Enquadrament: diferència entre les revisions

L''''enquadrament''', en [[fotografia]], o en [[cinema]] és la composició, la forma en la qual s'ordenen els objectes vistos, dins del que efectivament queda en un quadre. La perspectiva, l'horitzó, la diagonal, la línia "S", la imatge horitzontal, la imatge vertical, el centre d'interès, el fons, el contrast, l'equilibri, són elements a tenir en compte a l'hora de compondre el quadre, Aquests conceptes vénen originalment de la [[pintura]]. En el cinema, a diferència del [[teatre]] o de la fotografia tradicional, la possibilitat de variar la posició de la càmera per seguir el desenvolupament de l'acció i ressaltar diferents aspectes de l'escena li dóna un nou nivell de significat a l'enquadrament. D'aquesta manera també participa del [[muntatge]], generant-se l'anomenat muntatge dins del [[pla]].<ref name=RBA>{{ref-llibre|títol=Diccionario de Arte I|lloc=Barcelona|editorial=Biblioteca de Consulta Larousse. Spes Editorial SL (RBA)|any=2003|isbn=84-8332-390-7|pàgina=p.197|llengua=castellà|consulta=30 de novembre de 2014}}</ref> La composició d'una fotografia és, en certa manera, un art, i com a tal no existeixen regles ni limitacions que facin que una determinada composició sigui millor que una altra; no obstant això, basant-se en els elements comuns coneguts respecte a la manera que els éssers humans percebem i subjectivem les imatges, s'han documentat una sèrie de guies que tot fotògraf hauria de conèixer i tenir en compte per millorar la transmissió dels elements objectius i subjectius del tema i motiu de la imatge a l'espectador. L'ésser humà quan percep una imatge sol fer-ho d'una determinada forma i en un determinat ordre; a més, existeixen certs aspectes en una imatge que ajuden a captar en general l'atenció del cervell i que solen evocar certes sensacions o sentiments.

 

Quan es compon una fotografia que pretengui ser una mica més que una instantània d'un fet, és a dir, quan es pretenen transmetre sensacions o ressaltar certs missatges amb una fotografia cal conèixer com funcionen aquests mecanismes de la percepció de l'ésser humà de cara a aplicar les tècniques oportunes per transmetre el que desitgem. En certa manera, es pot dir que la composició és com un llenguatge subliminal per transmetre sentiments a través de les imatges. Alguns elements amb què es pot ''jugar'' en la composició són:

 

* ''Il·luminació'' de l'escena.

 

L'enquadrament és allò que el fotògraf situa dins de la fotografia, la porció d'escena que elegeix captar. Davant d'un mateix motiu cada fotògraf pot elegir fer una fotografia diferent captant un o altre element.

 

** L'enquadrament vertical suggereix força, fermesa i és el més apropiat normalment per a retrats (entre altres coses perquè els éssers humans som més alts que amples).

** L'enquadrament inclinat transmet dinamisme i força i sol utilitzar-me com a recurs ocasional per fer ressaltar aquestes qualitats en el motiu de la fotografia.

* Un altre element important a tenir en compte a l'hora de fer l'enquadrament, serà la distància que hi haurà entre la càmera i el motiu de la imatge. Aquesta distància determinarà la manera que l'espectador veurà els elements de la imatge i les relacions que establirà amb aquests. Segons aquesta distància podem distingir diversos [[Pla cinematogràfic|plans]].<ref>{{Ref-web|url=https://www.fotonostra.com/fotografia/planosimagen.htm|títol=Tipos de planos en una imagen|consulta=2018-12-12}}</ref>

 

És important repetir que no existeixen regles rígides i molt menys respecte a on s'han de col·locar els objectes dins de l'enquadrament, no obstant això, és important que el fotògraf conegui alguns recursos l'eficàcia dels quals està demostrada i que poden ser d'utilitat per fer ressaltar el motiu o transmetre diferents sensacions. En les cultures occidentals, derivat dels sistemes d'escriptura, les persones acostumem a mirar de dalt a baix i d'esquerra a dreta (en les cultures àrabs i orientals dependrà igualment del seu sistema d'escriptura). A més, la mirada no es mou normalment de forma uniforme sinó que se sol detenir en certs punts equiespaiats al mateix temps que avança al recorregut que estigui seguint. En aquests punts és on es concentra per defecte l'interès de l'espectador i és on hem de col·locar el motiu que desitgem ressaltar en les nostres fotografies. D'aquesta forma neix l'anomenada [[regla dels terços]],<ref>{{Ref-web|url=https://www.fotonostra.com/fotografia/reglatrestercios.htm|títol=La regla de los tres tercios en fotografía|consulta=2018-12-12}}</ref> que ens indica que si dividim la imatge a parts iguals per dos línies horitzontals i dues verticals, els quatre punts d'intersecció d'aquestes línies són els que major atenció rebran de l'espectador (i en l'ordre abans indicat).

[[Fitxer:Rule of thirds photo.jpg|miniatura|center| Regla dels terços: Remarqueu com cau l'horitzó a la vora de la línia de quadrícula inferior, i com són les àrees fosques al traç esquerre, el sobreexposat en el terç dret]]

* Una persona o objecte en moviment també descriu una línia dominant imaginària que és la seva trajectòria i que també pot tenir gran força expressiva. Quan el motiu estigui entrant en l'escena és convenient obrir l'enquadrament novament i deixar-li un espai lliure davant perquè sigui ocupat per la seva trajectòria i destacar l'efecte de moviment.

