Enric IV, part 1: diferència entre les revisions

'''''Enric IV''''' és una obra històrica de [[William Shakespeare]] dividida en dos parts, que al seu torn pertanyen a una tetralogia històrica coneguda com a Henriad que transcorre en els regnats dels reis anglesos que donen nom a cada drama: Ricard II, Enric IV (en dos meitats) i Enric V. L'obra, escrita aproximadament el 1597, ha estat representada en multitud d'ocasions i destaca pels personatges del rei i de Falstaff. Va ser també adaptada a la pantalla dins la sèrie televisiva ''The Hollow Crown'', emesa per la BBC.

 

El rei [[Enric IV d'Anglaterra]] vol anar a les croades per expiar la culpa que arrossega per la mort de Ricard II d'Anglaterra, però els assumptes interns (intrigues a la cort, guerres externes) i la conducta del seu hereu, el príncep Hal, no el permeten abandonar el país. El líder dels conspiradors té problemes matrimonials i això l'empeny a partir a una batalla frontal amb el rei, el qual crida Hal i el seu amic Falstaff per liderar un grup de soldats i mirar d'introduir-lo en les responsabilitats de la corona. Falstaff recluta gent del poble i es mostra sense honor al front, però Hal aconsegueix matar el cabdill rival i deixa que el seu amic s'atribueixi el mèrit per mirar d'apartar-lo de la mala vida, a què ell mateix també vol renunciar. La victòria deixa momentàniament satisfet al rei, que pot descansar de les seves preocupacions.

 

L'obra es divideix en cinc actes amb tres, cinc, tres, quatre i cinc escenes respectivament. L'acció comença al palau reial, on Enric IV planteja el seu desig d'anar a Terra Santa. Però els seus consellers li recorden que els gal·lesos i els escocesos han iniciat una revolta que amenaça l'hegemonia anglesa. Els gal·lesos estan liderats per un misteriós bruixot, Glyndwr, mentre que la casa de Percy intenta contenir la sedició pel nord però amenaça amb una traïció. La segona escena mostra la despreocupació del príncep Hal davant tots aquests fets, més pendent de beure i passar el temps amb Falstaff, un amic proper a uns lladres. La tercera escena, de nou a palau, fa esclatar la rebel·lió de Hotspur.

 

El cinquè acte s'inicia amb la sortida del sol i per tant de les hostilitats. La primera escena mostra el bàndol reial i la segona el rebel. La tercera escena representa els combats i la covardia de Falstaff. La quarta escena és el clímax bèl·lic, amb un duel entre els dos joves, que guanya Hal. Falstaff, però, fingeix que és ell qui ha mort Hotspur. El darrer acte mostra com els rebels restants són amnistiats pel Hal, anticipants fets de la segona part de l'obra Enric IV.

 

Com en les altres obres de la tetralogia històrica, la font principal per documentar els fets són les ''Cròniques'' de Raphael Holinshed,<ref>Kastan, David Scott (ed.) "King Henry IV Part 1" The Arden Shakespeare: Third Series Thompson Learning 2002</ref> tot i que s'afegeixen elements de la cultura popular i el personatge del graciós, Falstaff, sense base real. Aquesta figura primerament s'anomenava John Oldcastle,<ref>Waugh, WT (1905), "Sir John Oldcastle", The English Historical Review 20 (79): 434–56</ref> és a dir, era un noble històric però les pressions dels seus descendents van obligar l'autor a canviar-li el nom per no tacar la memòria d'Oldcastle. El nou nom s'inspira en John Fastolf, amb reputació de covard, d'on neix probablement el fragment de la batalla. No es va mantenir tal qual justament per evitar pugnes amb els hereus, i es va modificar lleugerament fins a formar Falstaff, que recorda als mots "bastó caigut" en anglès.<ref>[http://shakespeareobra.wordpress.com/enrique-iv/ Ressenya a Shakespearea total]</ref> Aquesta figura, una de les més populars del teatre de Shakespeare, encarna el prototip d'home que gaudeix dels plaers de la vida, malgrat ser un cavaller per llinatge.

 

Lady Percy apareix com una víctima de la història, fet que també es dóna en altres obres de la tetralogia, perquè els nobles estan més interessats en les intrigues de palau o en la guerra que en el que passa a casa seva, un extrem que Shakespeare critica en el parlament dels seus personatges femenins, que tanmateix tenen un rol passiu fruit de la versemblança històrica.

 

Destaca la barreja del gènere de la tragèdia i la comèdia en una mateixa obra, ja que un dels personatges principals, Falstaff, és el prototip del graciós o contrapunt còmic al dilema moral constant del rei i la gravetat de la guerra que serveix de marc a l'acció. També hi ha una barreja d'estils en els parlament dels diferents personatges, pròpia de la segona etapa de Shakespeare, barreja que és evident sobretot en Hal, qui sap adaptat el seu llenguatge segons es trobi a la taverna o a palau. Aquesta capacitat el diferencia del seu pare, que solament coneix un entorn vital, i el mostra com més humà. L'estil mixt es mostra igualment en l'alternança del vers i la prosa i en la presència de construccions dialectals de diferents orígens. Aquesta diversitat apareix en diferent mesura a totes les obres de la tetralogia històrica.