Festes de Sant Antoni de Sa Pobla: diferència entre les revisions

|títol= L'ajuntament demana al Consell que Sant Antoni sigui Festa d'interés culturale declaració de les festes de sant Antoni Sant Antoni 2013. Programa oficial|consulta=8 febrer 2013 |obra= |editor= Diario de Mallorca|data= 10-1-2013 |llengua= Castellà}}</ref>

 

La revetla és l'acte central de la festa i el que té un caràcter més popular i multitudinari, se celebra a les vespres de Sant Antoni començant una vegada han finalitzat els actes institucionals, tant religiosos com civils, amb l'encesa dels foguerons que es disposen pels carrers i places de la vila segons ho hagin sol·licitat els particulars, el seu nombre és variable però se situa entorn del centenar.

La gent de la vila sopa normalment a les portasses (cotxeries) menjant coques, espinagades, llom, xuia, llengonisses i boifarrons, i en qualsevol moment es comença a cantar al so de les ximbombes. Una vegada s'ha, sopat els sonadors i cantadors, acompanyats generalment per altres participants en la sopada surten pels carrers a cantar anant de foguero en fogueró, generalment tot amarat de vi i altres licors.

Actualment tot això es combina amb comportaments habituals en qualsevol festa popular actual i és fàcil veure jovent fer botellot o anar als bars de música moderna.

 

Les festes de Sant Antoni entren en la història documentada el 1365 quan el lloctinent del governador, recrimina al batle de [[Huialfàs]] (nom que rebia aleshores sa Pobla), que li confiscàs l'espasa a Joan Montjuic a la nit de la festa de Sant Antoni mentre anava acompanyat de dues dones, cosa que va contra els bons costums; per això li ordena que li retorni i li prega que no torni prendre les armes a qui va en tal companyia:

 

Aquest document, gairebé banal, suggereix algunes coses importants: que la revetla ja formava part de la festa; que era convenient prendre decisions d'orde públic ja fos pel seu caràcter multitudinari i/o desinhibit i; que ja era tradicional en aquelles dates.<ref>{{ref-web |url= http://santantoni.ajsapobla.net/festa/historia.ct.html |títol= Sant Antoni 2012. Història|consulta=8 febrer 2013 |obra= |editor= Ajuntament de sa Pobla|data= |llengua= Català}}</ref>

 

L'[[Canonges Regulars de Sant Antoni|orde dels antonians]] comptava a la [[Ciutat de Mallorca]] amb un hospital destinat a l'atenció dels malalts del [[ergotisme|foc de Sant Antoni]], disposant del privilegi que totes les almoines de qualsevol església de Mallorca dipositades en honor de Sant Antoni els hi fossin destinades o, en cas contrari, s'havien de retirar les imatges del sant.

 

Actualment, i entre d'altes, s'ocupen de la decoració i il·luminació interior i exterior de l'església i ocupen un lloc preeminent a les completes del dissabte de Sant Antoni i a l'ofici del dia del Sant. Així mateix tenen a càrrec seu la colla de dimonis.

 

La colla de dimonis de sa Pobla es troba documentada des de finals del segle XVIII, i únicament surten el dissabte de Sant Antoni, fent una cercavila a l'horabaixa, acompanyant les autoritats a l'església i ballant abans dels caparrots.

<ref>{{ref-web |url= http://santantoni.ajsapobla.net/festa/dimonis.ct.html |títol= Sant Antoni 2012. Els dimonis|consulta=8 febrer 2013 |obra= |editor= Ajuntament de sa Pobla|data= |llengua= Català}}</ref>

 

El [[Joan Parera Sansó|vicari Parera]] relata les festes de Sant Antoni entre 1909 i 1926, mitjançant les cròniques de la revista sa Marjal, descrivint el seu ambient popular i donant el seu punt de vista integrista sobre determinades conductes, que ell va ajudar a abolir. La de 1909 és una de les més detallades, abastant un ampli ventall cronològic i informa d'elements, que com els crits, giscos (semblants a l'[[Uc (crit)|uc]] [[Illa d'Eivissa|eivissenc]]), i corns, ja no estan presents a mitjans dels anys 20.

 

:

 

La festa de Sant Antoni de sa Pobla ha estat, almenys durant el segle XX, una festa dinàmica i en continua evolució que ha anat incorporant elements que aviat han esdevingut part integrant de la festa. En aquest sentit, la festa tradicional era religiosa i popular però amb un repartiment horari ben definit: fins que acabaven les completes estava sota direcció religiosa i a partir d'aquest moment es desenvolupava a les cases i als carrers, entremig, hi havia un migrat espai intermedi en què el consistori oferia un refresc. És, fonamentalment, aquest interludi que s'ha anat omplint d'elements i activitats en què el protagonisme i el finançament ha anat a càrrec del consistori: la recepció d'autoritats, els caparrots o el piromusical, que li han anat conferint un to laic que ha permès la incorporació de consideracions de caràcter màgic i antropològic. La seva màxima expressió n’ha estat la denominació de la revetla amb el nom de "nit bruixa", expressió recent cada vegada més freqüent.

 

L'any 1952 per suggeriment d'[[Alexandre Cuéllar i Bassols|Alexandre Cuellar]] secretari de l'ajuntament, d'origen [[Olot|olotí]], es creà la colla de caparrots, formada inicialment per set figures i a partir de l'any següent per les onze definitives, que foren produïdes pels tallers de la ciutat natal del Sr. Cuellar.<ref>{{ref-web |url= http://santantoni.ajsapobla.net/festa/caparrots.ct.html |títol= Sant Antoni 2012. Els caparrots|consulta=8 febrer 2013 |obra= |editor= Ajuntament de sa Pobla|data= |llengua= Català}}</ref>

Ballen dues peces al so de la canço "Jo i un pastor" (o "[[ball de Sant Ferriol]]"), adaptada per [[Gaspar Aguiló Forteza]] "guixó" i arranjada per a banda pel director Joan Rian Cladera i amb coreografia de Jaume Serra.<ref>{{ref-web |url= http://bandaiescolademusicadesapobla.blogspot.com.es/2011/12/ball-dels-caparrots.html|títol= Ball dels caparrots|consulta=8 febrer 2013 |obra= |editor= Banda i escola de música de sa Pobla|data= |llengua= Català}}</ref>

L'any 1984 s'incorporà una parella de [[Gegants Poblers|gegants]].

 

[[Fitxer:Piromusical Sa Pobla (24363060641).jpg|miniatura|Piromusical 2016.]]

El piromusical és un espectacle de focs artificials i música que es va començar a realitzar l'any 1998, que s'efectua una vegada han finalitzat la seva actuació els caparrots. La seva i forma i contingut, si bé canvia cada any, conté alguns elements permanents que el fan un espectacle de gran atractiu i originalitat. Per una banda els focs prenen a l'edifici consistorial, sobretot a les teulades, i tant la façana com els envans cremen amb diferents efectes, cosa que fa que sembli que l'edifici s'encén. Per una altra la música sempre inclou elements de música popular, sobretot cançons de ximbomba i algunes altres que suggereixen el terror, amb relació al dimoni i finalment acaba amb alguna melodia triomfant que suggereix la victòria del bé sobre el mal.