Flexió: diferència entre les revisions

El verb es compon d'un [[lexema]] i de [[morfema|morfemes]] constituents o gramaticals denominats [[desinència]] que indiquen [[temps]], [[mode]], [[aspecte]], [[veu gramatical|veu]], [[Morfema de nombre|nombre]] i [[persona]]. Aquestes variacions formen l'anomenada [[conjugació]]. També pot rebre morfemes derivatius o [[afix]]os.

 

En català, admeten flexió els [[Determinant (llengua)|determinants]], els [[nom propi|noms]], els [[adjectiu]]s, els [[pronom]]s i els [[verb]]s (en aquest darrer cas s'anomena [[conjugació]]). En els tres primers casos pot existir flexió de [[gènere (gramàtica)|gènere]] i [[nombre (gramàtica)|nombre]], mentre que els pronoms també admeten flexió de [[persona (gramàtica)|persona]] i els de tercera persona també de règim (per exemple, el/la vs. li), un romanent de l'antiga declinació llatina.<ref name=":1" />

 

El terme «paraula invariable» es refereix a qualsevol cadena de morfemes que no admet flexió dels tipus anteriors i per tant no presenta variació per motiu de la flexió, retenint una forma invariable. En català, que és una [[llengua flexiva]], són «paraules invariables» només les preposicions, les interjeccions i algunes altres categories. D'altra banda en canvi, en el xinès que és una [[llengua aïllant]] la classe de les paraules invariables és molt més àmplia.http://www.ub.edu/cub/criteri.php?id=2556