Edat fosca grega: diferència entre les revisions

'''NOTA:''' El terme ''edat fosca'' es fa servir també per a referir-se al començament de l'[[edat mitjana]], ressaltant l'apagada cultural d'aquell temps, tot i que aquesta nomenclatura no és universalment acceptada, perquè avui dia tendeix a considerar-se que aquesta època tenia una cultura diferent, però no en mancava.

 

Aquest període està basat en la datació d'estils ceràmics predominants en l'[[Perifèria d'Àtica|Àtica]], que no sempre poden extrapolar-se amb facilitat a altres regions de [[Antiga Grècia|Grècia]]. Es tracta, doncs, de fases arqueològiques que marquen una evolució no idèntica en diferents àrees de l'[[Hélade]], però que s'empren per consens com una manera convenient de classificació general.

 

S'ha indicat que la invasió dels [[Doris (grup humà)|doris]], un poble d'origen hel·lènic, representa el començament de la destrucció i, per tant, de l'edat fosca. Aquest poble coneixia el [[ferro]], tot i que no pot ser l'única explicació per a 400 anys d'[[història]] sumits en el caos i la destrucció.

 

Encara que normalment es parla de l'''edat fosca'' en referència a [[Antiga Grècia|Grècia]], aquesta es va estendre a nombroses altres zones, en particular a les poblacions de l'esfera d'influència troiana i als [[hitites]], que també van sucumbir. Una de les conseqüències de l'edat fosca va ser probablement -encara que no és segur- el naixement dels anomenats ''[[Pobles de la Mar]]'', que en les seves migracions o accions per a la supervivència pròpia van amenaçar els [[fenicis]] i els egipcis.<ref>{{ref-llibre|nom=N.K. |cognom= Sandars |enllaçautor1= Nancy Sandars |any= c. 1978 |títol= The Sea Peoples: Warriors of the ancient Mediterranean 1250–1150 BC|editorial= Thames and Hudson|lloc= London | isbn= 0-500-02085-X }}</ref> De fet, tan sols el poderós [[Egipte]] de [[Ramsès III]] va aconseguir repel·lir-ne l'atac, encara que va quedar bastant afeblit.

 

Davant la destrucció i la dispersió de la població, la millor manera d'analitzar-ne l'evolució és l'anàlisi de les ceràmiques gregues.

 

Durant el període submicènic, es constatarà un repertori tipològic reduït com una evolució de l'''estil graner'' micènic, amb una decoració simple a força de línies horitzontals ondades, verticals, triangles o semicercles fets a mà. Es tracta de motius foscs sobre fons clar.

 

Es produeix un gran avanç en la ceràmica, gràcies a avenços tècnics com l'aparició del torn ràpid i l'ús del compàs i el pinzell múltiple, així com el perfeccionament dels forns. Hi ha una millora en la qualitat de la decantació i dels vernissos.