i Nikodije, i quatre germanes, Hristina, Đina, Ana i Vojka. La mare de Draga era [[alcoholisme|alcohòlica]] i el seu pare va morir en un manicomi.<ref>Vucinich, Wayne S. (2006). Serbia Between East and West. The Events of 1903-1908. ACLS History E-Book Project. pp. 324. {{ISBN|978-1-59740-242-2}}</ref>

Draga era néta de Nikola Lunjevica, amic íntim del [[Miloš Obrenović|príncep Miloš]], el rebesoncle d'Alexandre. La seva àvia materna era Đurđija Čarapić, parenta del ''[[voivoda]]'' Ilija Čarapić (mort el 1844), marit de Stamenka [[dinastia Karađorđević|Karađorđević]], filla de [[Karađorđe Petrović]]. Quan es va casar amb Alexandre, era vídua de Svetozar Mašin (1851–1886), un enginyer civil [[txecs|txec]] i tenia dotze anys més que ell.

 

[[Fitxer:King Alexander I Obrenović of Serbia and Queen Draga, ca. 1900.jpg|miniatura|Draga i el rei [[Alexandre I de Sèrbia|Alexandre I]]]]

La parella es va casar el 5 d'agost de 1900 en una cerimònia formal. Quan Aleksandar va anunciar el seu compromís, l'opinió pública s'hi va oposar. Se'l considerava un ruc enamorat en poder d'una malvada seductora. La reina vídua Natalija es va oposar aferrissadament al casament, i el seu fill la va fer exiliar, en part a causa d'això. Les seves múltiples accions arbitràries i impopulars es van atribuir a la influència de Draga. Hi havia rumors que Aleksandar nomenaria el germà gran de Draga com a hereu al tron. Tots dos germans eren oficials de l'exèrcit en el moment del casament, i sembla que no eren populars entre els altres militars.

 

{{AP|Cop de maig}}

Aquest últim rumor va provocar l'assassinat de la parella reial. La nit del 10 a l'11 de juny de 1903, un grup d'oficials de l'exèrcit van entrar per la força al palau reial, dirigits pel coronel [[Dragutin Dimitrijević]] i d'altres. Tropes liderades per altres oficials implicats en la conspiració es van desplegar a l'entorn del palau, i la guàrdia reial no va resistir-se en la confusió posterior a l'apagada de l'enllumenat elèctric de l'edifici. Al principi, els conspiradors no van poder trobar Aleksandar i Draga. No obstant, un ajudant del rei fou capturat i, bé per simpatia per la conspiració, bé tement per la seva vida, va revelar que estaven amagats en un gran armari encastat de la seva habitació.