Ducat de Saxònia: diferència entre les revisions

Les primeres referències al [[saxons]] es remunten entre els [[segle III|segles III]] i [[segle V|V]], quan eren una tribu germànica que habitava el nord del [[riu Elba]] i que es va expandir al sud del riu cap a [[Westfàlia]] i [[Estfàlia]]. També es van expandir a les ribes del [[Rin]], i juntament amb els [[angles]] i els [[juts]] van ocupar les Illes Britàniques. L'any [[531]] els saxons es van aliar amb els francs per destruir el regne veí de [[Turíngia]]. Durant el període [[merovingi]] els saxons van mantenir la seva autonomia respecte al [[regne franc]]. El [[772]], després de la mort del seu germà [[Carloman I]], [[Carlemany]] va iniciar la conquesta de Saxònia. Després de tres dècades de guerra els saxons van quedar sota domini franc i el paganisme germànic va ser substituït pel [[Cristianisme]]. D'aquesta manera van quedar incorporats a l'[[Imperi Carolingi]].

 

Amb la divisió de l'Imperi Carolingi pel [[Tractat de Verdun]] ([[843]]) el territori a l'est del Rin va passar a ser el Regne Franc Oriental, que acabaria convertint-se amb l'actual Alemanya. Sense un poder central fort, les tribus germàniques es van haver de valer per elles mateixes per defensar-se dels atacs dels víkings al nord i els eslaus a l'est. El capitost de la tribu va prendre el títol de duc.

 

Després de cinc ducs de la casa Billung i un de la Supplinburg, per acabar governant la [[casa de Welf]]. Amb els [[Casa de Welf|welfs]] el ducat arribà a la màxima esplendor, però després de la revolta del duc Enric el Lleó contra els reis hohenstaufen i la seva derrota el 1180, el ducat va ser dividit en tres parts més petites: Westfàlia va passar a formar part de l'arquebisbat de Colònia, Brünswick i Lüneburg quedaren a mans dels welfs, i la resta del ducat fou entregat a la dinastia ascaniana.

 

[[Fitxer:Coat of arms of Saxony.svg|miniatura|Escut d'armes de Saxònia]]

'''[[Dinastia Ludolfinga]] (també dita Saxona o Otoniana)'''

* [[Enric I l'Ocellaire]] (912-936), fill de l'anterior, rei d'Alemanya.

* [[Otó el Gran]] (936-961), fill de l'anterior, rei d'Alemanya i emperador.

 

'''Dinastia [[Billung]]'''

 

'''Dinastia [[Supplinburg]]'''

 

'''Dinastia Ascània'''

 

A la mort d'[[Albert I]], els seus fills Joan i Albert van governar conjuntament fins que, vers l'any 1272 van dividir-se el territori creant els ducats de [[Saxònia-Lauenburg]] i [[Saxònia-Wittenberg]]. El primer va conservar la seva independència fins al 1803. El segon es convertiria en un [[Electorat de Saxònia|electorat palatí]] i posteriorment en el [[Regne de Saxònia]], fins a l'abdicació del rei Frederic August III de Saxònia davant la desfeta a la [[Primera Guerra Mundial]]. El regne es convertiria en l'[[Estat Lliure de Saxònia]] dins de la [[república de Weimar]].