Femella: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m neteja i estandardització de codi
m estandarditzant codi encapçalaments i llistes
Línia 1:
{{polisèmia|femella (eina)}}En les espècies amb [[sexualitat]] diferenciada, les '''femelles'''(♀)<ref>[http://www.enciclopedia.cat/EC-GDLC-e00063050.xml ''Gran Diccionari de la llengua catalana, femella'']</ref> són els individus que posseeixen el [[gàmeta]] de majors dimensions. Són les més propenses a encarregar-se de la [[gestació]] i la criança. La [[dona]] és la femella [[humana]]. Es tracta del sexe d’un organisme o d’una part d’un organisme que produeix [[òvuls]]. Exceptuant afeccions mèdiques rares, la majoria de mamífers femenins, inclosos humans, tenen dos cromosomes X. Les característiques femenines varien entre diferents espècies i algunes contenen característiques femenines més ben definides. Tant la genètica com el medi ambient conformen el desenvolupament prenatal d’una femella.
 
== Definicions i característiques ==
Els òvuls es defineixen com els gàmetes més grans d’un sistema de [[reproducció]] [[heterogàmia]], mentre que el gàmet més petit, generalment [[Motilitat|motil]], l’[[espermatozoide]], és el produït pel [[mascle]]. Una persona femenina no es pot reproduir sexualment sense accés als gàmetes d’un mascle, i viceversa. Alguns organismes també es poden reproduir per si mateixos en un procés conegut com a [[reproducció asexual]]. Un exemple de reproducció asexual que algunes espècies femenines poden realitzar és la [[partenogènesi]].
 
Línia 8:
* [[Isogàmia|Espècies isògames]] amb dos o més tipus d’aparellament amb gàmetes de forma i comportament idèntics (però diferents a nivell molecular).
* [[Anisogàmia|Espècie anisògama]] amb gàmetes de tipus masculí i femení.
* Espècie oògama, que inclou humans en què el gàmet femení és molt més gran que el mascle i no té capacitat de moure’s. L’oogàmia és una forma d’anisogàmia. Hi ha un argument que indica que aquest patró es basa en les limitacions físiques en els mecanismes mitjançant els quals dos gàmetes es reuneixen segons es requereix per a la reproducció sexual.<ref>Dusenbery, David B. (2009). ''Living at Micro Scale'', Chapter 20. Harvard University Press, Cambridge, Massachusetts {{ISBN|978-0-674-03116-6}}.</ref>
 
== Vegeu també ==