Pablo Sarasate: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
correcció |
Etiquetes: Revertida editor visual |
||
Línia 1:
Mes informacio{{Infotaula persona}}
'''Pablo Martín Melitón Sarasate y Navascués''' ([[Pamplona]], [[10 de març]] de [[1844]] – [[Biarritz]], [[20 de setembre]] de [[1908]]) fou un [[violinista]] virtuós i [[compositor]] [[Comunitat Foral de Navarra|navarrès]].<ref>{{Ref-publicació|cognom=Stowell|nom=Robin|article=Semblanzas de compositores españoles, Nueva serie: Pablo de Sarasate (1844-1908)|publicació=Revista de la Fundación Juan March|url=https://www.march.es/bibliotecas/publicaciones/visor/fjm-pub/1993/8/|data=2011|pàgines=2-7|volum=401}}</ref> Va ser successor de [[Niccolò Paganini|Paganini]] i les seves obres tenen una forma que es característica ja que tenen una gran simplicitat. No obstant, melòdicament són brillants. Sarasate tenia la vida a l'alta burgesia per tant, les seves obres eren destinades al públic de l'alta burgesia francesa que assistien als teatres i als salons de l'època.
Línia 11:
L'any [[1906]] donà un memorable concert en el [[Royal Albert Hall]], de [[Londres]], en companyia del [[pianista]] [[Carlos Sobrino Rivas]] i amb motiu del comiat d'[[Adelina Patti]], Sarasate i Sobrino recorrerien en triomf les principals ciutats dels Estats Units, i a principis del 1907 emprengueren una gira artística per Alemanya, que interrompé la malaltia del gran violinista navarrès.<ref name="Enciclopèdia Espasa">[[Enciclopèdia Espasa]]. Apèndix núm. 9, pàg. 1384 ({{ISBN|84-239-4579-0}})</ref>
Els millors compositors del seu temps van dedicar-li obres: [[Max Bruch]] (el ''Concert per a violí núm. 2'' i la ''Fantasia Escocesa''), [[Édouard Lalo]] (el ''Concert per a violí en fa menor'' i la ''Simfonia Espanyola''), [[Henryk Wieniawski|Wieniawski]] (el ''Concert per a violí núm. 2''), o [[Camille Saint-Saëns]] (''Introducció i Rondo Capriccioso'' i els concerts per a violí núm. 1 i núm. 3). La
En el seu testament va cedir el seu [[violí]] [[Stradivarius]] i 25.000 francs al [[Conservatori de Madrid]] per a l'organització d'un premi que portara el seu nom i que acabaria convertint-se en el [[Premi Sarasate|Premi Nacional de Violí]].
| |||