Diferència entre revisions de la pàgina «Francés Rainoard»

m
estandarditzant codi encapçalaments i llistes
m (neteja i estandardització de codi)
m (estandarditzant codi encapçalaments i llistes)
'''Francés Rainoard''' (nom [[occità]]) (en francès ''François Just Marie Raynouard''<ref>{{ref-web|url=http://sd-g1.archive-host.com/membres/up/fc75fa4eb61e2933d14cbf2f92841514b1f3ee9a/Acte_de_naissance_de_FJM_Raynouard_en_1761.pdf|títol=Certificat de naixement de Raynouard}}</ref>) ([[Brinhòla]], [[Var (departament)|Var]], [[Provença-Alps-Costa Blava]], [[18 de setembre]] del [[1761]]- [[Passy|Passy (París)]], [[27 d'octubre]] del [[1836]]) fou un filòleg, historiador i autor dramàtic [[França|francès]] d'origen [[occità]].
 
== Vida ==
Estudià al seminari menor a [[Ais de Provença]] i com a advocat a [[Draguinhan]]. El 1791 fou diputat suplent a l'Assemblea Legislativa i empresonat durant el [[Regnat del Terror|Terror]]. El 1803 es dedicà definitivament a la literatura i es va establir a París, on els seus drames foren lloats per [[Napoleó I]] i es representaren a la [[Comédie Française]]. Es presentà a la [[Assemblea Nacional (França)|Cambra dels Diputats]] en representació del Var <ref>{{ref-web|títol=Fitxa i biografia de Rainoard al web de l'Assemblea|url=http://www.assemblee-nationale.fr/sycomore/fiche.asp?num_dept=16229|llengua=francès|consulta=1 de maig del 2015}}</ref> i fou elegit el 1805 i reelegit successivament el 1814 i 1815. Raynouard fou membre de la [[Legió d'honor]] (Légion d'honneur).
 
== Obra filològica ==
El 1807 fou escollit membre de l'[[Acadèmia Francesa]] i el 1809 abandonà el teatre per a dedicar-se als estudis literaris sobre els [[trobadors]], tasca que marcà el "redescobriment" en el segle XIX de la poesia trobadoresca. Fou escollit el 1816 membre de l’[[Académie des inscriptions et belles-lettres]] en 1816 de la qual fou secretari de 1817 a 1827. Fou nomenat secretari perpetu de l’Acadèmia Francesa el 1817. Els seus estudis i edició de la poesia trobadoresca li han valgut que a vegades sigui anomenat el fundador de la filologia romànica. Tot i que algunes de les seves idees són absolutament errònies (com el suposar que les llengües romàniques provenen no del llatí sinó d'una llengua post-llatina, que ell anomenà "langue romane" i que identificà més o menys amb el provençal) és cert que feu el primer intent de gramàtica comparada de les llengües romàniques i que obrí camí per a altres estudiosos com [[Friedrich Christian Diez|Friedrich Diez]].
Les seves obres principals són el ''Choix de poésies originales des troubadours'' (6 vols., 1816–1821). El sisè volum és el que conté la ''Grammaire comparée des langues de l'Europe latine, dans leurs rapports avec la langue des troubadours'' (1821), és a dir una gramàtica comparada de les llengües romàniques i les seves relacions amb la llengua dels trobadors. L'altra obra notable és el diccionari ''Lexique roman ou dictionnaire de la langue des troubadours'' (6 vols., 1838–1844), del qual el títol, "lexique roman", remet al concepte que mencionàvem, la "langue romane" d'on haurien sorgit les llengües romàniques actuals.
 
== Obres ==
=== Teatre ===
* ''Caton d'Utique'', tragèda, [[1794]], escrita durant l'empresonament
* ''Les Templiers'', tragèda, [[1805]] ([http://www.mediterranees.net/moyen_age/templiers/raynouard/ text disponible a www.mediterranees.net])
* ''Jeanne d'Arc à Orléans'', tragèdia, no representada
 
=== Poesia ===
* ''Socrate au temple d'Aglaure', [[1802]]
 
=== Història de la literatura - Filologia ===
* ''Recherches sur l'antiquité de la langue romane'', 1816
* ''Éléments de la grammaire de la langue romane'', 1816
2.183.100

modificacions