Furs de Jaca: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m neteja i estandardització de codi
m estandarditzant codi encapçalaments i llistes
Línia 2:
Els '''Furs de Jaca''' són uns [[furs]] breus i carta de població atorgada pel rei d'Aragó i Pamplona [[Sanç Ramires]] a la vila de [[Jaca]] per tal de fer-ne una [[ciutat]], i datats tradicionalment el [[1063]] i, més modernament el [[1076]]~[[1077]]. Estaven redactats en [[llatí]] i contenien unes 24 disposicions.
 
== Finalitat ==
La seva finalitat era, d'acord amb el seu text, dispensar als seus habitants dels "''mals furs''", confirmant els "''bons furs''" que havien estat sol·licitats amb anterioritat, dins el context d'una política d'atracció de població[[franc (poble) | franca]], que arribava a través del [[Camí de Sant Jaume]] seguint la ruta [[Somport]]-[[Jaca]]-[[Sangüesa]]-[[Estella]].
 
Línia 15:
Els primitius furs procedeixen del «rei dels aragonesos i dels pamplonesos» [[Sanç Ramires]], que el [[1063]] va voler establir una «ciutat» en la seva «vila» de [[Jaca]]. En la carta es dispensa als habitants dels «mals furs», que consistirien en pesats tributs o càrregues vexatòries, i confirma als pobladors els «bons furs» que li van demanar. És un fur pels francs, ja que el seu propòsit és atraure població de més enllà dels [[Pirineus]], mitjançant la garantia de la seva llibertat i la consideració als burgesos o mercaders en pla d'igualtat amb els cavallers, així com mitjançant la protecció de la propietat privada i la facilitat de la seva adquisició.
 
== Difusió: la família dels Furs de Jaca ==
Es van estendre fora de l'[[Aragó]] i juristes locals els varen ampliar; posteriorment va ser objecte de confirmació pels reis en diverses ocasions, generant-se una escola al voltant d'ells (Furs extens), que va resultar en l'elaboració de diverses compilacions, redactades en [[aragonès]]. A mesura que va anar estenent-se el seu ús, van anar perdent el seu caràcter estrictament local i adaptant-se a les particularitats de les noves zones on era aplicat. Els Furs de Jaca foren trasplantats fora d'Aragó pel mateix rei d'Aragó i Pamplona [[Sanç Ramires]], que els utilitzà quan fundà Estella-Lizarra l'any [[1090]]; així mateix el rei [[Alfons I d'Aragó]] els concedí a [[Sangüesa]] l'any [[1122]] i al barri de Sant Cernín de [[Pamplona]] l'any [[1129]]; posteriorment també foren vigents als barris de la Navarrería i de Sant Nicolau; a partir dels Furs d'Estella-Lizarra basats en els Furs de Jaca, s'estenguéla seva difusió fins a [[Sant Sebastià]] i a gran part de la costa guipuscoana. Així mateix sembla que inspiraren els [[Furs d'Oloró]] ([[França]]), i també s'estengueren pel Pirineu aragonès.
 
== Generalització ==
Els Furs evolucionaren i el [[1134]] el rei [[Ramir II d'Aragó]] concedí a [[Jaca]] les franquícies de què gaudien els burgesos de [[Montpeller]], mentre que al llarg del {{segle|XII|s}} diversos pràctics procediren a completar-los amb gran encert i prestigi, ja que el rei [[Alfons II d'Aragó]] el [[1187]] declarava saber que procedents de [[Castella]], [[Navarra]] i d'altres terres, solien anar a [[Jaca]] per conèixer els bons costums i els furs.