Enric II de Lorena: diferència entre les revisions

'''Enric II de Lorena''' -en [[francès]] ''Henri II de Lorraine''- ([[Nancy]], [[Ducat de Lorena]], [[8 de novembre]] de [[1563]] - ibidem, [[31 de juliol]] de [[1624]]) fou [[Duc de Bar]] i de [[ducat de Lorena|Lorena]] de la [[Casa de Lorena]]. Tenia el títol de marquès de [[Pont-à-Mousson]], i a partir de [[1608]], en morir el seu pare, sense cap experiència política va assumir el [[ducat de Lorena]] i el [[Ducat de Bar|de Bar]] tot i que el seu pare havia previst que se'n fes càrrec el seu germà, el [[bisbe de Metz]] també anomenat Carles. Va ser un fer defensor de la [[Contrareforma]] i va dictar diverses ordres per fer fora els [[Protestantisme|protestants]] del [[ducat de Lorena]]. Va participar en les diverses [[guerres de religió]], al costat dels [[catòlics]]. En canvi, va procurar mantenir-se neutral en la [[Guerra dels Trenta Anys]]. Amant de la pintura va adquirir el quadre l'''Anunciació'' de [[Caravaggio]], que avui encara es troba a la seva ciutat natal de [[Nancy]]. Així mateix, va fer diversos encàrrecs al pintor lorenés [[Georges de La Tour]]. Donat que no va tenir descendència masculina, Enric II intentà que heretés el ducat la seva filla [[Nicolaua de Lorena]], tot i que en principi estava establert que el dret successori només podia exercir-se per la via masculina, cosa que afavoria el seu germà [[Francesc II de Lorena|Francesc]], comte de [[Vaudémont]]. Finalment s'acordà el casament de [[Nicolaua de Lorena|Nicolaua]] amb el fill de [[Francesc II de Lorena|Francesc]], [[Carles IV de Lorena|Carles]]. Amb tot, va ser succeït pel seu germà qui al cap de pocs dies abdicà en favor del seu fill [[Carles IV de Lorena|Carles]].

 

Era fill del duc [[Carles III de Lorena|Carles III]] ([[1543]]-[[1608]]) i de [[Clàudia de França]] ([[1547]]-[[1575]]).

El [[30 de gener]] de [[1599]] es va casar amb [[Caterina de Borbó]] ([[1559]]-[[1604]]), filla d'[[Antoni de Borbó]] ([[1518]]-[[1562]]) i de la reina [[Joana III de Navarra]] ([[1528]]-[[1572]]), de família [[calvinisme|calvinista]] que va topar amb les seves creences com a catòlic. Vidu el [[1604]] i sense haver tingut fills, es tornà a casar el [[26 d'abril]] de [[1606]] amb [[Margarida Gonzaga de Màntua]] ([[1591]]-[[1632]]), filla del duc [[Vicenç Gonzaga]] ([[1562]]-[[1612]]) i d'[[Elionor de Mèdici]] ([[1567]]-[[1611]]). D'aquest segon matrimoni en nasqueren quatre filles: