Ángel Acebes Paniagua: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m neteja i estandardització de codi
Congrés DELS Diputats
Línia 7:
Va estudiar [[dret]] a la [[Universitat de Salamanca]], exercint posteriorment una curta carrera d'[[advocat]] per dedicar-se plenament a la [[política]]. Va iniciar la seva carrera política a les joventuts de la [[Unió de Centre Democràtic]] ([[UCD]]), i posteriorment s'afilià al [[Partit Popular (Espanya)|Partit Popular]]. L'any [[1987]] va ser escollit regidor a l'ajuntament d'[[Àvila]], i en va ser posteriorment [[alcalde]] entre [[1991]] i [[1995]].
 
L'any [[1989]] fou escollit [[senador]] al [[Senat espanyol|Senat]], càrrec que mantingué fins al [[1995]]. El [[1996]] fou nomenat coordinador general del Partit Popular, càrrec que va mantenir fins al [[1999]], i en les [[eleccions generals espanyoles de 1996|eleccions generals]] d'aquell mateix any fou escollit [[diputat]] al [[Congrés dedels Diputats|Congrés]] per la província d'Àvila. Peça fonamental en els governs de José María Aznar, fou designat el [[20 de gener]] de [[1999]] [[Ministre d'Administracions Públiques d'Espanya|Ministre d'Administracions Públiques]] en la primera remodelació del [[Consell de Ministres d'Espanya (VI Legislatura)|primer govern]] d'Aznar. Novament elegit diputat per Àvila en les [[eleccions generals espanyoles de 2000|eleccions generals]] de [[2000]], en la formació del [[Consell de Ministres d'Espanya (VII Legislatura)|segon govern]] fou nomenat inicialment [[Ministre de Justícia d'Espanya|Ministre de Justícia]], càrrec que ocupà fins al [[10 de juliol]] de [[2002]], quan en una gran remodelació del govern va esdevenir [[Ministre de l'Interior d'Espanya|Ministre de l'Interior]].
 
Al capdavant de la cartera d'Interior emprengué una gran lluita contra l'entorn d'[[ETA]], i posteriorment tingué un paper clau en els dies següents als atemptats terroristes de l'[[Atemptats a Madrid, 11 de març de 2004|11 de març de Madrid]] per part d'[[Al-Qaida]]. La seva gestió durant els dies posteriors als atemptats segueix sent controvertida, ja que mentre els [[mitjans de comunicació]] internacionals i alguns mitjans estatals atribuïen l'atemptat al [[terrorisme]] d'origen [[Fonamentalisme#Fonamentalisme_islàmic|islamista]], ell i el seu Govern van fer prevaldre l'autoria de la banda terrorista ETA fins i tot quan la investigació anava sumant proves en contra d'aquesta tesi. Segons van afirmar després dels atemptats i durant els mesos següents, van considerar que l'opció d'ETA era la més plausible a causa de les matances dutes a terme per aquesta en els trenta anys anteriors, i a les recents detencions realitzades a membres de la banda per intentar col·locar bombes en trens al desembre de [[2003]].
 
Després de la derrota del PP en les [[eleccions generals espanyoles de 2004]] fou designat [[Secretari General del Partit Popular]], càrrec que ostentà fins al 2008 quan fou succeït per [[María Dolores de Cospedal]]. Tanmateix seguí ocupant l'escó al [[Congrés dedels Diputats]] durant aquella legislatura i la següent, fins al 14 de juny de 2011, quan abandona la política per a dedicar-se plenament al seu despatx d'advocats.
 
En setembre de 2011, és contractat com a membre del consell d'administració del [[Banco Financiero y de Ahorros]], grup bancari presidit per [[Rodrigo de Rato y Figaredo]] (també expolític del [[PP]]) i matriu de [[Bankia]].<ref name="2011-09-06-ElPa-1"/>