Fes (lligadura): diferència entre les revisions

A la primera meitat del segle XIX el fes era alt i ample i s'adornava amb una cinta de seda blava (glaçó), que després va ser negra i es va transformar, només en certs models, en un llarg plomall negre de fils retorçats. La lligadura va obtenir gran èxit, es va exportar i es va convertir en símbol del [[Magrib]] i bona part d'[[Orient Pròxim]].

 

El fes de [[Tunísia]], un dels més cèlebres, es compon d'una malla feta a mà amb llana cardada i filada per les dones a les cases d'Ariana, barri del nord de [[Tunis]]. S'impregna després en oli i s'envia a [[el-Batha]], prop de [[Tebourba]], únic taller de [[draper]]s actualment en funcionament. Les peces es reenvien a la capital per ser tenyides de vermell (abans es feia en [[Zaghouan]]) i cardada per segona vegada. Posteriorment se'ls estira i prepara amb ajuda de premses que encara es poden veure en els tallers d'alguns artesans. Finalment es posa la punta de llana on va la [[borla]] i el nínxol, marca de fàbrica.