 

L'enfocament és un altre dels elements fonamentals per dirigir l'atenció de l'espectador i fer ressaltar els motius de les nostres composicions.

 

L'enfocament selectiu no deixa de ser una aplicació d'una reduïda [[profunditat de camp]]. En fotografia de paisatges, en general, és preferible una gran profunditat de camp per incloure tots els detalls amb nitidesa a totes les zones de la fotografia. No obstant això, per al retrat, la fotografia del detall i moltes altres ocasions sol ser preferible una profunditat de camp limitada perquè només allò que interessa al fotògraf aparegui nítid.

 

L'ésser humà, per la seva pròpia constitució física, està acostumat a veure les coses des d'aproximadament 1,60 m. d'altura i de front. Les imatges així es capten de forma clara i descriptiva, si bé no aporten cap originalitat.

 

* La '''presa a ran''' consisteix a treure la fotografia a ran de terra o de l'objecte i ajuda a sorprendre l'espectador amb imatges que un ésser humà no acostuma a veure, ja que no se sol col·locar en aquest nivell de visió. Aquest angle se sol utilitzar per fotografiar motius petits en el seu entorn natural a què no fem habitualment gaire acostumats.

 

El control de la llum i el color per part del fotògraf és una altra eina poderosa a l'hora de transmetre sensacions que van més enllà de la percepció visual i per dirigir l'atenció. Així, per exemple, per fer ressaltar el motiu és convenient buscar un contrast de to i/o color entre el motiu i el fons. També és convenient simplificar la composició, buscar fons uniformes i pocs colors molt marcats a la foto; evitar els fons plens de detalls que puguin distreure l'atenció. En general és més impactant una fotografia amb pocs elements i pocs colors molt contrastats que una fotografia amb molts elements en els quals cap no ressalta especialment sobre la resta. Una opció vistosa per ressaltar alguns motius pot ser la d'utilitzar un marc natural que l'envolti com a fons (p.e. un pòrtic, el marc d'una finestra, arranjaments vegetals...). I, quan es fotografia a objectes de mides inusuals, per evitar que sobre el paper ja no semblin tan impressionants, se sol col·locar en l'enquadrament algun objecte d'una mida coneguda per a l'espectador que li permeti a aquest establir una comparació de volums. De la mateixa manera, els diferents tipus de llum solar poden produir diferents tipus d'ombres i matisos afectant a la percepció de les '''textures''' i els '''volums''':

* La llum del migdia és una llum dura, intensa i que elimina les ombres, la qual cosa afecta negativament la percepció del volum i els matisos de la superfície dels objectes. En general no sol ser bona per a la fotografia.

Segons les estacions la llum també és lleugerament diferent i això també afecta aquests paràmetres i, sens dubte, el temps meteorològic també és crucial en aquest aspecte. L'important és que el fotògraf sigui conscient de la il·luminació que disposa en cada moment i el seu efecte sobre la fotografia de manera que pugui intentar contrarestar-lo (p.e. amb il·luminació artificial, amb un filtre...) o simplement canviar de lloc o de punt de vista per realitzar la presa en millors condicions. El color també és important, ja que pot ser utilitzat com un altre recurs expressiu més. La saturació de color evoca intensitat i els tons suaus tranquil·litat. La quantitat de colors i la seva gamma afecta també la percepció de l'espectador i les sensacions que se'n poden evocar. Finalment, la fotografia en blanc i negre és també molt impactant i ajuda a ressaltar millor els contrasts i les variacions tonals (per exemple de la pell). A més ajuda que el color no distregui d'altres recursos expressius (com la forma, la textura, l'expressió d'una cara) que el fotògraf desitgi fer prevaler.

 

El retrat és un dels grans gèneres de la fotografia, ja que pren el mateix ésser humà i la seva complexitat com a centre i motiu de la fotografia. Les capacitats expressives d'aquest gènere són immenses, si bé cal que el fotògraf sigui capaç de transmetre les qualitats que desitja fer ressaltar utilitzant apropiadament tots els elements a la seva disposició.

 

* Com ja s'ha indicat, per fotografiar nens no s'han de fer picats, és millor baixar a l'altura dels seus ulls, ja que així obtindrem imatges més realistes i proporcionals.

 

[[Fitxer:Shutter_speed_waterfall.gif|frame|En aquesta imatge podem observar els diferents resultats en l'aigua variant la velocitat d'exposició. Els canvis produïts en el fons es deuen als canvis de diafragma per compensar l'exposició, que repercuteixen en la [[profunditat de camp]]]]

El moviment és un dels principals motors d'expressivitat en la fotografia, ja que els éssers i objectes fotografiats sovint estan en moviment mentre que la fotografia és eminentment una instantània congelada en la qual res no es mou. L'expressió del moviment s'aconsegueix fonamentalment actuant sobre l'[[obturador]] i el [[Diafragma (òptica)|diafragma]] i combinant aquests elements amb d'altres com l'[[bokeh|enfocament selectiu]]. Els dos efectes més habituals respecte al moviment són: