Electroerosió: diferència entre les revisions

El líquid dielèctric té les funcions d'actuar com aïllant per aconseguir el potencial necessari per efectuar l'arc elèctric, d'extreure l'escòria generada durant el procés i de refrigerar.

 

Durant el procés d'electroerosió la peça i l'elèctrode estan situats molt a prop, a una distància entre 0.01 i 0.05mm, a dins d'un medi dielèctric. Quan apliquem una diferència de tensió continua i polsant entre els dos elements, es crea un camp elèctric intens que provoca un augment de temperatura, fins que el dielèctric s'evapora. Quan succeeix això, salta l'espurna incrementant la temperatura, la qual pot arribar fins a 20.000 °C. L'elevat increment provoca que una petita part del material i de l'elèctrode s'evaporin i es creï una bombolla que fa de pont entre les dues parts. Com que l'alimentació és polsant, quan deixem d'alimentar, el pont es trenca i les superfícies tornen a quedar separades. Els residus formats se solidifiquen quan entren en contacte amb el dielèctric.

 

El paràmetre de rugositat superficial, el qual és molt important en els processos de mecanització, també és present en aquest procés. Aquest paràmetre es pot establir abans de començar el procés, i sol estar a un rang entre 48 vdj (acabat molt rugós) 26vdj (acabat quasi perfecte). Les taxes d'arrancament són de l'ordre de 2 cm3/h.

 

Hi ha diferents tipus d'elèctrodes, els més comuns són els que estan fets de grafit o bé coure electrolític.Eventualment en podem trobar de coure al plom, d'alumini, de llautó i també d'acer.

 

Amb els elèctrodes de coure es poden obtenir rugositats més petites, també destaquen per l'excel·lent conductivitat elèctrica i tèrmica. Els elèctrodes fets de coure són ideals per l'elaboració de forats rodons i profunds. Podem trobar elèctrodes d'aquest material amb diàmetres mil·limètrics, amb increments de fins a mig mil·límetre i diverses longituds. Són molt utilitzats per fer la preparació d'una peça que posteriorment s'hagi de mecanitzar amb una màquina d'electroerosió per fil, ja que primer podem perforar la peça i després passar el fil per fer el mecanitzat desitjat.

 

* Es poden realitzar forats inclinats en parets corbes, sense problemes de lliscament.

* Es poden fer forats molt llargs i de diàmetre molt petit.

* Acabats superficials molt bons.

 

* Un cop acabat el procés queda una capa de metall fos extremadament forta, que cal eliminar si la peça està orientada a suportar esforços de fatiga. Una peça mecanitzada convencionalment per arrancada de ferritja és més resistent a la fatiga.

* Degut a la seva fragilitat, la manipulació dels elèctrodes de grafit és delicada.

* És un procés molt lent.

 

Els podem trobar en la fabricació de motlles (sobretot d'injecció de plàstic), en matrius, en manteniment aeronàutic i en la fabricació de turbines [http://www.onaedm.com/es/productos-es/by-sectors-es]

 

[[Fitxer:Punxo.JPG|miniatura|Punxo i peça de la qual extreiem els punxons]]

 

És una evolució del procés explicat anteriorment, nascut a la dècada dels 70, el qual substitueix l'elèctrode per un fil conductor. Aquest procés té més mobilitat i les tasques d'arrancament de material són de 350 cm³/h. La velocitat d'arrencament de la peça depèn del voltatge, l'amperatge, la qualitat i el diàmetre del fil. El gruix de la peça també afecta bastant en el procés de tall. L'acabat que volem a la peça també és un factor que hem de tenir en compte, ja que com més cops passem sobre la mateixa superfície obtenim un millor acabat.

 

[[Fitxer:Ona AE300 (Wire EDM Cutting Machine).jpg|miniatura|Màquina d'electroerosió per fil automàtica]]

 

El fil metàl·lic pot ser de llautó, zinc, coure o d'aliatges específics. Aquest fil un cop utilitzat queda degradat i no es pot reutilitzar de nou per fer un procés de tall, per tant s'ha de recollir i reciclar. Hi ha màquines que enrotllen el fil utilitzat en bobines i n'hi ha que el tallen i el van dipositant. Existeixen diferents diàmetres al mercat, des de 0,10 mm a 0,40 mm. Normalment es venen més per pes que per longitud. El fil ha d'estar ben tensat per produir un tall efectiu, però sense excedir-se per no trencar-lo. La posició del capçal superior i inferior han d'estar alineats i concèntrics.

 

[[Fitxer:Filresidual.jpg|miniatura|Fil de llautó utilitzat]]

 

La polaritat en aquestes màquines no pot ser invertida. La taula on les peces són muntades és el terra, per tant la part negativa. En canvi el fil executa la funció de càrrega positiva.

 

Totes les màquines reben un fil el qual és orientat i tensat en direcció "Z", i d'aquesta manera podem realitzar talls en les direccions "X" i “Y".

 

 

 

[[Fitxer:Electroerosiofinal.JPG|miniatura|Final del procés d'electroerosió amb fil i buidat del tanc d'aigual]]