Eritropoetina: diferència entre les revisions

El 1953 Erslev publica els primers articles científics on es prova sense dubte l'existència de l'eritropoetina i aprofundeix en la seva [[fisiologia]]. Va descobrir que actua sobre els precursors ertitroides.<ref>Erslev, A,.(1953) Humoral regulation of red cell production. Blood</ref> El 1957 Leon Jacobson i el seu equip demostren que rates nefrotomizades no produeixen EPO en resposta a la [[hipòxia]], i suggereixen que aquesta es produïa pels [[ronyons]]. El 1983 FU-Kuen Lin identifica el gen de l'EPO humana, i l'any següent (1984) Sylvia Lee-Huang informa de la clonació i expressió del gen de l'EPO humana recombinant (rhEPO) en bacteris i el 1985 en mamífers.<ref name="ALEGRE">ALEGRE, A., GARCÍA-SANZ, R., GIRALDO, P., REMACHA, A.F., DE LA RUBIA, J. I STEEGMANN, J.L. (2005). Eritropoyetina en Hematologia. Madrid. Médica Panamericana</ref>

 

[[Fitxer:Images estructura EPO.png|miniatura|Images estructura EPO]]

 

La unió de molècules de eritropetina formen cadenes hèlix-α, amb una estructura terciària formada per quatre hèlix α antiparal·leles.<ref>IOZZO, R., (1999) The biology of small leucine-rich proteoglycans: Funcional network of interactive proteins</ref><ref>SYTKOWSKI, A.J.(2004). Erythropoietin. Weinheim. Wiley-vch verlag GmbH & Co. KGaA.</ref>

 

L'eritropoetina se sintetitza en primer terme en el [[fetge]] del [[fetus]] Immediatament després del naixement, la producció es desplaça als [[ronyons]]. Actualment amb proves moleculars del mRNA de l'EPO s'ha determinat que se sintetitza en l'endoteli dels capil·lars situats al voltant dels canals nefrítics.

 

Si no hi ha hipòxia, el sensor d'O2, una prolinhidroxilasa, hidrolitzarà el factor α que impedirà que s'uneixi formant HIF-1,i per tant, no es produirà l'efecte promotor sobre el gen de l'EPO.<ref>MENDOZA, P., ''Farmacología mèdica'' p. 909-910 </ref>

 

L'EPO regula el nombre d'eritròcits a la sang, en influir en la correcat maduració i proliferació dels progenitors hematopoètics, i no en enfluir en la formació d'aquests. En absència d'EPO les proteïnes BcL-XL mostren una expressió desregulada, que porta a l'[[apoptosi]] precoç dels precursors hematopoètics. En presència d'EPO la porteina BcL-XL s'expressarà de manera correcta eliminant el factors que inhibien la diferenciació cel·lular.