Festes de Primavera de Palafrugell: diferència entre les revisions

Les '''Festes de Primavera''' de [[Palafrugell]] van néixer l'any [[1963]], després que es prohibís tota manifestació carnavalesca. La Junta del [[Centre Fraternal]] va decidir que el [[carnaval]] s'havia de celebrar igualment, però canviant-lo de mes i de nom, per evitar una nova prohibició. Així, a l'abril de 1963 es feren les primeres festes de Primavera, la festa popular més important després de la [[Guerra Civil Espanyola]].

 

A final del {{segle|XIX}}, el carnaval ja era una festa que es vivia molt en el poble. Hi havia balls, desfilades, cercaviles, orquestres que tocaven pels carrers… Es té constància que, almenys des de 1842, s'organitzaven balls populars a la ''sala de la vila'', o sigui, en una sala que hi havia a l'antiga [[Ajuntament de Palafrugell|Casa Consistorial]] (al carrer dels Valls).

 

A fora, al carrer, s'hi feien desfilades de carrosses, que anaven des del carrer Pi i Margall fins al carrer de Cavallers, passant per [[Plaça Nova (Palafrugell)|plaça Nova]] i fent unes quantes voltes pel que era l'antiga muralla. De totes les comparses, el jurat n'havia de triar les millors.<ref name="abans">{{ref-llibre |cognom=Roca i Schwämmle |nom=Adrià |títol=L'Abans. Palafrugell. Recull gràfic 1870-1965 |editorial=ed. Efadós S.L. |lloc=El Papiol |data=2005 |pàgines=177-188 }}</ref>

 

Per immorals, els carnavals foren prohibits. Però, la gent no es resignà a perdre aquesta festa, sinó que, sota la designació de ''bailes regionales'', es continuaren fent balls de disfresses. Això, sí, sempre amb la cara descoberta i sense fer referències polítiques ni religioses.<ref name="festes de primavera vol.1">{{ref-llibre |cognom=PIERA |nom=Joan |cognom2=MOLINAS| nom2=Lluís |títol=Carnaval de Carnavals. Recull històric de les Festes de Primavera de Palafrugell. Primer volum, de 1963 a 1972 | lloc=Palafrugell |data=1997 }}</ref>

 

El 1963 es volgueren reprendre les festes de carnaval tal com havien estat anys enrere. Però va arribar una ordre directa del governador civil que prohibia qualsevol tipus de manifestació carnavalesca. Els [[palafrugellencs]] no es volien quedar quiets. Josep Puig, Josep Solés, Tomàs Cervera i Josep Serra, entre d'altres, van proposar que el carnaval s'ajornés fins a l'abril, durant la [[Pasqua de Resurrecció]], i que se li canviés el nom per ''Fiestas de Primavera''.<ref name="abans"/>

 

Un cop aconseguit el permís del governador civil (tràmit que no va ser senzill), el 1963 naixien les Festes de Primavera, amb els ''carroussels'' i els balls que havien fet famosos els carnavals palafrugellencs.<ref name="crònica segle">{{ref-llibre |cognom=Salvatella |nom=Josep |cognom2=COLOMÉ |nom2=Montserrat|editor=Edicions Baix Empordà |títol=Crònica d'un segle | data=2000 |pàgines=173-175 }}</ref> A les tradicionals carrosses, s'hi afegí el nomenament de la reina de les festes, tal com es feia en els Balls de Primavera. Aquell any el títol fou atorgat a [[Carmen Amaya]] i a Antoñita Barrera, primera ballarina del Liceu (la situació de tenir dues reines fou excepcional i deguda a un compromís professional de Carmen Amaya). Les dames d'honor foren Carme Barriga, Lluïsa Vilà, Elena Llavià, Pepita Niell i Dolors Dalmau.<ref name="abans"/> Hi hagué una presidència d'honor: [[Joan Gich i Girbau]], alcalde de Palafrugell; [[Pere Ordis i Llach]], alcalde de Girona; Enrique de Inclán, governador militar de Girona; [[Carles Sentís i Anfruns]], director de l'agència EFE; [[Amparo Soler Leal]], actriu; [[Albert Puig Palau]], industrial i promotor artístic; i Francesc Ribera, pintor. La carrossa guanyadora fou ''Sputnik''.<ref name="crònica segle"/>

 

Amb cada edició s'anaven consolidant les festes i s'anaven fent més populars i més espectaculars: es començaren a fer cartells, gimcanes, xocolatades, sardinades, exposicions d'art, festivals esportius...<ref name="crònica segle"/>

 

El 1978 es constituí el Grup Festes de Primavera, formada per carrossaires (o excarrossaires) i gent vinculada en el món de les Festes de Primavera. Aquesta associació naixia amb la finalitat poder continuar amb les Festes, que es veien en perill a causa de problemes econòmics. Així, l'organització de les Festes passava a ser un tema independent de l'Ajuntament de Palafrugell, que només les subvencionava.<ref name="crònica segle"/> El fons documental del Grup Festes de Primavera es conserva a l'[[Arxiu Municipal de Palafrugell]].<ref>{{ref-web|url=http://www.palafrugell.cat/serveis-ciutadania/serveis/arxiu/consulta-en-linia/fons-documentals/fons-d-associacions-i-fundacions/grup-festes-de-primavera-2 |títol=Fons documentals de l'Arxiu Municipal de Palafrugell |consulta=5 d'agost del 2014 | editor=Ajuntament de Palafrugell }}</ref>